Le Pen fracassa en l’intent d’una mobilització massiva a París a favor seu

Diumenge de protestes a París. De mobilitzacions de l’extrema dreta, el centre i l’esquerra. Una setmana després que la dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, hagués estat condemnada a presó, al pagament d’una multa i a cinc anys d’inhabilitació per corrupció, el seu partit Rassemblement National (RN) ha cridat aquest diumenge els seguidors a mobilitzar-se contra la sentència que l’aparta, almenys de moment, de les presidencials de 2027. Una crida que amb prou feines ha reunit vuit mil persones. Le Pen ha fracassat en el seu intent d’exhibir una demostració de força després de la condemna. El diari francès Libération diu que Le Pen ha reunit menys de vuit mil persones a la plaça Vauban de París, a prop dels Invàlids i la Torre Eiffel. Segons els periodistes del mitjà francès els seguidors de Le Pen omplien només una quarta part aproximadament de l’espai disponible. La policia situa el nombre d’assistents a l’acte en set mil assistents, segons l’emissora de ràdio France Info. La mateixa xifra que dona el diari Le Figaro. Un altre mitjà, Le Monde, també parla d’escassa assistència, i assenyala, que la mobilització no es pot considerar una demostració de força.

Des de la tribuna d’oradors, Jordan Bardella, president de Rassemblement National, ha parlat de més de 10.000 persones.

El primer en prendre la paraula ha estat Louis Aliot, alcalde de Perpinyà i vicepresident del partit, també condemnat a presó i inhabilitació pel mateix cas. Aliot ha carregat durament contra la justícia i ha dit que la condemna de Le Pen és un cas de persecució. Tot seguit li ha tocat el torn a Bardella, de 29 anys i delfí de la dirigent ultra. El probable substitut de Le Pen en cas que s’acabi confirmant la seva inhabilitació i no pugui presentar-se a les presidencials del 2027, ha dit que la condemna a la dirigent del seu partit és un atac directe contra la democràcia perquè la vol eliminar políticament.

La formació de l’extrema francesa ha optat per seguir la mateixa estratègia que Donald Trump quan la justícia va obrir-li diferents causes: és a dir, el victimisme. El discurs que ha optat Le Pen i Rassemblement National per fer davant la sentència judicial és el de la “caça de bruixes” a la qual tantes vegades va fer referència l’actual president nord-americà. I és aquest discurs que ha fet aquest diumenge Le Pen davant els seus seguidors. La dirigent ultradretana ha assegurat que “no abaixarà els braços” i ha assegurat que el seu “combat serà pacífic” i ha posat d’exemple a Martin Luther King i la seva lluita pels drets civils.

“No ha estat una decisió de la Justícia, ha estat una decisió política”, ha clamat Le Pen. “Havia d’eliminar-me de la vida política i sense la possibilitat de recurs”, s’ha queixat la política ultra, en al·lusió a l’execució immediata de la pena d’inhabilitació per a un càrrec públic, que espera veure rebaixada en una apel·lació que es decidirà el 2026, un any abans de les presidencials.

Com a resposta a la concentració organitzada pel partit ultra, l’esquerra francesa s’ha manifestat aquest diumenge a la plaça de la República de la capital francesa. Convocada per La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, i amb el suport dels Verds i els sindicats, però no pel Partit Socialista, la protesta ha congregat unes cinc mil persones, segons la policia. Una xifra que els organitzacions han elevat a 15.000. Els manifestants han defensat l’estat de dret que consideren amenaçat per l’extrema dreta francesa i han denunciat els atacs a la justícia per part del partit de Le Pen. El contrapunt l’ha posat Renaissance, el partit del president francès, Emmanuel Macron, que ha celebrat un míting a Saint-Denis, al nord de París. En l’acte, Gabriel Attal, diputat de Renaissance i exprimer ministre francès, també ha fet referència a la condemna. “No ens correspon dir si la sentència és bona o no. Ens correspon limitar-nos als fets”, ha fet Attal, que ha afegit: “Si robes, pagues!”