“No hi ha ambició per transformar coses profundes”

El govern viu una situació molt tranquil·la amb una majoria absoluta reforçada amb Junts i això fa que l’oposició hagi de fer un treball molt intel·ligent plantejant millores per a la ciutat en què sigui molt difícil de votar que no, i si ho fan, que tingui un cost. Intentem que a cada moció que proposem hi hagi calendari i coses concretes, i que la ciutadania sàpiga el que s’ha aprovat. Amb aquesta tranquil·litat, el govern prioritza els temes que creu que són importants. Va ser molt complicat per a la ciutadania l’increment acumulat d’impostos d’un 18% i ara, a més, amb la trista notícia que el govern és incapaç de gastar-se tots els diners. Hem acabat l’exercici 2024 amb un superàvit de 21 milions, i això vol dir que hi ha 21 milions que no han anat allà on estaven pressupostats. Podria culpar-los però, com que he governat i he estat a l’oposició, sé que tenim un problema estructural a l’Ajuntament: per més diners que tu intentis posar, la màquina té la capacitat que té. Per a la gent és: per què m’apuges els impostos, si al final no es gasten? Perquè no t’adeqües més a les teves capacitats? L’únic que fas són titulars que després generen frustració perquè les coses no acaben passant. Amb la tranquil·litat van fent, però es nota falta d’ambició. No hi ha ambició per transformar coses profundes a la ciutat.

El principal dèficit com a oposició és la incapacitat que tenim per generar una alternativa creïble als socialistes, que porten molts anys governant la ciutat. El nostre govern va ser puntual. És una llàstima que les esquerres no tinguin capacitat per desenvolupar l’alternativa. I no vol dir una suma i una única llista, hi ha moltes maneres de sumar. No seria igual que es visualitzessin vuit regidors en el ple plantant cara de forma coordinada als 14 socialistes actuals, que la imatge que hi ha ara, molt fragmentada. Ho vaig proposar a principi de mandat, tenir un treball molt més coordinat, però no hi va haver interès real de fer això.

Si et passeges pels barris veus els carrers com estan i hi ha molta crítica en aquest sentit. El fet de no tenir un model alternatiu a l’actual de recollida d’escombraries fa que la gent pagui molt. Per què? Perquè som la pitjor ciutat de la comarca en reciclatge. I per què? Perquè no s’ha treballat seriosament per canviar el model actual. Vam presentar una moció per iniciar un procés amb els grups municipals per pensar un nou model. La vam perdre. El mes passat l’alcaldessa reconeixia que s’havia d’iniciar i ha acceptat obrir el debat. A vegades guanyes, sense guanyar. Un altre exemple de falta d’ambició és un programa del govern anterior perquè els alumnes de primer de totes les escoles públiques aprenguessin a nedar. Estava com l’havíem deixat. Catorze escoles havien quedat fora però la idea era arribar al 100%. Gràcies a una moció, durant el curs 2026/27 s’ampliarà. Hi ha d’haver polítics que tinguin clar què volen fer.

Em vaig presentar a l’alcaldia amb una proposta de renaturalitzar el riu Ripoll. Aquest pla que s’ha presentat no només toca alguns permisos per desenvolupar una sèrie d’activitats, sinó que això vol dir més presència de gent i unes rotondes que tenen impacte. Nosaltres volem indústria? I tant, però la indústria als polígons, no al riu.

Hi ha hagut un canvi entre l’aprovat el 2016 i entre el que nosaltres vam proposar el 2023. Jo, personalment, soc radical: el riu el vull verd. Això no vol dir que no hi pugui haver algun tipus de servei, però amb bisturí, ser curosos. S’haurien d’enfortir els polígons i el riu que sigui tan natural com sigui possible, perquè és una joia que tenim.

Hi va haver un error històric que va ser perdre indústria. La ciutat es va transformar en una ciutat de serveis. De la xemeneia ens queda poc. Estem molt lluny de la Manchester catalana. Ara que a nivell global hi ha canvis, t’adones que potser no ha estat tan bona idea. Què ha de fer un ajuntament? Recollir l’emprenedoria que hi ha a l’ADN dels sabadellencs i promocionar que hi pugui haver indústria, comerç i serveis, però sobretot indústria. Vol dir ajudar i facilitar que, per exemple, hi hagi polígons de qualitat, amb línies d’autobusos.