Montornès de serveis públics

Tot i que Montornès no és pas un poble pobre i té una indústria important, sembla que el ciutadà mitjà no ho gaudeix tant. La xifra d’atur és important, i el fet és que l’Ajuntament insisteix que la seva prioritat, precisament, és fer una redistribució i arribar a posar a l’abast de tots el màxim nombre de serveis possible, a un preu ajustat i, si es pot, gratuït. El govern que lidera José A. Montero, a més a més, aposta pel municipalisme, pel servei públic, ja sigui en l’àmbit de la gestió dels residus, la de l’aigua, l’enllumenat... Allà on poden, el personal és municipal, ja sigui al complex esportiu com a l’escola municipal de música. Cal aprofitar totes les oportunitats, en aquest sentit. Montornès, amb altres municipis del Vallès Oriental –i de la resta de Catalunya–, va estar a la presentació que el govern de la Generalitat va fer fa poc del nou Pla de Barris i Viles 2025-2029: 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys. Es complementarà amb uns 600 milions provinents dels ajuntaments i permetrà desenvolupar prop de 120 programes. Abraça tant la transformació física com la transició ecològica i l’acció sociocomunitària. Montornès vol formar part d’aquest Pla de Barris, com va fer en la primera edició (2004-2010). Montornès va aconseguir els ajuts per a un projecte d’intervenció integral a Montornès Nord valorat en gairebé 10 milions d’euros. Entre altres, en l’àmbit sociocomunitari es van crear serveis de mediació, i d’atenció i informació a les dones, suport alimentari, dispositius d’inserció laboral (DIL Dona, DIL Jove i DIL Barri). Quant a l’espai públic i els equipaments, es poden citar l’oficina del barri, la urbanització de la plaça del Poble, l’eliminació de barreres arquitectòniques, els processos participatius per a la reforma de les places de la Pèrgola, de Lluís Companys i del carrer de Federico García Lorca... En l’apartat de rehabilitació d’edificis i suport a les comunitats veïnals: ajuts per a les instal·lacions d’ascensors i millora d’elements comuns, reordenació d’antenes i suport tècnic per a la rehabilitació d’edificis.

Seguint en la línia de la intervenció social, a finals de maig l’alcalde es va entrevistar amb la directora dels serveis territorials de Barcelona del Departament de Drets Socials i Inclusió, Carme Esquirol. Van tractar de la creació a Montornès de la seu del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). Aquest servei, gratuït i universal, expliquen a l’Ajuntament, ofereix atenció multidisciplinària a infants de 0 a 6 anys amb trastorns en el desenvolupament o en risc, treballant des de la prevenció fins al diagnòstic i tractament. Actualment, el CDIAP té la seu a Granollers. “La ubicació de la seu a Montornès permetrà apropar aquest servei a les famílies del poble i de municipis propers com Montmeló, Vallromanes i Vilanova del Vallès, millorant així l’accés i la coordinació amb els serveis locals de salut, educació i socials.” Durant la trobada, segons expliquen també des de l’Ajuntament, es va fer seguiment de diversos temes, com per exemple la situació de la infància en risc social i el projecte d’atenció integral a la gent gran.

Un dels àmbits bàsics per millorar la vida de les persones és l’habitatge. En aquest sentit, i segons explica l’alcalde, estan treballant en una promoció de 40 habitatges de lloguer gràcies a un acord amb Cohabitat, que s’encarregarà de tirar endavant el projecte amb la cessió d’ús d’un solar i l’aportació econòmica provinent dels fons Next Generation, d’un milió d’euros. Està previst que s’acabin al juny de 2026. L’Ajuntament serà qui faci la convocatòria per accedir a aquests habitatges. Diu l’alcalde: “Volem atendre les necessitats que tenim. Els fons europeus ens marquen que alguns pisos s’han de destinar a joves. La resta volem que siguin per a col·lectius amb dificultats d’accés a l’habitatge. Ho estem acabant de polir, pensant en el conjunt de necessitats que tenim d’habitatge.” I continua: “Aquest seria el projecte més destacat, perquè feia molt de temps que no havíem tingut una promoció així i ens fa molta il·lusió.” A la vegada, Montornès ha ofert un parell de solars per al projecte dels 50.000 pisos de la Generalitat. Si tot el que tenen al cap es pogués arribar a materialitzar estaríem parlant que Montornès disposaria de més de cent pisos nous en un període de temps relativament curt. I mentrestant? José A. Montero explica que, a banda de gestionar en algun moment pisos de la Sareb, disposen d’un programa que apliquen de fa temps que consisteix a anar comprant pisos per la via del tanteig i retracte. Un cop comprats es rehabiliten. Amb aquesta pràctica han aconseguit tenir ja una vintena d’habitatges de propietat municipal que ofereixen en règim de lloguer. Novament, posen l’atenció en els grups de població que poden tenir més complicat assegurar-se un sostre. “És una mesura tímida, evidentment, però sí qualitativa molt important.”

Quant a la gent gran, es treballa en el projecte d’un equipament municipal que hauria d’acollir els serveis de centre de dia, el servei d’atenció a l’entorn domiciliari (SAED) i el menjador social que actualment es presta a les dependències del Casal de la Gent Gran Nord. En una segona fase, es preveu la construcció d’habitatges amb serveis i suport, habitatges dotacionals per a gent gran que ofereixen una opció entre la llar pròpia i la residència, per mantenir el màxim de temps l’autonomia personal en un entorn familiar. Aquest model, que s’està aplicant en altres poblacions, respon a les demandes de l’envelliment de la població en un entorn comunitari. Diu l’alcalde: “De fet, una de les finques que cedim a la Generalitat és la del centre de dia –que ha d’incloure també una residència–. És un projecte que nosaltres vam iniciar ja fa molts anys, en detectar la necessitat de places tant de residència com de centre de dia. Ens hem incorporat al Consorci de Salut i Social de Catalunya, que gestionen instal·lacions hospitalàries, de salut, socials.” En aquest context s’impulsa el projecte d’habitatge dotacional, per al qual tenen finançament. Tot plegat anirà per fases. La residència, d’unes 90 places, serà per a més endavant.