Foc grec

Panos Kam­me­nos, minis­tre de Defensa de Grècia i fun­da­dor del mino­ri­tari par­tit Grecs Inde­pen­dents, que governa amb Syriza, va dir el març pas­sat: “Si Europa ens aban­dona en la crisi, la inun­da­rem d'immi­grants, i serà encara pit­jor per a Berlín si en aquesta onada de mili­ons d'immi­grants econòmics es tro­ben també alguns giha­dis­tes d'Estat Islàmic.” Al cos­tat dels aspec­tes comp­ta­bles –entre els quals des­taca l'entu­si­asme de tants con­tri­bu­ents de casa nos­tra per con­ti­nuar sub­ven­ci­o­nant un estat deci­dit a no pagar els deu­tes i a incom­plir els seus com­pro­mi­sos–, hi ha una dimensió estratègica que no es pot pas­sar per alt. Grècia és a la fron­tera d'Europa amb una zona de crei­xent ines­ta­bi­li­tat: al sud hi té el que queda de Líbia, amb un focus ter­ro­rista que està fent plans per envair Europa, i per la banda de Tur­quia, a l'est, li arri­ben cada dia cen­te­nars d'immi­grants, amb menys ganes de que­dar-s'hi que d'escam­par-se a països més pròspers. És remar­ca­ble que un estat mem­bre de la NATO adver­teixi altres estats mem­bres de la NATO que està dis­po­sat a fer-los arri­bar una onada de ter­ro­ris­tes; n'hi ha per replan­te­jar-se mol­tes coses. La cap de l'Euro­just (l'orga­nisme de la UE encar­re­gat de la coo­pe­ració judi­cial) acaba de decla­rar ober­ta­ment que els assas­sins del cali­fat estan tra­ves­sant la Medi­terrània camu­flats en els vai­xells pirata que trans­por­ten con­tin­gents migra­to­ris cap a Europa, i també que els guanys d'aquest tràfic ser­vei­xen per finançar el ter­ro­risme. En aquest con­text, fa gràcia veure com en el Par­la­ment de Cata­lu­nya els par­tits que par­len de cons­truir estruc­tu­res d'estat viuen tan feliços que voten a favor del tan­ca­ment dels cen­tres d'inter­na­ment d'estran­gers. Tor­nant a Grècia, el buit de poder que dei­xin els euro­peus, Rússia s'afa­nyarà a omplir-lo, dins la seva lògica de satel·lit­zar les naci­ons cris­ti­a­no­or­to­do­xes. Per tant, el més pro­ba­ble és que, d'una manera o d'una altra, con­ti­nuem pagant la fac­tura grega; i, amb la injecció d'arrogància que ha supo­sat el referèndum, encara sem­blarà que ens fan el favor d'accep­tar que els man­tin­guem.