Llarg viacrucis judicial

El pre­si­dent Alberto Fabra es va sen­tir alleu­jat quan fa uns dies el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJ) valencià va sus­pen­dre el judici del cas Fitur, la ter­cera i única de les sis peces de la branca valen­ci­ana de Gürtel que es jut­jarà a València. El tri­bu­nal va aten­dre les peti­ci­ons de les defen­ses per estu­diar nova docu­men­tació i va dic­ta­mi­nar que el judici es reprendrà l'11 de juny. La decisió de la sala ha evi­tat a Fabra veure decla­rar com a acu­sa­des –en plena cam­pa­nya elec­to­ral– les excon­se­lle­res de Turisme Angélica Such i Mila­grosa Martínez, que també va ser pre­si­denta de les Corts i es manté com a alcal­dessa de Novelda pel PP, tot i que ha sigut expul­sada del par­tit. Totes dues seuen al banc dels acu­sats jun­ta­ment amb altres exalts càrrecs de la Gene­ra­li­tat i els prin­ci­pals capi­tosts de la trama Gürtel per haver afa­vo­rit les seues empre­ses en l'orga­nit­zació dels estands valen­ci­ans de la Fira de Turisme. El de Fitur estava pre­vist que clo­guera una legis­la­tura que per a Fabra va començar amb una altra causa més mediàtica i també rela­ci­o­nada amb la trama: el judici dels ves­tits, durant el qual el seu ante­ces­sor Fran­cisco Camps va seure al banc dels acu­sats i final­ment va ser decla­rat no cul­pa­ble.

I és que aquests qua­tre anys s'han con­ver­tit per a Fabra i per al PP valencià en un autèntic cal­vari judi­cial. Tots els escàndols rela­ci­o­nats amb la cor­rupció que van escla­tar en els últims anys de l'exe­cu­tiu de Camps han arri­bat als tri­bu­nals aquesta legis­la­tura i han dei­xat una sèrie de con­dem­nats il·lus­tres. El pri­mer de tots, l'expre­si­dent de la Dipu­tació de Cas­telló. La defensa de Car­los Fabra va acon­se­guir dila­tar durant més d'una dècada el cas Naran­jax, però el 2013 l'Audiència de Cas­telló va con­si­de­rar pro­vat que va come­tre qua­tre delic­tes con­tra la hisenda pública i el va con­dem­nar a qua­tre anys de presó, una sentència que va ser rati­fi­cada pel Tri­bu­nal Suprem. Fabra com­pleix actu­al­ment con­demna a Madrid, perquè el govern d'aquell que el va qua­li­fi­car com a “ciu­tadà exem­plar” li va dene­gar l'última pos­si­bi­li­tat per elu­dir la presó: l'indult.

No ha sigut, però, l'únic popu­lar que ha entrat a la presó. L'exal­calde de Tor­re­ve­lla Pedro Hernández Mateo, con­dem­nat a tres anys de presó i mul­tes pels delic­tes de fal­se­dat docu­men­tal i delic­tes con­ti­nu­ats de pre­va­ri­cació, com­pleix la seua pena a la presó de Cam­pos del Río (Múrcia). Des del grup par­la­men­tari popu­lar es va pro­moure la reco­llida de fir­mes per sol·lici­tar-ne l'indult, que tam­poc no va arri­bar.

Pre­ci­sa­ment com a por­ta­veu del grup par­la­men­tari popu­lar va començar la legis­la­tura Rafael Blasco, l'home que ha sigut con­se­ller amb tots els governs de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana i que va haver de pas­sar al grup de no ads­crits. El maig del 2014, el TSJ valencià li va impo­sar huit anys de presó i vint d'inha­bi­li­tació pel cas Coo­pe­ració perquè el con­si­dera autor de delic­tes con­ti­nu­ats de mal­ver­sació de diner públic, tràfic d'influències, pre­va­ri­cació admi­nis­tra­tiva i fal­se­dat de docu­men­tació ofi­cial. Blasco va come­tre fraus en les con­ces­si­ons i des­vi­a­ment de sub­ven­ci­ons a enti­tats que tre­ba­lla­ven en pro­jec­tes de coo­pe­ració quan ell era con­se­ller de Soli­da­ri­tat amb Fran­cisco Camps. Ha elu­dit la presó pro­vi­si­o­nal pagant una fiança de 200.000 euros men­tre es resol el recurs que ha pre­sen­tat al Tri­bu­nal Suprem i que s'ha de resol­dre d'aquí a un mes escàs.

La difusa línia roja

El pre­si­dent del Con­sell, cons­ci­ent de l'erosió que la imatge de cor­rupció pro­vo­cava en el par­tit, va traçar una línia roja que en nom­bro­ses oca­si­ons ha que­dat difusa. Aquesta mesura, que obliga els càrrecs públics impu­tats per cor­rupció a apar­tar-se de les seues res­pon­sa­bi­li­tats, li ha donat prou mal­de­caps pre­ci­sa­ment a les Corts, on ha arri­bat a tro­bar-se amb una dot­zena de dipu­tats inves­ti­gats per la justícia. El sec­tor fidel a l'expre­si­dent Camps no ha ama­gat la seua dis­con­for­mi­tat amb aquest “cordó sani­tari”. Així, dipu­tats com ara Ricardo Costa –absolt en la causa dels ves­tits i nova­ment impu­tat per Gürtel– ha resis­tit fins a última hora en el seu escó. També ho va fer l'expre­si­dent de les Corts Juan Cotino, inves­ti­gat en relació amb la visita del papa a València. I la inex­pli­ca­ble resistència de la doble­ment impu­tada Sonia Cas­tedo, que, tot i aban­do­nar el seu escó a les Corts, va man­te­nir el càrrec d'alcal­dessa d'Ala­cant fins al desem­bre pas­sat i en aquesta qua­li­tat va rebre Mari­ano Rajoy i el rei en una visita a la ciu­tat.

La legis­la­tura s'acaba, però no la història judi­cial del PP, que encara ha de veure com alguns càrrecs són jut­jats per cau­ses com ara Gürtel, Bru­gal, Nóos, Emarsa i Val­mor, en què torna a aparèixer l'expre­si­dent Camps.