“Com tots els ajuntaments, tenim problemes de finançament”

El pressupost supera els 27 milions d’euros, un import rècord d’aquests anys. La situació econòmica de l’Ajuntament és prou bona perquè tenim un teixit industrial potent i també perquè tenim un índex de recaptació entre la població molt elevat; l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació sempre ens ho fa notar, que som dels municipis que tenim un índex més alt. L’IBI està per sobre del 95% en la ciutadania. És una base positiva. És cert, però, que estem en un context de moltes dificultats. El 2024 vam haver de reduir 2.400.000 euros, fruit de l’augment de les despeses, que havien crescut un 17%, com han notat tots els ciutadans. Sobretot en els aspectes que tenen a veure amb l’obra pública es va disparar. Ens va obligar a fer certs ajustaments. S’ha suavitzat de cara a aquest any. Posem per exemple els interessos dels bancs: en un any normal són uns 60.000 euros i l’any passat van ser 360.000.

Doncs aquest any s’ha suavitzat, hem reduït uns 120.000 euros. Per tant, tot i no ser encara una bona situació, sí que hem millorat i això ens ha permès compensar ajustaments que havíem hagut de fer. Cal afegir, com a context, que a l’Ajuntament de Montornès, com tots els ajuntaments, tenim problemes importants de finançament.

Sí. Les transferències que ens fa l’Estat han augmentat compensant alguns dèficits –com en el moment va ser la modificació de la plusvàlua i altres– però no és suficient. Continuem assumint més d’un 30% de despesa de competències que no són pròpies. Ho fem per voluntat, però tenim aquest dèficit. L’únic marge que tenim seria l’IBI, perquè ja estem al límit amb l’IAE de les indústries, que ens dona bona base. Sí que estem plantejant que cal una modificació. Hem tingut dificultats amb l’oposició per acordar augments per sobre de l’IPC, però caldria. Molts ajuntaments ho estan valorant i estan fent augments. La nostra voluntat seria augmentar l’IBI perquè amb una aportació petita, que podria ser, per exemple, d’uns 9 euros anuals, es recaptaria molt i ens permetria mantenir molts serveis. Aquests diners retornen a la ciutadania, perquè tenim més que estudiat que la major part dels veïns fan servir els equipaments, els esportius, l’escola de música, l’escola bressol, la programació sociocultural...

Tothom se’n beneficia. Un augment petit de l’IBI ens permetria millorar el finançament.

Hem trobat bona disposició i més amb el nou govern. Ho estem notant amb aportacions econòmiques, amb programes específics; es nota. Hem tingut èpoques pitjors, en què la Generalitat no finançava programes específics, però tampoc el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), que havia desaparegut durant anys per als governs locals. El mandat anterior es va recuperar i aquest les convocatòries gairebé s’han duplicat. Són bones notícies, però el finançament bàsic, que prové de l’Estat... Respecte de la Generalitat sí que destacaria que hi ha molta més disposició, el PUOSC seria un bon exemple.

Quant a actuacions, mantenim la prioritat en l’àmbit social. Tenim uns serveis públics adreçats a la ciutadania i som coneixedors del perfil socioeconòmic i de les necessitats de la nostra població. En comparació amb la resta de Catalunya estem molt per sota quant a la renda familiar, i com que tenim disposició de recursos, treballem des de la perspectiva de la redistribució per posar a l’abast de la ciutadania serveis de qualitat, amb preus més accessibles, molts gratuïts. Per a nosaltres és una prioritat. La bona situació econòmica ens ha de permetre que la ciutadania millori la seva qualitat de vida.

Sí. De fet, quan vam començar a governar el 2011 vam detectar això. En aquell moment la crisi era brutal, la del 2008. Vam arribar gairebé a un 23% d’atur quan teníem el PIB dels més alts de l’Estat. Aquesta és la paradoxa. En aquell moment vam iniciar un procés de diàleg per treballar amb el teixit industrial i es va concretar en un marc de treball compartit que era el consell d’empreses, que encara funciona, encara que ha tingut alts i baixos. En aquest marc de treball compartim precisament això, les necessitats del teixit industrial que nosaltres podem agendar, com són les millores dels polígons, millores en la coordinació entre empreses. També permet millorar la coordinació entre les demandes de treballadors que tenen les empreses i la posada a disposició de candidats i candidates. A la vegada, permet fer l’encaix d’ambdues parts amb els processos formatius necessaris. De fet, tenim un departament d’ocupació que en aquest moment té una dotzena de persones treballant en diferents projectes, finançats pel SOC. Tenim dotze persones, quan això no és competència municipal. Podríem no tenir aquest servei? Sí, però el tenim. Això ha fet millorar l’ocupabilitat de les persones, però continuem, en aquests moments, per sobre de la mitjana quant a l’atur, som el primer o segon municipi de la comarca. És un perfil d’atur amb un 60% de dones amb un nivell formatiu baix i homes d’una certa edat que tenen difícil inserció.

Aquí hem centrat les millores, fem programes de formació i inserció laboral. També hem fet programes amb dones de cara a treballar en l’atenció a la dependència, en el context de l’impuls del nostre projecte d’atenció domiciliària i del centre de dia. Tot plegat, encara que obtenim petits resultats perquè el volum de persones és gran, qualitativament és important. És un camí que hem de recórrer. També tenim en marxa l’acreditació de competències, per a persones que han treballat potser en un sector molt especialitzat i que tenien una experiència de molts anys i que ara es troben a l’atur, per un procés de reajustament de les empreses. Fa temps que la Generalitat dona aquesta possibilitat que nosaltres oferim. Així s’obtenen els certificats de professionalitat, que estan permetent que homes amb aquests perfils, un cop s’acrediten, millorin la seva ocupabilitat. Per tant, no diem de no fer aquesta tasca; al contrari, creiem que podem fer-ho, però amb els recursos adequats. D’altra banda, sí que observem certa correlació i trobem que entre aquestes persones que hi ha a l’atur hi ha un nombre important de veïns d’origen estranger, que no han consolidat la seva incorporació al món laboral.

Sí. Els nostres programes d’inserció inclouen el procés d’incorporació bàsic.