El riu Ripoll, al centre del debat

El futur del riu Ripoll torna a escena a Sabadell. La proposta de modificació dels usos industrials i terciaris, feta per l’equip de la socialista Marta Farrés, per facilitar la implantació de nova activitat a la zona, no agrada gens a part de l’oposició –ERC, els comuns i la Crida– i ha generat les crítiques i protestes de la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (Adenc). Un dels darrers capítols es va viure en el ple celebrat a principis de maig quan el projecte es va tornar a debatre i es va aprovar de manera provisional, amb els vots a favor del PSC i Junts, que formen part del govern, i del PP. L’aprovació definitiva està en mas de la Generalitat. “Parlem del 9% d’hectàrees del conjunt del Ripoll; parlem de sòl industrial i terciari que actualment està al voltant del 50% d’ocupació. Entenem que el millor que li pot passar al riu és que aquest terreny que està abandonat i en desús tingui ocupació”, va dir Adrià Hernàndez, tinent d’alcaldia, per defensar una proposta que depèn d’incloure nous usos com ara l’educatiu, associatiu, cultural, recreatiu diürn i el sanitari assistencial, a més de crear una nova rotonda i posar límits a l’edificabilitat. Per part de l’oposició, en canvi, el riu Ripoll és un espai verd i “connector ecològic” que cal protegir. En aquesta línia, durant el ple es van escoltar diferents arguments en contra de la proposta, com ara que amb la modificació existeix el perill de convertir el parc fluvial “en un polígon d’activitats” que generarà més mobilitat i contaminació acústica i de l’aigua. També es va posar sobre la taula el risc d’inundacions que hi pot haver tot recordant els estralls de la dana a València. Fins i tot, durant el debat es va recuperar el polèmic projecte de construcció d’una piscina d’onades, que ja va quedar descartat. Per les entitats ecologistes, la modificació “és un error històric” que pot marcar el futur del riu, que defensen com “un pulmó verd” de Sabadell i “no un polígon industrial”. Els col·lectius aposten per la renaturalització de l’espai i obren la porta a dur, si calgués, la modificació als tribunals. No és el primer cop que es parla del futur i els usos que es poden donar al riu Ripoll. L’anterior govern, encapçalat per Maties Serracant, de la Crida, i Juli Fernàndez, d’ERC, ja va fer una proposta amb relació al riu que també va sobrevolar durant el debat en la sessió plenària. En tot cas, s’ha pogut comprovar que el futur del riu genera tantes expectatives com discrepàncies i que serà un dels temes que continuaran cuejant durant la resta del mandat. De fet, en la darrera setmana, les entitats ecologistes han denunciat abocaments de residus al riu.

D’altra banda, el Consell Comarcal del Vallès Occidental té en marxa el projecte El riu, teixint fils de vida, que afecta directament uns 40 quilòmetres de camins que discorren per sis municipis, entre els quals es troba Sabadell. També hi ha Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. A la cocapital de la comarca s’invertirà prop d’un milió d’euros –800.000 del consistori i la resta del Consell– en actuacions de millora de 8 quilòmetres de camí al costat del riu.

La tasca perseverant i, sembla que inesgotable, de l’Associació Cultural Can Feu fa que la recuperació de la Torre d’en Feu, que demanen des de fa més d’una dècada, continuï formant part de l’actualitat a Sabadell. L’últim pas que han fet és aconseguir que el ple doni llum verd a una nova petició: demanar a la direcció general de Patrimoni de la Generalitat que declari el jardí i els entorns del castell de Can Feu bé cultural d’interès nacional (BCIN), com ja va fer amb l’edificació d’origen medieval a finals de l’any 2023. Amb Aleix Gonzàlez al capdavant, l’entitat defensa que amb una nova catalogació s’obriria la porta a demanar més subvencions a la Generalitat, l’Estat i Europa. El castell és propietat de l’Ajuntament des del març de l’any 2018. L’any 2024 van anunciar que en destinarien més de 400.000 euros, en dues fases, per evitar “la degradació” d’un espai que ja està molt malmès. El concurs va quedar desert i es va haver de tornar a començar el procediment. El govern confia que les obres de consolidació puguin tirar endavant amb aquest nou procés. “Estem molt còmodes en protegir el castell i rehabilitar-lo”, afirma l’alcaldessa, Marta Farrés. En tot cas, el que encara no s’ha decidit és què es farà amb el conjunt arquitectònic un cop rehabilitat. “En aquests moments, la veritat és que ens costa definir com a ciutat què farem al castell. Al final si rehabilitem però no hi donem ús s’acaba degradant de nou. Hem de continuar treballant de bracet de l’associació i de la ciutat, per buscar-hi l’ús”, apunta Farrés. Pel que fa al passeig que es troba molt a prop del castell i que va sorgir després de les obres de cobriment dels ferrocarrils de la Generalitat al seu pas per l’entrada a Sabadell, explica que es preveu començar “les obres després de l’estiu, si no passa res”. Hi afegeix: “Abans d’acabar el mandat serà realitat, és un dels deutes que tenim.”