El suflé de Ciutadans es desinfla després del 27-S

A Cata­lu­nya hi havia una gran expec­tació per saber si Ciu­ta­dans acon­se­gui­ria reva­li­dar els magnífics resul­tats que va obte­nir en les elec­ci­ons del 27-S i que li van con­ce­dir una posició molt pri­vi­le­gi­ada com a segona for­mació més votada del país amb gai­rebé un 18% dels vots. Fins i tot hi havia qui espe­cu­lava molt ale­gre­ment que els podria superar i tot. Tot es pen­sava en gran a can Ciu­ta­dans fins ahir.

Doncs, bé, la força no va acom­pa­nyar el par­tit taronja en les elec­ci­ons gene­rals hipotètica­ment més deci­si­ves per obrir una nova era política a Espa­nya. Ciu­ta­dans ha que­dat rele­gat en aquests comi­cis al cinquè lloc, dar­rere de DL i davant del PP, per bé que igua­lats amb el par­tit de la gavina en nom­bre de dipu­tats. Ciu­ta­dans n'ha obtin­gut qua­tre a Bar­ce­lona i un a Tar­ra­gona. Una pata­cada en tota regla i del tot ines­pe­rada.

En clau cata­lana, els resul­tats del par­tit d'Albert Rivera tenen una lec­tura pit­jor que en clau espa­nyola, ja que s'ha trun­cat radi­cal­ment la tra­jectòria ascen­dent d'una for­mació que s'auto­pro­clama mur de con­tenció de l'inde­pen­den­tisme. De cop i volta, el mur s'ha esquer­dat.

Una tra­jectòria ascen­dent trun­cada, a més, en qua­tre dies mal comp­tats. Ciu­ta­dans és un feno­men que s'ha desin­flat molt ràpida­ment. El suflé de Ciu­ta­dans, i no pas el sobi­ra­nista, sem­bla ser que és el que sí que baixa. El 27 de setem­bre, més de 700.000 cata­lans van dipo­si­tar la pape­reta taronja a les urnes. Ahir ho van fer 488.000. Més de 200.000 vots per­duts. En tres mesos, el taronja ha can­viat a morat, el color de Podem, sobre­tot a l'antic cin­turó ver­mell bar­ce­loní. Amb tot, les demar­ca­ci­ons de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona seguei­xen sent les seves dues pla­ces for­tes. A Girona hau­ria estat fer volar coloms, però a Lleida sí que les enques­tes dona­ven per segur l'escó. I a l'hora de la veri­tat a les ter­res de Ponent s'ha que­dat en la trista sisena força més votada.

Culpa de la llei elec­to­ral

Així i tot, els qua­dres del par­tit a Cata­lu­nya es van resis­tir a accep­tar la crua rea­li­tat, començant per Juan Car­los Girauta, el número u per Bar­ce­lona. En sin­to­nia amb les parau­les del seu líder, Albert Rivera, els uns i els altres van emfa­sit­zar que seguei­xen tenint molt a dir i molt a fer en el futur per fre­nar “les opci­ons sepa­ra­tis­tes”. La màxima repre­sen­tant del par­tit a Cata­lu­nya, Inés Arri­ma­das, es va quei­xar des de Madrid de la llei elec­to­ral: “És injusta i no repre­senta la volun­tat dels ciu­ta­dans, perquè afa­vo­reix el bipar­ti­disme i els naci­o­na­lis­mes.”