Pilota endavant pel català a la UE

Nova pilotada endavant per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Després d’uns dies en què el govern de Pedro Sánchez va intensificar els contactes amb les capitals europees, l’executiu espanyol no va poder superar les reticències de diversos estats membres. En la reunió celebrada ahir a Brussel·les –en què s’havia d’abordar l’estatus de les tres llengües–, els ministres d’Afers Estrangers de la UE van decidir finalment ajornar la votació sobre l’oficialitat per falta de consens, i demanar més temps al govern espanyol per continuar negociant.

Abans de l’inici de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció en l’agenda. Aviat, però, alguns estats van començar a expressar dubtes sobre les implicacions “legals, financeres i tècniques” pendents de resoldre. Un dels més contundents va ser el ministre finlandès, Joakim Strand, qui en declaracions prèvies a la trobada va assegurar que el tema no estava “prou madur”, tot desitjant que la proposta espanyola no es votés.

Ja durant la reunió, una desena d’estats membres van qüestionar la proposta espanyola. Alguns com Alemanya i Suècia van demanar més claredat a l’executiu de Sánchez, mentre que d’altres com Itàlia van exigir una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. També es mantenien dubtes entre els països bàltics, que, si bé no van prendre la paraula en la reunió d’ahir, conserven el temor que el cas català generi un precedent per a altres llengües com el rus.

Després d’uns 45 minuts de debat, la presidència de torn del Consell –actualment en mans de Polònia– va considerar que, tenint en compte les intervencions de les diferents delegacions, era millor que les discussions continuessin, i va ajornar la votació a futures trobades de ministres. En aquest sentit, la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals està prevista per al 24 de juny a Luxemburg.

Des del govern espanyol, però, asseguren que la proposta sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec és “sòlida” i que “no existeixen obstacles legals” per aplicar-la. De nou, l’executiu de Sánchez es va remetre al memoràndum elaborat l’any 2023, en què l’Estat proposava una sèrie de condicions per evitar que el cas del català, el basc i el gallec pugui ser utilitzat per altres llengües. En aquell mateix document, a més, Espanya es comprometia a assumir els costos derivats de l’oficialitat, una quantitat que, segons les estimacions preliminars de la Comissió Europea, se situaria en 132 milions d’euros anuals.

L’ajornament de la votació va generar diverses reaccions entre els dirigents polítics, amb un govern espanyol –a través del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares– defensant que “mai s’havia arribat tan lluny” amb l’oficialitat i que el compromís de Madrid és “irrenunciable”, unes paraules que també va subscriure de manera similar el president de la Generalitat, Salvador Illa. D’altra banda, el president Carles Puigdemont va carregar directament contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusant-lo de “conspirar amb països tercers” per bloquejar l’oficialitat. El líder de Junts va recordar a Feijóo que l’estatut obligava la Generalitat i el govern espanyol a “emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea”. El dirigent gallec va replicar a les queixes assegurant que la seva posició és “d’absolut respecte” pel català, però remarcant que encara hi ha “força consideracions legals” per resoldre.