Opinió

La por global

Vivim tranquils però amb pors profundes. Por de la fragilitat de l'economia, de les incerteses polítiques, de la violència que ens mostren les notícies, de la pèrdua de llibertats

L'impacte de la tragèdia de l'avió de Ger­manwings que dimarts pas­sat s'esta­ve­llava als Alps marítims fran­ce­sos poc després d'enlai­rar-se de Bar­ce­lona ha estat un tras­bals euro­peu i pla­ne­tari. No és el pri­mer sinis­tre aeri ni malau­ra­da­ment serà el dar­rer. El for­mi­guer de vols que cre­uen l'espai d'Europa cen­tral for­mant una tera­nyina sin­cro­nit­zada d'avi­ons que van i vénen en totes direc­ci­ons, cons­tant­ment, pot deri­var en una tragèdia. Si les estadísti­ques ens diuen que per cada acci­dent d'avi­ació hi ha més de qua­tre mili­ons de vols arreu del món, la sinis­tra­li­tat aèria és rela­ti­va­ment baixa. Però les cir­cumstàncies de la mort de 150 per­so­nes des­truïdes a 2.000 metres d'altura per la volun­tat expressa d'un copi­lot de 28 anys, ale­many, d'una com­pa­nyia de baix cost de Luft­hansa han col­pit la consciència glo­bal. Ha aug­men­tat la por en un món en què es mata diària­ment per motius polítics, ètnics, econòmics i reli­gi­o­sos. En l'excel·lent diàleg entre Zyg­munt Bau­man i Leo­ni­das Donskis, Ceguera moral, (Paidós), publi­cat recent­ment, es parla de la pèrdua de sen­si­bi­li­tat en els temps de moder­ni­tat líquida. La por i la moder­ni­tat són ger­ma­nes bes­so­nes en el món feliç en què cre­iem viure. Les tres raons per estar espan­tat, ens diu Bau­man, són la ignorància sobre el futur, la impotència de no poder evi­tar un cop o des­viar-lo abans que ens esclafi i la humi­li­ació. No és un feno­men nou. Els humans han con­vis­cut amb la temença per­ma­nent des de temps imme­mo­ri­als. Però el domini de la natu­ra­lesa mit­jançant la ciència i les noves tec­no­lo­gies ens havia dei­xat un marge molt petit d'equi­vo­cació. Així ho crèiem.

Els avi­ons que des­truïren els símbols més emblemàtics del sis­tema ame­ricà l'onze de setem­bre de 2001 foren un senyal sinis­tre del que vin­dria fins avui. Una força de pro­cedència islàmica, per­fec­ta­ment sin­cro­nit­zada, assas­sinà més de 3.000 per­so­nes que s'enfon­sa­ren amb les Tor­res Bes­so­nes de Nova York. Els avi­ons eren ame­ri­cans, els pilots i el pas­satge també. Aquell ter­ri­ble atemp­tat col­pe­java ter­ri­tori ame­ricà. La reacció és prou cone­guda. Pri­mer, tot el món es posà al cos­tat dels Estats Units. Fins i tot hi hagué acord inter­na­ci­o­nal per fer caure el règim talibà d'Afga­nis­tan. Però l'obsessió per la segu­re­tat del pre­si­dent Bush va fer que s'obrís un nou front bèl·lic a l'Iraq sense que hi hagués una causa com­pro­vada per anar a una nova guerra. De fet, les dues guer­res s'han per­dut i l'odi que ha gene­rat en seg­ments de la soci­e­tat musul­mana ha des­fer­mat una espi­ral de violència que ha afec­tat Madrid, Lon­dres, París i altres indrets del món islàmic.

Estat Islàmic és una res­posta de les caver­nes de soci­e­tats des­truïdes per des­truir la civi­lit­zació occi­den­tal. La matança de turis­tes a Tunísia fa gai­rebé dues set­ma­nes per una patru­lla armada d'Estat Islàmic és un intent de deses­ta­bi­lit­zar l'única experiència posi­tiva de les pri­ma­ve­res àrabs que començaren pre­ci­sa­ment en una ciu­tat pro­vin­ci­ana de Tunísia l'any 2010. Fa unes set­ma­nes, 21 cris­ti­ans cop­tes foren arros­se­gats a una platja líbia acom­pa­nyats indi­vi­du­al­ment pel botxí que els tira­ria un tret al cap. Totes aques­tes bar­ba­ri­tats són fil­ma­des i pen­ja­des a les xar­xes soci­als perquè ho vegi tot el món. Els dis­ba­rats des­truc­tors dels ico­no­clas­tes d'Estat Islàmic abas­ten museus que con­te­nen tre­sors de l'anti­gui­tat o esglésies cris­ti­a­nes que tenen cen­te­nars d'anys d'història. Tot el que no res­pon al cri­teri d'aquest estrany cali­fat cal des­truir-ho. Per­so­nes i coses. Tot. La violència és cor­res­posta amb atacs occi­den­tals a la zona sense fron­te­res d'Estat Islàmic i també amb l'entrada de la coa­lició lide­rada per l'Aràbia Sau­dita que està bom­bar­de­jant el Iemen, que està sent ata­cat per la tribu dels hutis, molt pro­pera a l'Iran. El pre­si­dent del Iemen viu refu­giat a Riad.

A Europa hi viuen 41 mili­ons de musul­mans. La gran majo­ria són per­so­nes que no pre­te­nen per­tor­bar la pau dels països d'aco­llida. Però hi ha mino­ries orga­nit­za­des que pre­di­quen el gihad i que reclu­ten joves per anar a defen­sar Estat Islàmic. Els Mos­sos saben quina importància tenen aquests agents a Bar­ce­lona i arreu de Cata­lu­nya. Vivim tran­quils però amb pors pro­fun­des. Por de la fra­gi­li­tat de l'eco­no­mia, de les incer­te­ses polítiques, de la violència que ens mos­tren les notícies, de la pèrdua de lli­ber­tats que en bona part ens faci­li­ten les noves tec­no­lo­gies.

El que va pas­sar pel cap d'Andreas Lubitz, el jove ale­many que va assas­si­nar 150 per­so­nes que pre­te­nien arri­bar a Düssel­dorf, ha afe­git més pors en la consciència col·lec­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia