Onze de Setembre

Després de la celebració de l'11 de Setembre, diada nacional de Catalunya, m'agradaria fer una reflexió. La pregunta que com a català em faig és per què quan ens manifestem hem d'entonar càntics ofensius envers altres? Està molt bé que una persona se senti catalana i que ho vulgui demostrar, però hi ha maneres i maneres.

No ens farà ser més catalans insultar els altres, ni menystenir el que alguns s'estimaran tant com nosaltres: Catalunya. La resposta d'alguns potser serà: «Oh, però és que ells també ens ho fan a nosaltres!» No sona una mica a nen de parvulari, aquest argument? A mi m'ho sembla, ja que no ens hem de posar al nivell de la gent que ens menysprea.

No ens farà més catalans cremar contenidors ni cremar fotos del rei, això l'únic que farà serà donar arguments a aquells que ens vulguin ofendre. Si et sents català no cal manifestar-ho portant samarretes amb eslògans antimonàrquics, antiespanyols... hi ha petits gestos que contribueixen perquè la cultura catalana no desaparegui; per què capficar-nos en la independència, si a l'hora de la veritat canviem de llengua quan algú ens parla en castellà, tot i entendre el català? Aquests són els petits gestos que depenen de nosaltres. De nosaltres no depenen certes coses, malauradament, però sí que som nosaltres els qui hem de preservar la cultura catalana i la nostra llengua.

Si un se sent català, és perquè ho porta dins del cor i no perquè ho porta a les samarretes. Visca Catalunya.