Vuit mesos i esperant

Feia dies que no el veia fei­ne­jar pel seu hor­tet. És un home d'edat que es mou amb difi­cul­tat i viu sol en una caseta de planta. L'altre dia vaig veure la porta oberta, cops de movi­ments de mobles i crits del que suposo que és el fill de l'home, quei­xant-se dels tras­tos que guarda a la casa, però eren parau­les grui­xu­des, insul­tants, fins al punt que em vaig atu­rar i lla­vors vaig sen­tir la veu de l'home gran dient que pen­ses­sin a aga­far la car­ti­lla. Em van venir ganes d'entrar i dema­nar calma, però vaig sen­tir la veu d'un ter­cer, el nét, suposo, i vaig con­cloure que tal faràs, tal tro­baràs, i vaig seguir el meu pas amb un neguit crei­xent. Hi ha dades que fan fere­dat sobre el mal­trac­ta­ment i els abu­sos que pateix la gent de l'ano­me­nada ter­cera edat que no es pot valer. Sabem que gràcies a les seves pen­si­ons mol­tes famílies han pogut anar tram­pe­jant la part més dura de la crisi. L'assistència a les per­so­nes grans no la tenim prou ben resolta i fa dies que ho estic com­pro­vant. Si el fet d'ingres­sar una per­sona amb difi­cul­tats motrius en un cen­tre assis­ten­cial ja pot cos­tar uns dos mil euros men­su­als (abans no s'acon­se­gueix entrar a les llis­tes públi­ques sem­pre passa un bon temps), ara estem com­pro­vant que ins­tal·lar un pen­joll d'avís a una per­sona que té auto­no­mia i viu sola a casa seva es pot allar­gar una eter­ni­tat. Per a la meva mare, que té 85 anys, vam fer la petició el novem­bre pas­sat, ja fa vuit mesos, i encara espe­rem. Par­lant amb una tre­ba­lla­dora social a Lla­gos­tera, diu que no hi poden fer res. Que hi ha llista d'espera, un número deter­mi­nat d'apa­rells con­cer­tats i fins que no hi hagi alguna baixa... No sé si ho va dir amb aquesta paraula, però vaig que­dar tan asto­rat que no vaig haver d'insis­tir: així depe­nem de la llei de vida? Cal que algú se'n vagi a l'altre món perquè no haguem de patir les hores que una per­sona està sola? No estem dema­nant una plaça en un geriàtric, ni una per­sona que l'assis­teixi, només una sen­zi­lla alarma per un cas d'emergència! Pel que sem­bla, el nos­tre dèbil estat del benes­tar això no ho pot supor­tar. Bé, par­lem-ne, perquè se'm va infor­mar que pagant uns 28 euros al mes l'hi ins­tal·larien ara mateix... (el ser­vei en costa uns 7 men­su­als), i vaig caure de cul quan se'm va dir que l'empresa que ho ges­ti­ona és la mateixa. Res­pon­sa­bles del Con­sorci de Benes­tar Social, facin-s'ho mirar. I no em vin­guin amb el pres­su­post, perquè segur que tro­ba­rem d'on reta­llar.