Sempre falta paper

És una cons­tant que he vis­cut durant tota la meva vida de peri­o­dista: la manca de paper. Quan va sor­tir el Punt Diari, tot i que alguns dies només trèiem al car­rer setze pla­nes teníem pro­ble­mes de paper. No perquè no n'hi hagués a les pape­re­res sinó perquè és molt car i aug­men­tant el diari de qua­tre pla­nes en qua­tre la fac­tura va crei­xent. Ara el diari té a vega­des més de setanta pla­nes i falta paper. Què vull dir amb això? Que sem­pre tenim més notícies per posar que paper per donar-les. Aquesta reflexió ve arran d'un escrit que m'envia en Jordi Fer­rer, de Premià de Mar, en què diu tex­tu­al­ment: “Des de fa temps he com­pro­vat que les infor­ma­ci­ons sobre les pro­gra­ma­ci­ons de tea­tres i cine­mes de la ciu­tat de Bar­ce­lona han des­a­pa­re­gut de l'edició del Maresme. No sé les cau­ses d'aquesta situ­ació. El meu prec és que s'hau­ria de tor­nar a inse­rir al diari la pro­gra­mació dels cine­mes i tea­tres de la ciu­tat de Bar­ce­lona, tenint en compte el seu poten­cial cul­tu­ral i la pro­xi­mi­tat d'aques­tes comar­ques, ja que en aquests moments com a ciu­tadà del Maresme em sento orfe d'aquesta oferta tan sug­ges­tiva que té Bar­ce­lona i El Punt Avui podria faci­li­tar-la.” És veri­tat, Bar­ce­lona és el cen­tre de gai­rebé tot, i les comar­ques del vol­tant depe­nen en mol­tes coses de Bar­ce­lona. N'he par­lat amb els res­pon­sa­bles del diari i tenen molt assu­mit que és un pro­blema irre­solt. El que passa és que la solució no és fàcil, ja que les edi­ci­ons tenen unes pla­nes pròpies que fan que tin­guem la infor­mació més pro­pera i molt com­pleta, i també una infor­mació de ser­veis més gene­ral que donen totes les edi­ci­ons igual. Aquí tor­nem al pro­blema del paper. Cal­dria posar unes pla­nes més per donar una infor­mació com­pleta a totes les edi­ci­ons. De pos­si­ble ho és, és clar, avui dia no hi ha gai­rebé pro­ble­mes per a res. Tot es pot resol­dre. Però el paper té un preu. És clar, sem­pre ens queda el recurs d'anar a inter­net. No m'ho han dit, però ho penso, tot i que segu­ra­ment a molta gent com jo no ens és fàcil anar a inter­net. Hi anem, però ens fa man­dra. Per això quedo boca­ba­dat quan veig els meus nois que aga­fen el mòbil i quan encara n'estem par­lant ja tenen la res­posta a les mans. Jordi, no ens desa­ni­mem; jo crec que ho resol­dran.

Can­viem de tema. L'Anna Domènech m'envia un cor­reu en què m'explica les seves peripècies per poder com­prar El Punt Avui a l'aero­port de Bar­ce­lona. Va recórrer els dife­rents punts de venda i en tots li van dir que el diari s'havia aca­bat. En un li van comen­tar que en rebien pocs exem­plars i només els caps de set­mana. N'he par­lat amb la gent de dis­tri­bució del diari i m'han expli­cat que con­cre­ta­ment a l'aero­port de Bar­ce­lona hi ha tres punts de venda d'El Punt Avui. Es veu que hi ha algun altre lloc que depèn d'una altra dis­tribuïdora i aquests sí que no el tenen. El tema de la dis­tri­bució del diari és com­pli­cat; ho vaig viure per­so­nal­ment al començament d'El Punt. Això ara ho podem lli­gar amb el que dèiem del paper. És pràcti­ca­ment impos­si­ble saber quants dia­ris es ven­dran cada dia. Lla­vors l'única solució és fer mit­ja­nes. El que no es pot és dei­xar grans quan­ti­tats de dia­ris, ja que el paper i el dis­tribuïdor valen diners. El diari és un dels pro­duc­tes més efímers que exis­tei­xen arreu. L'endemà ja no val res, ha d'anar al par­ra­caire. Hi ha dies que se'n ven­drien deu més i d'altres que es retor­nen gai­rebé tots. Em fa pen­sar en la botiga on com­pro els crois­sants els caps de set­mana. Hi ha dies que me'n podria endur tres o qua­tre i altres dies, sobre­tot si vaig una mica tard, que ja no n'hi ha cap. Si anem sem­pre al mateix lloc el millor és encar­re­gar-lo. Però, és clar, a l'aero­port... Tinc més cor­reus. D'aquí quinze dies ens tor­nem a tro­bar.