Tornar a sortir al carrer

El 25 de novem­bre de 2014, amb la con­ferència de Mas a l'Audi­tori del Fòrum, va començar el debat estèril sobre llis­tes elec­to­rals i, d'ales­ho­res ençà, l'inde­pen­den­tisme ha per­dut molt temps i for­ces mirant-se el melic. Dei­xant de banda els resul­tats més que qüesti­o­na­bles de l'estratègia de la llista única –amb un CEO que indica que si es repe­teix la fórmula de Junts pel Sí es per­dran vots per l'esquerra–, avui dia encara hi ha qui pretén revi­far aquest pesat ball de bas­tons total­ment pres­cin­di­ble. Aquesta és una qüestió que només té un rela­tiu interès de por­tes endins però que en cap cas ser­veix per ampliar la majo­ria inde­pen­den­tista, sinó més aviat per fati­gar la militància i trans­me­tre sen­sació de des­ga­vell a la ciu­ta­da­nia en gene­ral. Malau­ra­da­ment, un dels prin­ci­pals demèrits del debat de les llis­tes és el de treure el focus de la lluita ciu­ta­dana i posar-lo sobre els par­tits polítics.

Pen­sem en les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons mas­si­ves del 2006 i el 2007, i en les con­sul­tes popu­lars. Men­tre la major part dels polítics esta­ven per altres assump­tes, el període històric que viu Cata­lu­nya va començar enmig de la gent, i seria d'una total imprudència que els ciu­ta­dans es dei­xes­sin pren­dre les reg­nes d'aquest pro­jecte col·lec­tiu men­tre estan dis­trets comp­tant quan­tes llis­tes podran votar. Des d'aquell novem­bre fa la sen­sació que el car­rer ha per­dut tremp, ator­dit per les gar­ro­ta­des que van i vénen. On són les cam­pa­nyes con­ven­cent inde­ci­sos i els estols de volun­ta­ris recor­rent cada pam de la geo­gra­fia cata­lana? Lle­geixo que per­so­nes de gran vàlua com Quim Torra i Anto­nio Baños, que han demos­trat estar per sobre de qual­se­vol dinàmica par­ti­dista, deci­dei­xen impli­car-se amb l'ANC per fer que la soci­e­tat civil torni a ser la “punta de llança de l'inde­pen­den­tisme”. Qui sap si després d'aquest període de penitència ens en sor­tim prou bé i tor­nem la ini­ci­a­tiva allà on havia d'haver estat sem­pre: al car­rer.