tot recordant
Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada al Camp de la Bota
Membre d’Estat Català primer i d’Esquerra Republicana de Catalunya més tard
El 18 d’abril del 1939 l’activista catalanista Carme Claramunt i Barot es va convertir en la primera dona afusellada al Camp de la Bota, on el règim franquista va arribar a executar 1.717 persones entre el 1939 i el 1952. Ho va ser després de passar per la Presó de Dones de les Corts, on va ingressar el 3 de març d’aquell mateix any. Actualment, aquest espai té un monument dedicat a la seva persona.
Claramunt, filla de Joan Claramunt Pujol i Josefina Barot Virgili, va néixer a Roda de Berà, però va viure tota la seva vida a Badalona, on es va convertir en una destacada activista local. D’idees catalanistes, va afiliar-se primer a Estat Català i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya. Però, més enllà d’això, poques coses més se’n saben de la seva vida política. Sí que es coneix que vivia en una casa del carrer del Mar de Badalona i treballava en una botiga propietat de la seva tia Angèlica Picas. Amb la guerra perduda i Catalunya controlada per les forces franquistes, Claramunt i la seva tia van ser denunciades per una veïna, Maria Sallent. A banda de la confrontació ideològica, Sallent ho va fer després d’adonar-se que la botiga de Picas l’heretaria Claramunt i no ella. El cas és que s’havia fet a la idea que en virtut d’una imaginària compensació moral per la pèrdua de dos fills seus en mans d’elements incontrolats durant el període revolucionari (juliol del 1936-maig del 1937), Picas li oferiria la botiga, però no va ser així. Aleshores va decidir desfer-se de totes dues. Va denunciar falsament Claramunt com a informadora dels pistolers que havien assassinat els seus fills i sense cap mena de prova els falangistes la van detenir. Des d’un primer moment ho va tenir molt complicat, ja que en aquell context de repressió extrema les persones que havien adquirit i mantingut un compromís públic eren sistemàticament condemnades a llargues penes de presó o a la mort.
El 3 de març del 1939 va ingressar a la Presó de Dones de les Corts i el 27 de març, al Palau de Justícia de Barcelona, es va celebrar un consell de guerra sota l’acusació següent: “Individua peligrosísima. Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la «Esquerra» y de «Estat Català». Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. En su casa se celebraban reuniones de hombres y mujeres. También poseía armas. Persona peligrosísima y nefasta para el G. M. N. (Gran Movimiento Nacional).” Finalment va ser condemnada a mort juntament amb Ginés Sánchez Quiles.
El 18 d’abril del 1939 li van presentar la diligència de notificació de la pena, que es va negar a signar i ho van fer els testimonis presents. A les 2 de la matinada va ser lliurada, amb Sánchez Quiles, al cap de la força que havia d’executar la sentència. A les 5 de la matinada Carme Claramunt va ser afusellada al Camp de la Bota. Immediatament, va ser soterrada a la fossa comuna, després que el metge present a l’acte en certifiqués la defunció. Tenia 41 anys.