“Fa un mes i mig vaig estar a punt de tirar la tovallola”

Sí, més que del govern, del projecte polític nascut fa més de sis anys i que, com en tots els partits i ho veiem en el panorama nacional, té moments de crisi. És veritat que per renúncies de regidors i la sortida d’ERC hem passat per una etapa complicada i ens acaba afectant emocionalment. Però en un mes i mig l’hem superat, ens hem refet i el projecte està fort i amb ganes de tirar endavant. I la mostra que no afecta el govern sinó Tot per Terrassa és que no s’ha aturat cap projecte, la ciutat avança i el 92% de propostes, de les actuacions del programa de govern, estan en vies d’execució i el 36% acabades.

Exacte. No ha sigut de forma volguda, sinó per dues regidores que han renunciat i un partit que de forma unilateral ha decidit sortir. També és difícil canviar regidors quan després de dos anys ja ho tenien tot per mà i estaven fent una bona feina.

Fa reflexionar sobre la mateixa essència del projecte el fet que persones significatives de diferents àmbits, amb trajectòries professionals solvents i talent hagin de fer un pas enrere. En què fallem tots plegats des de les institucions, els partits polítics i la societat en general. És veritat que la política està en un moment de molta opressió, és molt més dura que abans i, com a alcalde, noto molta diferència entre la primera etapa i aquesta. També el monstre de l’extrema dreta que canvia la forma de fer política, els consensos de ciutat, la immediatesa de les xarxes socials, la pressió i l’exigència immediata de la ciutadania... Això fa que sigui molt difícil i dur dedicar-se a la política. S’han de fer renúncies, és molt difícil conciliar la vida personal i la laboral, i això fa que hi hagi persones que ho posin a la balança i que no els compensi. Nosaltres ho fem, però també ho ha de fer l’oposició que un dia abans del ple de pressupostos diu A i després fa B i tot això afecta.

M’ho explicava una nit la seva portaveu i en paral·lel ho estava llegint als mitjans de comunicació. Teníem discrepàncies menors i salvables en temes de mobilitat, i l’endemà teníem una reunió precisament per buscar consens i l’equilibri. I van decidir marxar de forma unilateral. Crec que no responia a temes de ciutat, sinó a lògiques internes del partit, a necessitat de visualitzar-se, i van prevaldre més els interessos del partit que la visió de ciutat. A la vida tens dos camins, o incidir o ser irrellevant, i crec que ERC en aquests moments ha decidit ser irrellevant a la ciutat. Dubto que tingui en les properes dècades l’oportunitat històrica que té ara d’estar al govern de la ciutat, d’estar incidint des de les institucions.

Tenim uns requeriments que ens venen per llei i la ciutat en sis anys ha fet passos molt importants, hem duplicat els espais per a vianants al centre i hem implantat una illa de vianants amb un procés molt complex on interactuen molts actors diferents. Parlem de mesures que són molt contundents, que afecten molt els hàbits del dia a dia i des del primer moment hem volgut fer-ho amb diàleg, al costat de la gent, i això implica ajustar algunes mesures. Si no escoltéssim, si no modifiquéssim les mesures, ens dirien que som un govern que imposa, que és autoritari. Ara bé, garantim que la revolució verda va endavant i al maig vindrà l’ampliació de la de la zona de baixes emissions al carrer Josep Trueta i al carrer Faraday. En cap cas estem tirant enrere, sinó al contrari, estem avançant cap a on va la societat en aquest moment.

Veiem que en el cas de propostes que s’han analitzat molt amb entitats i associacions de veïns quan s’apliquen ens trobem entitats veïnals del costat que els afecta o veïns del mateix barri, o que perjudiquen el sector del comerç. És un exemple que no només hem d’escoltar les associacions de veïns, sinó una diversitat d’actors de la societat. I el comerç ho està passant molt malament i hem de mirar que no perjudiquin un sector tan estratègic per a la ciutat.

Tots plegats hem de fer una reflexió sobre el grau de legitimitat democràtica que tenen les entitats. N’hi ha que tenen una representativitat molt alta i n’hi ha d’altres que és més dubtós. I potser reduïm la participació a determinades persones que no representen el conjunt del barri i fa que hàgim de prendre decisions d’una altra manera. A Can Boada no hi ha cap problema de mobilitat i amb els contenidors de càrrega lateral ha millorat la neteja i més del 90% de comerciants estan satisfets amb els canvis, i els veïns també. Una mostra d’això és que hi va haver unes eleccions després de fer tots els canvis i al final la ciutadania de Can Boada va parlar a les urnes i van avalar el govern actual.

S’està fent el projecte executiu i el projecte bàsic d’una futura connexió amb el pàrquing de la plaça Vella, que ara no és possible perquè no s’ha pogut arribar a un acord i perquè era molt costós. La previsió és començar les obres el gener del 2027. Són obres llargues, complexes, però creiem que no només és necessari per als vehicles motoritzats, sinó que també ha de ser un aparcament per a bicicletes, per a patinets, ha de facilitar la intermodalitat, tot el tema del carsharing, va més enllà d’un pàrquing. I pel que fa a la futura urbanització, no podem tardar més anys. Portem més de sis anys amb el Portal de Sant Roc tallat, i necessitem que torni a brillar, que sigui una nova centralitat, el Times Square de Terrassa, on es puguin fer actes culturals, recuperar l’escenari de festa major; ha de ser un lloc important. I connectar-lo amb el de la plaça Vella ens ha de treure el cotxe de l’illa de vianants amb un accés per la Rambla. Aquest era el sentit de l’operació de la qual fins i tot un partit polític, que ara hi està en contra, va fer bandera a la campanya del 2019 i estava en el programa de govern.

Hi ha una necessitat de places i de treure vehicles de l’illa de vianants. I parlant del cost, encara que no el féssim i no ens gastéssim ara els 13 milions més els dos de la superfície, s’hauria de tapar el forat, enderrocar-ho tot i això també té un cost elevat.

Totalment. Va ser una proposta que va néixer en una reunió amb la plataforma de veïns d’Arquimedes i Galileu, que em van dir: “El que has de fer és atrevir-te a obrir la Rambla.” I vam obrir el debat i el vam tancar. Sí que s’obre per als accessos al pàrquing per intentar descongestionar Galileu i l’Arquimedes, que també és un tema que ens preocupa. Som el primer govern de la història de la democràcia que té una mirada en aquests dos carrers, que ha fet una planificació, accions, i abans de l’estiu estarà acabat el projecte d’urbanització per començar el maig de l’any que ve les obres del carrer Arquimedes entre Grànius i la plaça del Progrés. No podem tallar el trànsit d’un dia per l’altre. Això és de sentit comú. Però a la ciutat passaran coses els propers mesos, que estem convençuts que reduiran el trànsit de pas perquè utilitzi les vies alternatives.

És el que passarà ara quan comencin les obres; en el segon semestre comencen les obres a la Porta Sud que impliquen la rotonda a l’altura de la Rambleta, Tren de Baix i Navas de Tolosa, que han de derivar el trànsit per la ronda de Ponent. Evidentment això implicarà adaptar la ronda, que no està adaptada perquè sigui una ronda circular. I la B-40 necessita el ramal de les Aimerigues d’accés per Can Gonteres que doni servei a tota la zona de la Maurina i Can Boada.

Hem fet un estudi i el tram de Terrassa costa 200 milions, el mateix que la totalitat de la ronda Nord. S’haurà d’adaptar, però estem en un moment de bloqueig en aquest tema després dels protocols i convenis. No hi ha retorn de moment. Si no hi ha una voluntat d’incrementar la partida, difícilment tindrem la ronda Nord fins a Sabadell.

Tenim reunió el 14 de maig. Parlarem de tots els temes que tenim encallats, com ara el peatge de les Fonts, les zones tarifàries, que ens donen la raó però que ho vinculen a la implantació de la T-mobilitat a tot Catalunya, tot i que no és clar que s’eliminin, i que no arriba des del 2015. I ja no ens creiem res ni negociant ni aprovant resolucions al Parlament. Al final haurem de passar a l’acció i començar a mobilitzar la ciutadania.

Des de la conselleria justifiquen el tancament de les nou línies, dues de primària i set de secundària, per una baixa natalitat. La ciutat està creixent amb un horitzó de 250.000 habitants per al 2030. En totes les declaracions que s’han fet des de la investidura del president de la Generalitat, en totes les compareixences al Parlament, s’ha dit sempre que era una prioritat l’educació pública i a la primera de canvi ens hem trobat amb la retallada més gran a l’educació pública que s’ha fet a Terrassa en les últimes dècades. Hem acordat esperar que passi el procés de preinscripció per tornar-nos a veure. El compromís és que si hi ha matrícula es puguin mantenir els grups actuals.

Tenim relacions amb tothom i tampoc veiem que hagi sigut massa rellevant tenir la diputada Eva Candela intentant frenar aquesta retallada. Ni hem vist la incidència d’ERC per no retallar l’educació pública en pactar la investidura de Salvador Illa. Probablement, si estigués en el PSC, com a altres alcaldes de municipis on estan retallant línies, em farien estar callat. La diferència és que no tenim cap vincle amb ningú, som lliures de defensar el que creiem a partir dels nostres valors i conviccions.

En falten molts i ara mateix tenim 2.500 habitatges en projecció, comptant tots els sectors residencials i de transformació: Can Colomer, l’AEG, Sala i Badrinas, Vapor Cortès i la Porta Sud. Un 30% aproximadament serà protegit i hem de sumar-hi que estem en tramitació d’uns 16 solars on hi haurà habitatge. Podem parlar d’uns 5.000 habitatges els propers anys i a partir d’aquí s’han d’adaptar els serveis i equipaments. La planificació està feta i en principi la ciutat no s’ha de desbordar per aquests creixements.

Hi ha un interès claríssim dels mateixos que no volien que es municipalitzés per demostrar que la gestió pública no és eficient, que no funciona, i en cap cas és així. Evidentment hi ha errors, és molt complex, però nosaltres sí que garantim que tots els beneficis que hi ha en aquests moments s’estan invertint en una millora del servei, a renovar les canonades, a millorar les infraestructures, a fer una política tarifària adequada a les necessitats socials del moment, i no pas a fer pisos com passava fa uns anys. Hi ha una transparència en la gestió, hi ha uns beneficis que es destinen a millorar el servei i estem en procés per millorar el gust de l’aigua, i ben aviat en podrem donar notícies. És veritat que hi ha moments puntuals en què les línies es col·lapsen, hi ha un canvi tarifari, però en cap cas significa que la gestió pública no funcioni. Hi ha molts municipis a Catalunya i Espanya que volen iniciar processos similars, que s’emmirallen en Terrassa, i evidentment hi ha els lobbies de l’aigua, els poders econòmics, que no tenen interès que això passi, i per tant estan fent una estratègia de desprestigi de la gestió pública.

ERC va marxar per raons partidistes i per visualitzar-se, i no té res a veure amb la confiança. Hi ha gent del PSC en l’àmbit nacional que està treballant per establir ponts. Amb l’Eva fem reunions però després no concretem res i no sé fins a quin punt tenen projecte de ciutat.

No en tenim, però estem desenterrant una pila de projectes que estaven en un calaix i sota les pedres, i només cal veure com s’estan movent moltes coses i més que se’n mouran. I ho ha fet un regidor en poc temps.

No ho sé, fa un mes i mig vaig estar a punt de tirar la tovallola. Tot és molt difícil, començant per la conciliació i el fet que tinc tres fills en edat complicada i dificultats, i m’està costant compaginar-ho tot. Ho he d’acabar de valorar i parlar amb l’equip perquè tampoc voldria que aquest projecte s’acabés d’un dia per l’altre. Hem de veure com ha de tenir continuïtat independentment de la persona que estigui al capdavant.