L'exemple d'Ucraïna

La bata­lla cam­pal a la capi­tal d'Ucraïna que es va allar­gar durant set­ma­nes, la repressió poli­cial diri­gida per un sàtrapa cor­rupte, l'estra­nya fugida del sàtrapa i cor­rupte, i el canvi de règim con­seqüència d'unes pres­si­ons con­fu­ses i inex­pli­ca­des han pro­vo­cat la reacció de Rússia, que allarga fins a Kíev la pròpia acta de nai­xe­ment. La reacció de Rússia ha estat l'habi­tual: un cop de mà seqüenciat en què la quinta columna russòfona o russòfila és uti­lit­zada com a argu­ment i pont per ocu­par mili­tar­ment la plaça en litigi. Pot­ser Cri­mea o pot­ser tot Ucraïna. Tot això ha posat en estat d'alarma tro­pes de l'Aliança Atlàntica, veïns rece­lo­sos de l'expan­si­o­nisme rus, escar­men­tats i escal­dats per la ter­ri­ble experiència de la història pas­sada i recent, i ha res­sus­ci­tat la guerra freda. El gegant tsa­rista o soviètic ha fet un badall i tot­hom té por que no es des­perti. Les bor­ses occi­den­tals han cai­gut, Ale­ma­nya tem pel seu gas, Polònia per les seves fron­te­res i el món per la fra­gi­li­tat d'uns equi­li­bris con­seqüència de l'enfon­sa­ment de la Unió Soviètica que tot just havien que­dat embas­tats. I dit tot això, quina és la moral del cas? Quin és l'exem­ple que hau­ria de mos­trar Ucraïna? En pri­mer lloc, que els pro­ces­sos popu­lars con­tra un règim han de que­dar també con­fir­mats per les urnes i, en segon, que qual­se­vol con­flicte s'ha de resol­dre amb l'exer­cici del prin­cipi bàsic de la democràcia. La con­seqüència del ter­ratrèmol que vivim és, per tant i també, que Cata­lu­nya hau­ria de votar en pau.