Canvis que porten cua

En el darrer ple del mes de març, el govern, format per Tot per Terrassa i Junts des que a l’octubre en va sortir ERC, va perdre una de les votacions impulsada per una plataforma veïnal de Can Boada en lluita des de fa anys perquè es revertissin uns canvis de circulació al barri el 2021 per la col·locació d’uns contenidors. Una qüestió menor dins l’engranatge de la tercera ciutat en habitants de Catalunya, però que és un reflex del que s’està vivint aquest mandat a la cocapital vallesana que es caracteritza pels canvis. Un govern intentant fer equilibris i fent marxa enrere, voluntàriament o involuntàriament, en decisions preses; un increment de plataformes d’entitats queixoses sobretot per temes de mobilitat i del qual treuen rèdit les formacions a l’oposició; fins a tres canvis de composició de l’organigrama de govern municipal per la marxa d’ERC i de dues regidores –la 2 i 3 de les llistes de Tot per Terrassa [Maise Balsells i Sarai Gascón]–, però també una situació personal i familiar de l’alcalde, Jordi Ballart, que ell mateix reconeix en l’entrevista feta el 20 de març recollida a les pàgines següents que és complicada i el va obligar a estar alguns dies de baixa.

El còctel és un caramel polític que les formacions no han desaprofitat mentre Ballart marca perfil per assegurar que el projecte és vigorós i ferm, però segurament és un dels moments més complicats com a alcalde. Segur en la seva etapa com a líder de Tot per Terrassa, i probablement només superat quan, com a alcalde del PSC des del 2012 substituint Pere Navarro –era regidor des del 2005–, va acabar estripant el carnet i deixant el càrrec el novembre del 2017 en denunciar pressions i amenaces pel procés de municipalització de l’aigua sense tenir el suport del partit i veure, a més, que el PSC donava via lliure a l’aplicació de l’article 155. Mig any després, va tornar amb la candidatura municipalista Tot per Terrassa, acompanyat d’exregidors socialistes que el van seguir, i el 2019 va posar fi a l’hegemonia del PSC al govern de la ciutat pactant amb ERC. El 2023 va refermar l’alcaldia aconseguint un regidor més, va tornar a pactar amb els republicans afegint-hi Junts i va aprofundir en la ferida de les relacions amb els socialistes, que, si bé sembla superada portes enfora, encara té molt pòsit, ja que molts dels actors d’aquell moment continuen a primera línia de la política, com és el cas de la portaveu i cap de llista socialista, Eva Candela.

L’arena política també està remoguda per la irrupció de l’extrema dreta de Vox després de la desaparició de Cs, amb tres regidors, que està provocant l’arrelament del discurs de la por contra una part de la immigració, que al municipi arriba al 14,49% (33.076 persones), quan el 2021 era del 13,34% (29.669), però que en alguns barris arriba al 41,3%, com és el cas de Ca n’Anglada, on el pla de barris i operacions d’esponjament posteriors no han acabat de tenir els resultats esperats. Molt actius a les xarxes, l’executiu no amaga la seva preocupació perquè comencen a ocupar càrrecs dins el teixit associatiu, i fent crides a la “reconquesta” associant la immigració amb la criminalitat com es va constatar en una manifestació convocada el 22 de març davant de l’ajuntament i que inicialment volien fer a Ca n’Anglada, però els Mossos ho van desaconsellar. La protesta va ser rebutjada i rebatuda per l’associació de veïns i diverses entitats, assegurant que és la 47a ciutat en registres de criminalitat sobre un total de 67 amb una població superior a 20.000 habitants. Sigui com sigui, i malgrat que les estadístiques situen Terrassa com la gran ciutat on s’ha reduït més la delinqüència i la “criminalitat ha caigut un 9,4%”, un tiroteig mortal a la discoteca Chicago per una rivalitat entre clans que es dediquen al tràfic de drogues ha coincidit amb l’anunci de la presentació del primer pla local de seguretat a la ciutat a la vegada que s’ha posat setge a establiments conflictius. Després del tiroteig se n’han tancat una dotzena, la majoria bars i discoteques.