Les primàries de Barcelona

Tot i que té data té cadu­ci­tat –19 de febrer–, el duel polític entre l'Hereu i la Tura està aga­fant una certa volada que va més enllà de l'àmbit local de Bar­ce­lona. És d'ima­gi­nar que les pro­ces­sons van per dins. Exter­na­ment, ambdós apa­ren­ten un estil de clara sin­to­nia. Una estratègia que fa que l'ope­ració de les primàries del PSC sigui poc creïble i s'hi pugui veure gat ama­gat...

Fins ara no hi hagut cap paraula ni cap gest alti­so­nant que doni a enten­dre les seves diferències pro­gramàtiques. La sen­sació és com si és tractés de dos amics ado­les­cents que estan tot el dia junts i quan arri­ben a les seves res­pec­ti­ves cases seguei­xen par­lant per telèfon. Fins ara ambdós volen donar una apa­rença d'estar dins d'un procés sa i democràtic. Un procés nor­mal com si els soci­a­lis­tes hagues­sin prac­ti­cat primàries des de sem­pre, quan històrica­ment n'han estat força allu­nyats. Sóc par­ti­dari que les primàries siguin un cos­tum habi­tual a tots els par­tits, fins i tot els que tenen més difi­cul­tats per tro­bar can­di­dats i als pobles més petits.

La família soci­a­lista ha orga­nit­zat les primàries a Bar­ce­lona en clau estratègica. Pro­ba­ble­ment, ben pen­sada. Ser­virà per ani­mar una parròquia en unes elec­ci­ons que d'entrada tenien per­du­des i amb tots els vents en con­tra. Estic d'acord amb els dos can­di­dats: “Bar­ce­lona ha de ser la capi­tal del sud d'Europa”. Cal­dria afe­gir-hi que no ha de ser un labo­ra­tori d'expe­ri­ments polítics. La militància veu Hereu i Tura vàlids. Men­tre que ben segur la resta de ciu­ta­dans bar­ce­lo­nins vol­drien que ambdós dei­xes­sin de banda els pro­ble­mes interns i del futur soci­a­lista i ho ven­ti­les­sin en altres llocs...