Política

Macron s’examina a Europa

PROJECTE

El president francès presenta al Parlament d’Estrasburg la seva proposta de reforma federal de la UE

Demana reforçar la sobirania europea, contra la temptació creixent de l’euroescepticisme

Emma­nuel Macron per­sis­teix en el seu pro­jecte de “refun­dació d’Europa”. El jove diri­gent francès, de 40 anys, va com­parèixer, ahir, per pri­mera vegada al Par­la­ment Euro­peu a Estras­burg, on va rei­vin­di­car els seus plans per “cons­truir una nova sobi­ra­nia euro­pea”. “Con­tra l’auto­ri­ta­risme que ens envolta, la res­posta no és la democràcia auto­ritària, sinó l’auto­ri­tat de la democràcia”, va asse­gu­rar.

Gai­rebé un any després de la seva arri­bada a l’Elisi, Macron manté el seu pres­tigi com a bon ora­dor i diri­gent dinàmic, però ha rebut una galleda d’aigua freda amb la poca devoció sus­ci­tada pel seu pro­jecte de reforma de la UE en clau fede­ral.

“No és el poble el que ha aban­do­nat la idea euro­pea; és la traïció dels cler­gues allò que l’amenaça”, va insis­tir el pre­si­dent francès, que va recor­dar que cal “escol­tar la còlera dels pobles”. Segons Macron, la crisi de la UE i l’auge dels par­tits crítics amb el pro­jecte comu­ni­tari es deu a l’immo­bi­lisme i al fet que les elits han girat l’esquena als votants. “No vull pertànyer a una gene­ració de somnàmbuls; vull pertànyer a la gene­ració que defensi la sobi­ra­nia euro­pea”, hi va afe­gir.

Pel pre­si­dent francès, aquest impuls de la sobi­ra­nia euro­pea ser­vi­ria per fer front a la “fas­ci­nació il·libe­ral” dels governs neo­con­ser­va­dors d’Hon­gria i Polònia. Aquesta nova sobi­ra­nia euro­pea pas­sa­ria per una solució a la crisi dels refu­gi­ats; per exem­ple, amb la cre­ació d’un pro­grama euro­peu que ajudi econòmica­ment els orga­nis­mes locals i regi­o­nals que afa­vo­rei­xen l’aco­lli­ment i la inte­gració dels sol·lici­tants d’asil. També resul­ta­ria sinònima d’una “sobi­ra­nia digi­tal”, que reforçaria les auto­ri­tats euro­pees davant dels gegants d’inter­net, per exem­ple, amb la cre­ació d’un impost euro­peu.

Macron va defen­sar també una major con­vergència econòmica i soli­da­ri­tat entre els països de la zona euro cre­ant, per exem­ple, un pres­su­post i la figura d’un minis­tre d’Eco­no­mia exclu­sius de l’euro­zona.

Reticència ale­ma­nya

La majo­ria d’aques­tes pro­pos­tes no són noves. Tan­ma­teix, la seva pro­posta en clau fede­ral de la UE pràcti­ca­ment no ha pro­gres­sat durant els dar­rers mesos. El pre­si­dent francès ja va sofrir el pri­mer con­tra­temps al febrer, quan els euro­di­pu­tats van rebut­jar la pro­posta de cons­ti­tuir llis­tes elec­to­rals trans­na­ci­o­nals per a les euro­pees del 2019.

“Al rebuig ini­cial de la majo­ria dels estats del nord d’Europa, ara s’hi ha afe­git el rebuig de la CDU [el par­tit de Merkel], que s’oposa a gai­rebé totes les pro­pos­tes de Macron per refor­mar la zona euro”, explica l’euro­di­pu­tat del PDe­CAT Ramon Tre­mosa, en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui.

Coin­ci­dint amb la inter­venció de Macron a Estras­burg, els dipu­tats del Bun­des­tag van votar ahir una reso­lució força crítica amb la cre­ació d’un pres­su­post exclu­siu per a la zona euro, com pro­pugna el pre­si­dent francès, que es reu­nirà demà amb Merkel a Berlín. Pre­vista per al març, la pro­posta fran­co­a­le­ma­nya de reforma de l’euro­zona no serà pre­sen­tada fins al juny. “El dis­curs de Macron ha estat una mica dece­be­dor. Ha con­sis­tit sobre­tot en la pre­sen­tació d’una llista de pro­pos­tes per començar la pre­cam­pa­nya de les euro­pees del 2019”, cri­tica Tre­mosa.

Després del debat al Par­la­ment Euro­peu, Macron va des­plaçar-se ahir a la tarda a la loca­li­tat fran­cesa d’Épinal per dur-hi a terme la pri­mera de les con­sul­tes ciu­ta­da­nes ide­a­des per Macron. Aques­tes reu­ni­ons, orga­nit­za­des per con­fron­tar idees i conèixer les inqui­e­tuds i pro­pos­tes dels ciu­ta­dans euro­peus, són una de les pro­pos­tes far del pre­si­dent francès per refun­dar Europa. Mal­grat haver estat rebu­des amb escep­ti­cisme, hau­rien de tenir lloc en tots els estats de la UE, excep­tu­ant Hon­gria i el Regne Unit.

La resposta a l’autoritarisme no és la democràcia autoritària, sinó l’autoritat de la democràcia
El poble no abandona la idea europea; és la traïció dels clergues allò que l’amenaça
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS

Engega la cursa electoral pel 2019

Enric Bonet

Macron va inaugurar ahir a Estrasburg la pugna per a les europees de la primavera del 2019, quan La República en Marxa (LREM), el seu partit, creat l’abril del 2016, desembarcarà per primera vegada a l’Eurocambra. Com ja va fer a França, Macron pretén alterar l’actual bipartidisme europeu, format pel grup popular i el socialista, i crear un nou moviment liberal europeu, del qual també podria formar part Ciudadanos. De fet, el jove dirigent va reunir-se la setmana passada amb el president del grup popular, l’alemany Manfred Weber, i el del grup liberal, el belga Guy Verhofstadt, amb qui Macron podria aliar-se per a les europees. “Les forces conservadores encara són nombroses a Europa”, va retreure-li ahir Verhofstadt a Weber.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia