Autoengany

L'amor neces­sita parau­les perquè és una bèstia afa­mada. Hi ha per­so­nes que viuen amb la il·lusió que el món és tal com elles per­ce­ben, tot i que en el fons no es cre­uen la seva pròpia lle­ta­nia. Pas­sen les hores lle­gint, pen­sant, escri­vint i con­ver­sant. Les coses quo­ti­di­a­nes no són de la seva incumbència. Defu­gen el tedi, pre­fe­rei­xen tur­men­tar-se abans que avor­rir-se, enyo­ren per­so­nes que només conei­xen en la seva ima­gi­nació i patei­xen una ànsia acla­pa­ra­dora per ser en un altre lloc. Sobre­tot quan s'ena­mo­ren. Lla­vors sen­ten que imi­tar la nor­ma­li­tat és el que més costa, perquè conté una desim­bol­tura que no es deixa imi­tar. Hi posen paciència i les llums llar­gues però el cer­vell no en sap res, de tem­pos. L'embri­a­guesa de la feli­ci­tat no la pot dis­si­mu­lar ningú. En les rela­ci­ons tòxiques l'espe­rança és com un paràsit que s'ali­menta de cada petita emoció i acaba per dis­tor­si­o­nar la visió que es té de la relació. Qui ho hagi vis­cut sap que és esgo­ta­dor estar amb una per­sona que mai et diu que sí però que tam­poc et diu que no. Deci­dir fre­nar no et dóna carta blanca per cau­sar pati­ment agut i que­dar-te tan ample. Són amors impos­si­bles, perquè un i altre no bus­quen el mateix. Hi ha qui es nega a donar expli­ca­ci­ons perquè fer-ho seria adme­tre inti­mi­tat. I com que ara es té la pos­si­bi­li­tat que la comu­ni­cació sigui imme­di­ata, l'exi­gim (i per­dem poder). Quan la con­nexió no és imme­di­ata, s'entra en una espi­ral para­noica de fla­gels enca­de­nats. Com més calla un, més parla l'altre. Aques­tes idees ves­tei­xen una novel·la sobre el sis­temàtic auto­en­gany que vivim quan ens ena­mo­rem, una història que no repre­senta l'amor, sinó que el des­cons­tru­eix a ell i als seus meca­nis­mes psi­cològics. Apro­pi­ació inde­guda, de l'escrip­tora sueca Lena Anders­son, ana­litza la cru­el­tat, el desig, la soli­tud, la frus­tració, l'escal­for i el rebuig que ens sub­mi­nis­tren els amors que ens fonen la vida. Som nosal­tres matei­xos quan ens ena­mo­rem? No. Bus­quem l'amor per sen­tir que algú ens veu, però, fet i fotut, a l'home invi­si­ble no li va anar pas tan mala­ment.