Torrons àcids

Pot­ser Rajoy no serà mai un heroi, perquè cada vegada Mari­ano és més anti­he­roi. Això el fa pròxim, ama­ble i còmode per a molts espa­nyols: els que el voten. Però tots aquests elec­tors, cada dia més entre­gats, s'equi­vo­quen. Perquè Rajoy no és tam­poc l'anti­he­roi: és el mal­vat del serial. No el dolent, perquè no es dol de res. És el roí. Des
de les pri­me­res elec­ci­ons del 20 de desem­bre, tal dia farà un any pot­ser amb més urnes, el can­di­dat del PP ha des­ple­gat una estratègia per dei­xar anar les fun­ci­ons i recu­pe­rar la pre­sidència del govern espa­nyol. De la manera més efec­tiva pos­si­ble. Mari­ano Rajoy va dei­xar que Pedro Sánchez s'esta­vellés en la seua fallida inves­ti­dura. No va moure ni una cella. N'hi ha que pro­cla­men que ho va fer per como­di­tat. Fins i tot per falta d'audàcia, perquè no volia ser ell l'esta­ve­llat. Ni de bon tros. Va cal­cu­lar la jugada i es va pen­sar, amb encert, que trau­ria millors resul­tats en unes elec­ci­ons repe­ti­des. Ara també s'ho pensa. Però, per si de cas, se les vol estal­viar. Això vol dir que, tal com ha con­vençut Albert Rivera, que li ha cedit
el vot en la inves­ti­dura a canvi de sis con­di­ci­ons d'estrassa, ha de doble­gar el PSOE. Per rebre­gar-lo encara més, ha fixat la pri­mera sessió d'inves­ti­dura el 30 d'agost, que vol dir aritmètica­ment elec­ci­ons el 25 de desem­bre si fra­cassa. Tor­rons àcids per a Pedro Sánchez. Com àcida serà la pluja que hau­ran d'ento­mar els soci­a­lis­tes d'ara
al 30 d'octu­bre. Cedi­ran. I ni tan sols es podran men­jar a gust el torró amarg.