Política

Acusen Trump d’haver donat l’ordre del xantatge a Kíev

L’ambaixador nord-americà a la UE involucra tots els alts càrrecs del govern i l’advocat del president, Rudy Giuliani

Els republicans qüestionen la memòria del testimoni de l’‘impeachment’

La Casa Blanca tenia raó de témer el tes­ti­moni de l’ambai­xa­dor dels EUA a la Unió Euro­pea, Gor­don Sond­land, davant el comitè que inves­tiga l’impe­ach­ment. “Va haver-hi quid pro quo? La res­posta és sí”, va dir. Ell mateix va for­mar part de la trama de pressió al govern ucraïnès perquè inves­tigués els Biden a canvi d’una reunió a la Casa Blanca amb el pre­si­dent Trump. Més tard s’afe­gi­ria un ele­ment més de pressió: els més de 360 mili­ons d’euros en ajuda mili­tar que l’admi­nis­tració nord-ame­ri­cana havia con­ge­lat de manera uni­la­te­ral i sense donar expli­ca­ci­ons, i que només va alli­be­rar quan tota la premsa se n’havia fet ressò.

La presència de Sond­land era molt espe­rada i tenia Was­hing­ton amb l’ai al cor. La figura de l’ambai­xa­dor va des­per­tar sus­picàcies quan va haver d’esme­nar una decla­ració ini­cial perquè, en veure que les històries d’altres no coin­ci­dien amb el que havia dit, de sobte “se li havia refres­cat la memòria”.

Que ell fos una de les peces clau en tota la trama ucraïnesa con­ver­tia la seva versió dels fets en trans­cen­den­tal. I va com­plir amb les expec­ta­ti­ves en afir­mar que “no era cap secret” que es bus­cava el xan­tatge a Kíev i que es feia “per ordres del pre­si­dent Trump i [el seu advo­cat] Rudy Giu­li­ani”.

No es va que­dar aquí: va enfan­gar la plana major de l’admi­nis­tració en la trama. L’existència d’un canal diplomàtic paral·lel que podria haver fet coses mala­ment va des­a­parèixer quan va con­fes­sar que el vice­pre­si­dent, Mike Pence; el secre­tari d’Estat, Mike Pom­peo, i altres figu­res del govern eren pun­tu­al­ment infor­ma­des de tot allò rela­ci­o­nat amb la pressió a Ucraïna. “Tot­hom n’estava assa­ben­tat, no era cap secret”, va sen­ten­ciar el diplomàtic.

Els demòcra­tes van aca­bar emi­nent­ment satis­fets. “El que aca­bem de sen­tir és el reco­nei­xe­ment d’aquesta cons­pi­ració: con­di­ci­o­nar una reunió a la Casa Blanca i assistència en segu­re­tat. Acon­se­guir dues con­di­ci­ons polítiques que l’aju­da­rien en la cam­pa­nya per a la ree­lecció [com a pre­si­dent dels Estats Units] és un quid pro quo ele­men­tal”, va dir el con­gres­sista Adam Schiff, al cap­da­vant del comitè inves­ti­ga­dor.

Con­tra­dic­ci­ons

La defensa repu­bli­cana es va basar en un intent de minar la cre­di­bi­li­tat de Sond­land, tot posant en dubte la seva memòria, mirant de pro­var una pos­si­ble mag­ni­fi­cació dels fets i l’extracció de con­clu­si­ons sense pro­ves clares.

Trump va sor­tir davant els peri­o­dis­tes amb notes manus­cri­tes per inten­tar sal­var la cara i va recor­dar que en una con­versa amb Sond­land li va dei­xar clar que “no volia res” d’Ucraïna i que ni par­lar-ne, de quid pro quo. Una figura que ahir va dir que no coneix “gaire bé”, tot i ser el seu ambai­xa­dor a Europa i que fa uns mesos el va defi­nir com un “bon home i un nord-ame­ricà fantàstic”.

El mateix Sond­land va retra­tar Trump en con­fes­sar, entre ria­lles, que la relació amb el pre­si­dent era d’aques­tes en les quals s’uti­lit­zen parau­les mal­so­nants i vul­gars.

Aires de Watergate

El testimoni de Gordon Sondland en el procés d’impeachment va ser tan explosiu i nociu per al president Trump que per molts va recordar com va caure Richard Nixon en el cas Watergate. Llavors va ser John Dean, aleshores advocat del defenestrat president, qui davant el comitè que l’investigava va dir que creia que hi havia gravacions amb proves de la trama del Watergate, una revelació que va resultar ser certa i l’inici de la caiguda en picat de Nixon. Per alguns analistes, les declaracions de Sondland, que col·loquen Trump al capdavant de la trama de xantatge i pressió a Ucraïna podrien marcar un abans i un després en l’afer de l’impeachment. Per si no n’hi hagués prou, el demòcrata Adam Schiff va fer saber a l’administració que ignorar la petició d’entrega de documents al comitè que investiga el president “va ser l’article 3 dels que es van escriure contra Nixon”, que l’acusava d’obstrucció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia