Política

A Europa, s’hi entra pagant

VIP

Creix la venda de permisos de residència i ciutadania a canvi de suculentes inversions

Brussel·les tem la corrupció i el blanqueig de capitals associats a aquesta pràctica

Russos i xinesos, principals beneficiats

L’Europa obses­si­o­nada a blin­dar les seves fron­te­res exter­nes als immi­grants i refu­gi­ats fomenta l’entrada VIP a cop de talo­nari. La venda de drets de residència i ciu­ta­da­nia a canvi de sucu­len­tes inver­si­ons o com­pra de béns immo­bles es va escam­par com la pólvora entre els estats euro­peus més afec­tats per la crisi econòmica del 2008, que ho veien com una font de diner fàcil.

El mer­ca­deig amb els “pas­sa­ports d’or” i “visats d’or” s’ha estès a la Unió Euro­pea, però Brus­sel·les, amb la boca petita, comença a aler­tar que, per aquesta catifa ver­me­lla al club euro­peu, hi poden pas­sar fàcil­ment cor­rup­tes, mem­bres del crim orga­nit­zat i eva­sors fis­cals.

La comer­ci­a­lit­zació dels drets de ciu­ta­da­nia i residència és una pràctica sor­gida als anys vui­tanta als para­di­sos fis­cals del Carib i, poc després, es va esten­dre als països anglo­sa­xons, prin­ci­pal­ment als EUA i al Canadà. A la UE, el feno­men va calar amb la crisi finan­cera. Els casos més extrems els tro­bem a Bulgària, Malta i Xipre, on pots adqui­rir el permís de ciu­ta­da­nia per un o dos mili­ons d’euros. El sis­tema més comú, però, és com­prar per­mi­sos de residència, una pràctica que des­taca a l’Estat espa­nyol, Por­tu­gal, França, el Regne Unit, Luxem­burg, Holanda, Letònia i Grècia.

Els per­mi­sos, nor­mal­ment, tenen una durada d’entre sis mesos i deu anys, en funció del país, i la majo­ria dels quals exi­gei­xen als estran­gers que inver­tei­xin en una empresa pri­vada, adqui­rei­xin o llo­guin béns immo­bles o com­prin bons de l’Estat. El cost varia en funció del país. Al Regne Unit, Holanda i l’Estat espa­nyol, et pot cos­tar entre mig milió i un milió d’euros, men­tre que a Letònia, Lituània i Croàcia per menys de 100.000 euros tens un permís de residència que ja et dona accés a tota la UE. Aques­tes inver­si­ons a vega­des també van acom­pa­nya­des de requi­sits de residència física al país, però alguns com ara Malta i Hon­gria ni tan sols dema­nen això.

Per l’experta de Trans­pa­rency Inter­na­ti­o­nal Laure Bri­llaud, “no és clar” que els visats d’or hagin apor­tat un bene­fici soci­o­e­conòmic a aquests estats, o almenys no hi ha ava­lu­a­ci­ons ofi­ci­als en aquest sen­tit. Per con­tra, indica que podria tenir “efec­tes deses­ta­bi­lit­za­dors”, ja que “aquests flu­xos de diners són força volàtils”.

Crim orga­nit­zat

Fa poc, la Comissió Euro­pea (CE) va ela­bo­rar un informe en què des­taca la falta de trans­parència sobre aquest sis­tema. Per exem­ple, en la majo­ria de països no reve­len la iden­ti­tat ni la naci­o­na­li­tat dels inver­sors que obte­nen els per­mi­sos de residència o ciu­ta­da­nia. Segons Bri­llaud, els xine­sos i els rus­sos en són els prin­ci­pals bene­fi­ci­a­ris, si bé també n’han detec­tat d’ori­gi­na­ris del Bra­sil i Sud-àfrica.

L’informe de la CE avisa que, dar­rere les inver­si­ons d’estran­gers, hi podria haver l’interès d’esca­par d’inves­ti­ga­ci­ons cri­mi­nals i pro­te­gir-se de con­fis­ca­ci­ons o con­ge­lació de comp­tes. Una via de fugida que podria impli­car la infil­tració de grups del crim orga­nit­zat, el blan­queig de capi­tals, la cor­rupció o l’evasió fis­cal. Segons la CE, la majo­ria d’estats no tenen “sis­te­mes específics de con­trol ni obli­gació d’infor­mar” sobre com con­ce­dei­xen aquests drets.

La inves­ti­ga­dora de Glo­bal Wit­ness Naomi Hirst sosté que els estats hau­rien de “sus­pen­dre” la con­cessió de pas­sa­ports i visats d’or “fins que puguin pro­var” que ho fan de manera trans­pa­rent i amb con­trols efec­tius. Tan­ma­teix, la UE no té gaire marge de mani­o­bra, ja que són els estats mem­bres els que tenen la com­petència per deci­dir quan i de quina manera donen la residència o la ciu­ta­da­nia.

Per això, Bri­llaud alerta que, si els socis no afron­ten el pro­blema de manera “con­junta”, no es podrà resol­dre amb efec­ti­vi­tat, perquè encara que un país tan­qui la seva porta, els poten­ci­als cor­rup­tes o cri­mi­nals poden entrar a Europa per una altra

20
estats
de la UE venen permisos de residència a canvi d’inversions.
500.000
euros
és la inversió mínima que es requereix per residir a l’Estat espanyol.

Una política migratòria hipòcrita?

Natàlia Segura Raventós

L’increment del nombre de facilitats als estrangers adinerats per entrar a Europa, mentre, alhora, es reforcen els controls per evitar l’arribada d’immigrants pobres i refugiats, ha aixecat crítiques per la “doble moral” dels estats de la UE en la seva política migratòria. Un contrast entre el blindatge contra els immigrants econòmics i el carril ràpid per als que porten diners. La investigadora de Global Witness Naomi Hirst posa com a exemple de la “hipocresia” dels estats el fet que Xipre vengués la ciutadania europea al magnat sirià Rami Makhlouf, cosí i aliat de Baixar al-Assad, líder que va encendre la guerra civil siriana, que alhora va ser el detonant de l’anomenada crisi dels refugiats a Europa. “El permís de ciutadania s’ha convertit en una mercaderia”, diu Hirst.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia