Política

L’anàlisi

Pilota endavant pel català a la UE

Els Vint-i-set retiren la proposta sobre l’oficialitat de la llengua en vista dels dubtes d’una desena d’estats membres

Els països consideren “prematur” adoptar una decisió per qüestions “legals i financeres” pendents de resoldre

El govern espanyol defensa el reconeixement de les llengües i diu que “no hi ha obstacles legals” per aplicar-lo

Nova pilotada endavant per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Després d’uns dies en què el govern de Pedro Sánchez va intensificar els contactes amb les capitals europees, l’executiu espanyol no va poder superar les reticències de diversos estats membres. En la reunió celebrada ahir a Brussel·les –en què s’havia d’abordar l’estatus de les tres llengües–, els ministres d’Afers Estrangers de la UE van decidir finalment ajornar la votació sobre l’oficialitat per falta de consens, i demanar més temps al govern espanyol per continuar negociant.

Abans de l’inici de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció en l’agenda. Aviat, però, alguns estats van començar a expressar dubtes sobre les implicacions “legals, financeres i tècniques” pendents de resoldre. Un dels més contundents va ser el ministre finlandès, Joakim Strand, qui en declaracions prèvies a la trobada va assegurar que el tema no estava “prou madur”, tot desitjant que la proposta espanyola no es votés.

Ja durant la reunió, una desena d’estats membres van qüestionar la proposta espanyola. Alguns com Alemanya i Suècia van demanar més claredat a l’executiu de Sánchez, mentre que d’altres com Itàlia van exigir una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. També es mantenien dubtes entre els països bàltics, que, si bé no van prendre la paraula en la reunió d’ahir, conserven el temor que el cas català generi un precedent per a altres llengües com el rus.

Després d’uns 45 minuts de debat, la presidència de torn del Consell –actualment en mans de Polònia– va considerar que, tenint en compte les intervencions de les diferents delegacions, era millor que les discussions continuessin, i va ajornar la votació a futures trobades de ministres. En aquest sentit, la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals està prevista per al 24 de juny a Luxemburg.

Des del govern espanyol, però, asseguren que la proposta sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec és “sòlida” i que “no existeixen obstacles legals” per aplicar-la. De nou, l’executiu de Sánchez es va remetre al memoràndum elaborat l’any 2023, en què l’Estat proposava una sèrie de condicions per evitar que el cas del català, el basc i el gallec pugui ser utilitzat per altres llengües. En aquell mateix document, a més, Espanya es comprometia a assumir els costos derivats de l’oficialitat, una quantitat que, segons les estimacions preliminars de la Comissió Europea, se situaria en 132 milions d’euros anuals.

L’ajornament de la votació va generar diverses reaccions entre els dirigents polítics, amb un govern espanyol –a través del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares– defensant que “mai s’havia arribat tan lluny” amb l’oficialitat i que el compromís de Madrid és “irrenunciable”, unes paraules que també va subscriure de manera similar el president de la Generalitat, Salvador Illa. D’altra banda, el president Carles Puigdemont va carregar directament contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusant-lo de “conspirar amb països tercers” per bloquejar l’oficialitat. El líder de Junts va recordar a Feijóo que l’estatut obligava la Generalitat i el govern espanyol a “emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea”. El dirigent gallec va replicar a les queixes assegurant que la seva posició és “d’absolut respecte” pel català, però remarcant que encara hi ha “força consideracions legals” per resoldre.

Senyor Feijóo: conspirar amb tercers per anar en contra dels interessos d’Espanya és de tot menys lleialtat
Carles Puigdemont
líder de junts i 130è president de la Generalitat
Espanya mai havia arribat tan lluny [...]. És un compromís irrenunciable i més aviat que tard l’aconsegui- rem
José Manuel Albares
ministre d’afers estrangers espanyol
Rotunda confiança que avui som més a prop d’assolir l’oficialitat del català, el gallec i el basc a la UE
Salvador Illa
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Absolut respecte i suport al català com a idioma, però em sembla que hi ha força consideracions legals
Alberto Núñez Feijóo
líder del pp
Lamentem que el PP treballi obertament en contra de la llengua catalana i dels drets lingüístics
Pol Cruz-Corominas
portaveu de plataforma per la llengua

Un madrileny d’Usera contra Tajani

david portabella

Que el president s’arromangui a la UE com va fer per situar Teresa Ribera de vicepresidenta de la Comissió Europea. Aquesta era la prova del cotó fluix que Míriam Nogueras (Junts) exigia superar a Pedro Sánchez i que ell està complint en la batalla per l’oficialitat del català a la UE. L’apriorisme diria que el president, madrileny nascut al barri de Tetuán, i el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, madrileny del barri d’Usera, no podrien tenir un millor aliat al PP que el primer líder bilingüe. Alberto Núñez Feijóo va confessar en la copa de Nadal del PP que, a pesar de no posar-se mai l’auricular, està aprenent català gràcies a sentir Nogueras al Congrés i llegir la transcripció instantània que ofereix la pantalla de l’hemicicle. Després de votar Israel a Eurovisió per fer la guitza a Sánchez, però, el PP ha maniobrat perquè estats amb ministre d’Afers Exteriors del PP com Itàlia facin la feina bruta i vetin el català, el basc i el gallec per ells. I això que el Parlament de Galícia va aprovar el 7 de maig per unanimitat –amb el sí del PP gallec– una proposició per instar el Parlament Europeu a permetre l’ús del gallec com a llengua oficial. Fonts coneixedores de les conspiracions entre bastidors indiquen a aquest diari que l’obstacle europeu de Sánchez no ha estat mai Giorgia Meloni (Germans d’Itàlia) sinó Antonio Tajani (Força Itàlia), amic de José María Aznar i Mariano Rajoy, i que, tot i néixer a Roma, parla un castellà fluid, se sent un militant del PP espanyol (abans com a president del Parlament Europeu i ara com a ministre d’Afers Exteriors) i ha gosat amenaçar de trencar el govern italià. Junts té la paraula d’Albares que Itàlia votarà el que voti l’Alemanya de Merz (el socialdemòcrata Scholz n’estava ja convençut i l’actual canceller conservador vol informació addicional) i que el que ahir no va ser possible ho serà aviat, ja no en una cita de ministres sinó en una de secretaris d’estat sense tanta pressió. I ho serà a pesar dels bilingües Feijóo, Dolors Montserrat i Borja Sémper.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia