Eleccions a l'Estat

M'han arri­bat opi­ni­ons de tota mena. Algu­nes, més o menys mode­ra­des, altres, més radi­cals. Totes fan referència a les vota­ci­ons que han de tenir lloc d'aquí a ben pocs dies, con­cre­ta­ment el dia 20 de desem­bre, a tocar de Nadal. A Cata­lu­nya estem vivint uns moments molt espe­ci­als. Fa dos mesos i escaig vam fer elec­ci­ons, que eren per al Par­la­ment de Cata­lu­nya, però tot­hom teníem clar que era un ple­bis­cit. No hi va haver una majo­ria abso­luta i fins avui no hi ha hagut manera de for­mar govern. I sem­bla que les pos­si­bi­li­tats que s'arribi a un acord són molt min­ses. I, men­tres­tant, Rajoy va con­vo­car tots els espa­nyols a votar un nou govern per a l'Estat. I aquí ve la pre­gunta que es for­mu­len molts cata­lans: cal que par­ti­ci­pem en un govern d'Espa­nya, o ens n'hem de man­te­nir al marge? Com he dit, hi ha opi­ni­ons de tota mena. I una altra pre­gunta, encara, que ens podríem for­mu­lar seria: el diari, n'ha de par­lar o seria millor pas­sar-ne com si no ens afec­tes­sin per a res als cata­lans? Res­po­nem a les dues pre­gun­tes. El diari no ha de dir si és bo per a Cata­lu­nya anar a votar a les elec­ci­ons d'Espa­nya. Cadascú amb la seva consciència. Jo, per­so­nal­ment, crec que sí que s'hi ha d'anar, i jo hi aniré. De moment no som inde­pen­dents, el govern de Madrid se les heu per fer-nos la vida impos­si­ble i no podem pas­sar-ne. Com a pri­mer pas, doncs, crec que hauríem d'acon­se­guir que a Madrid hi hagués un altre govern, que com a mínim obrís un diàleg amb els cata­lans. Ja sabem que el PP de Rajoy no ho farà mai. Al con­trari, la seva posició és d'anar-nos esca­nyant fins a veure'ns age­no­llats dema­nant cari­tat. Si con­ti­nua manant el PP ja sabem el final que ens espera, la mort no ja de la inde­pendència sinó fins i tot de la nos­tra auto­no­mia. No sé si els vots dels cata­lans poden aju­dar a obrir altres camins que com a mínim per­me­tin un diàleg. El que és cert, segur, és que si no votem la situ­ació està can­tada. Estem davant d'aque­lla posició que és més vella que l'anar a peu. Hem d'estar a fora i no voler saber res del que es cou a Madrid, o bé hem de mirar des de din­tre si can­viem una mica les coses. Som cons­ci­ents que no hi ha cap can­di­da­tura d'àmbit esta­tal que ens pugui donar una mica d'espe­rança de canvi, als cata­lans. Els grans par­tits esta­tals ja saben que amb Cata­lu­nya no poden, per això es radi­ca­lit­zen amb posi­ci­ons que a la resta de l'Estat els puguin donar vots. Lla­vors crec que la nos­tra missió és enviar a Madrid repre­sen­tants nos­tres que facin el que puguin per expli­car la situ­ació en què ens tro­bem. Si no hi som, ells esta­ran molt tran­quils i ens des­tros­sa­ran. Con­clusió, per mi: siguem-hi i tant de bo que els nos­tres vots fos­sin deci­sius per implan­tar un govern que, com a mínim, acceptés el diàleg. Veri­ta­ble­ment tot anirà molt just i no es pre­ve­uen grans majo­ries. Però a vega­des, en política, un bon gra­pat de mino­ries poden fer una majo­ria. Que no es perdi per nosal­tres.

I ja que par­lem d'elec­ci­ons, un lec­tor em deia dies enrere que el diari ja es podia anar pre­pa­rant per afron­tar unes noves elec­ci­ons. Ja sabem que hi ha opi­ni­ons per a tot, però molta gent està molt empi­pada amb l'acti­tud de la CUP. A mi no em ve de nou, ells en el fons tenen vocació d'opo­sició, i és bo que hi siguin. Però no crec que Junts pel Sí hagin d'estar pen­dents del que volen els de la CUP. Molta gent, i m'ho han fet arri­bar, desitja que en Mas foti un cop de puny a la taula i vagi a les noves elec­ci­ons. Tot ple­gat s'ha dete­ri­o­rat massa per poder sal­var els mobles. Esbor­rem-ho tot i tor­nem a començar. Hem aguan­tat 300 anys, tam­poc vindrà d'un o dos més. Feina al diari no en fal­tarà, passi el que passi. Sem­bla que els lec­tors estan con­tents del trac­ta­ment d'El Punt Avui tant pel que fa a les esta­tals com a les cata­la­nes. I el més impor­tant, el diari no ha estat neu­tre, tot i que sem­pre hi ha hagut un ven­tall d'opi­ni­ons que aju­den el lec­tor a defi­nir-se. A classe em van ense­nyar que els mit­jans de comu­ni­cació havien de ser objec­tius. Però ha plo­gut molt, i en aquests moments em pre­gunto: quina objec­ti­vi­tat?