Revolució i feminisme

Leila Kha­led es va for­mar en un grup inte­grat per homes. Tot i això, té un dis­curs emi­nent­ment femi­nista. “Quan veig les dones que fan la seva feina i que estan més a la vora d'acon­se­guir els seus drets, la veri­tat és que em poso molt con­tenta”, reco­nei­xia Kha­led després de con­ce­dir l'entre­vista a aquest diari i, poc abans, a un altre mitjà de comu­ni­cació en què també tre­ba­llava un grup de noies. Kha­led no amaga el seu pas­sat i rei­vin­dica les seves acci­ons arma­des com una manera de donar visi­bi­li­tat a la causa pales­tina. Va rebre entre­na­ment per par­ti­ci­par en diver­sos segres­tos i es va con­ver­tir en una comu­nista acèrrima. La seva imatge amb un kalàixnikov, rea­lit­zada per Eddie Adams, va con­ver­tir Kha­led en una icona de la causa pales­tina. Durant aquests anys, l'acti­vi­tat de Kha­led es va emmar­car en diver­ses acci­ons que van fer la volta al món. El segrest de dos avi­ons per recla­mar l'alli­be­ra­ment de pre­sos polítics pales­tins va ser una de les més sona­des. Durant el segrest d'un avió de TWA el 1969, en un viatge de Roma a Damasc, Kha­led va obli­gar el pilot a sobre­vo­lar Haifa per poder mirar la seva ciu­tat natal, que ella mateixa no tenia permès visi­tar. Aquell dia, Kha­led es va con­ver­tir en la pri­mera dona de la història a segres­tar un avió. Cap pas­sat­ger va ser ferit durant el segrest, però van fer explo­tar l'avió buit una vegada va ater­rar a Damasc. Kha­led i Salim Issawi, el seu còmplice, van ser detin­guts breu­ment i després van ser alli­be­rats pel govern de Síria. El segon segrest va ser el d'un jet isra­elià que par­tia d'Ams­ter­dam. Durant aquest segrest, el seu cama­rada Patrick Argue­llo, inter­na­ci­o­na­lista de Nica­ra­gua, va ser assas­si­nat. Kha­led va ser cap­tu­rada i lliu­rada a les auto­ri­tats britàniques. Poc després va ser alli­be­rada a canvi d'ostat­ges occi­den­tals cap­tu­rats pel Front Popu­lar d'Alli­be­ra­ment de Pales­tina. Actu­al­ment Kha­led viu a Amman, Jordània.