Igualada o les idees clares

Per a una ciu­tat és molt impor­tant saber on vol anar. De fet, un dels pro­ble­mes que s'albira en les pròximes muni­ci­pals és que la frag­men­tació pot pro­vo­car, pot, l'efecte con­trari. Però aquest no és el cas d'Igua­lada. Des de fa tres anys, el con­sis­tori, amb la com­pli­ci­tat total del sec­tor pri­vat i de la Gene­ra­li­tat, ha enge­gat un procés que l'hau­ria de con­ver­tir en el refe­rent de la indústria de la pell, del cuir i de la mar­ro­qui­ne­ria. Vaja, ha cer­cat la fórmula per treure el màxim ren­di­ment de la seva història: l'acti­vi­tat a les ado­be­ries d'Igua­lada data, segons els docu­ments, del 1340. L'Anoia ha estat una de les comar­ques més cas­ti­ga­des per aquesta crisi econòmica. I encara pateix. Però es pateix menys veient que tot­hom té clar cap a on vol anar.