Sobirania fiscal

Aquesta set­mana el con­se­ller d'Eco­no­mia infor­mava de l'incom­pli­ment de l'objec­tiu de dèficit de la Gene­ra­li­tat el 2014. Aquest objec­tiu havia estat fixat pel govern de l'Estat en un 1% del PIB de Cata­lu­nya i es tan­carà amb un 2,13% del PIB. Bàsica­ment s'ha incom­plert la pre­visió d'ingres­sos, en uns 1.900 mili­ons d'euros, tant perquè la Gene­ra­li­tat no ha pogut dur a terme totes les con­ces­si­ons i ven­des pre­vis­tes com perquè les bes­tre­tes que fa el govern de l'Estat han estat esca­dus­se­res amb relació a l'incre­ment de recap­tació que hi ha hagut. El cert és que l'asfíxia de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat ha esde­vin­gut crònica i sem­bla que ja no genera ni sor­presa ni titu­lars de premsa.

Cer­ta­ment, tal com han mos­trat els estu­dis de Bosch i Espasa, les finan­ces d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent no tin­drien res a veure amb les de la comu­ni­tat autònoma infra­fi­nançada que som. En el període 2006-2011 l'incre­ment mitjà d'ingres­sos anu­als hau­ria estat de 47.509 mili­ons d'euros, men­tre que l'aug­ment de des­pe­ses per assu­mir les noves com­petències esta­tals seria de 36.311 mili­ons d'euros. El guany fis­cal en efec­tiu seria d'11.198 mili­ons d'euros, en la hipòtesi de dèficit zero. Si ens haguéssim endeu­tat en la mateixa pro­porció que ho féu l'Estat aquells anys, ales­ho­res el guany fis­cal de l'Estat català inde­pen­dent seria de 15.808 mili­ons d'euros.

Tot i que cal seguir insis­tint en la difusió d'aques­tes xifres, fent-ho en for­mats el màxim d'ente­ne­dors pos­si­bles, en els dar­rers anys se n'ha fet molta difusió. El que pre­o­cupa més ara és el meca­nisme de la des­con­nexió, l'efec­ti­vi­tat de la inde­pendència fis­cal. Si el procés d'inde­pendència fos acor­dat, aquesta pre­o­cu­pació no tin­dria cap sen­tit. Hi hau­ria un traspàs de fun­ci­o­na­ris, edi­fi­cis, arxius i infor­mació, com ja hi va ser per altres com­petències esta­tals a la tran­sició dels vui­tanta. Però tot sem­bla indi­car que Espa­nya no tren­carà la seva tra­dició secu­lar i no pac­tarà la inde­pendència de Cata­lu­nya, si final­ment hi ha un man­dat democràtic per fer-la. En aquest con­text, es pot avançar en la pre­pa­ració d'algu­nes eines (per exem­ple, pro­gra­mes informàtics) però dins de la lega­li­tat espa­nyola, com ens ha recor­dat el Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries, no es pot edi­fi­car cap estruc­tura d'estat. La inde­pendència serà una qüestió de fet, l'esta­bli­ment democràtic d'una nova lega­li­tat. En aquest con­text, és el reco­nei­xe­ment de l'auto­ri­tat fis­cal del nou estat per part de ciu­ta­da­nia i empre­ses que mar­carà la des­con­nexió. Cata­lu­nya serà inde­pen­dent quan recapti tots els impos­tos, tan sen­zill i tan difícil com això.

Fins que això no arribi, ciu­ta­dans, ajun­ta­ments, enti­tats i empre­ses poden anar-se exer­ci­tant, sense cap risc. Així, el 2011 la pla­ta­forma Cata­lu­nya Diu Prou va ela­bo­rar una guia per faci­li­tar el paga­ment dels impos­tos a la hisenda cata­lana, basant-se en el prin­cipi de la fines­treta única. El pri­mer ajun­ta­ment que va apli­car el mètode va ser el de Gallifa, amb alcalde de SI, al qual seguí Ale­lla, amb alcalde d'ERC, i ara ja en són vui­tanta. També són uns pocs milers les empre­ses i els ciu­ta­dans que ho han fet en els dar­rers anys. Avui aquests diners són tras­pas­sats per l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya a l'Agència Tri­butària espa­nyola. Si la Gene­ra­li­tat no ho fes així hi hau­ria un con­flicte ins­ti­tu­ci­o­nal, però els ciu­ta­dans estan coberts perquè han com­plert amb les seves obli­ga­ci­ons tri­butàries i ho poden demos­trar. El dia que s'exer­ceixi la sobi­ra­nia fis­cal, aquest traspàs entre ins­ti­tu­ci­ons dei­xarà de fer-se. La inde­pendència és un canvi de juris­dicció, un canvi de lega­li­tat que molts estats al món han fet sense tenir estruc­tu­res d'estat prèvies.