Competències en els adults
Fa pocs dies l'OCDE ha publicat el primer informe corresponent al Programa Internacional per a l'Avaluació de les Competències dels Adults (PIACC), també conegut com l'Informe PISA per a adults. Aquest estudi analitza les competències lectores i matemàtiques de la població entre 16 i 65 anys en 23 països. Els resultats de l'Estat espanyol es situen en les últimes posicions. En concret, en la competència matemàtica, en el darrer lloc amb 246 punts, just darrere d'Itàlia, que en té 247. La mitjana de la UE és de 268 punts i la de la OCDE, de 269. Els països capdavanters en matemàtiques són el Japó (288 punts) i Finlàndia (282). Pel que fa a la competència de comprensió lectora, l'Estat espanyol està en la penúltima posició amb 252 punts, just abans d'Itàlia, que es situa en l'últim lloc amb 250 punts. Aquí la mitjana de la UE és de 271 punts i la de l'OCDE, de 273. El Japó i Finlàndia repeteixen en les primeres posicions amb 296 punts i 288 respectivament.
Tots els informes d'aquestes característiques representen només aproximacions parcials a la realitat que pretenen mesurar. I, per tant, les valoracions dels resultats s'han de fer amb prudència. Més quan es tracta de verificar competències amb poblacions tan àmplies i tan heterogènies com la mostra assenyalada. Tot i així, tampoc seria raonable menystenir els resultats obtinguts que, segurament, ens poden assenyalar algunes raons que explicarien, si més no en part, les diferències entre poblacions que han estat sotmeses en les darreres dècades a molt diverses influències culturals, socials, polítiques, etc.
En el cas de l'Estat espanyol convé fer memòria d'on venim. Cal recordar que la població que es situa en les franges de 45 a 65 anys, que són els que puntuen més baix en relació amb els altres països en l'Informe PIACC, van rebre una educació franquista (anterior a la llei general de 1970) en un context amb altes cotes d'analfabetisme i d'abandonament prematur del sistema educatiu. Per tant, en educació arrosseguem un retard històric considerable en relació amb la majoria dels altres països analitzats. Tot i això, també és cert que en les darreres dècades el nivell d'assoliment, en aquestes dues competències que analitza l'informe, tampoc ha tingut una progressió continuada com ha succeït per exemple en països com ara Finlàndia, Flandes, Holanda i Corea. Aquí ens hauríem de preguntar si el constant reguitzell de lleis educatives en l'etapa democràtica no han contribuït molt més a desestabilitzar el nostre sistema educatiu, que no pas a dotar-lo de finalitats coherents envers la millora pedagògica. I continuem persistint en aquesta direcció.
Ara bé, ens equivocaríem si només volguéssim responsabilitzar el sistema educatiu de les competències culturals de la població adulta. El domini matemàtic i la comprensió lectora no són les úniques competències que defineixen el nivell cultural d'un individu o el d'una societat. La cultura és molt més que això. Però també és cert que aquestes dues formen un corpus imprescindible per assolir les cotes culturals exigibles en una societat contemporània. Diem sovint que ens trobem en la societat de la informació i la comunicació, on les oportunitats educatives hi són arreu i no només a les aules d'escoles i centres d'ensenyament. Tota la societat educa i deseduca. Per això les competències culturals del conjunt de la població, especialment la no escolar, són conseqüència i reflex del valor que a la cultura i al coneixement atorga, precisament, aquella societat. Pensem-hi quan analitzem dades com les de l'Informe PIACC. No deixem de mirar a l'escola però ampliem la perspectiva. Observem tot l'entorn social, cultural, polític, econòmic, dels mitjans de comunicació, dels valors imperants, etc., i fem-nos coresponsables d'allò que tenim i som per, a continuació, treballar pel canvi i la millora.
