Política

Operació salvar la corona

L’anunci oficial de la sortida de Joan Carles de Borbó d’Espanya és l’última maniobra per intentar frenar el desgast que pateix la monarquia pels escàndols de corrupció que l’esquitxen

El PSOE de Sánchez surt al rescat de Felip VI

La fugida de Joan Car­les de Borbó d’Espa­nya forma part d’una ope­ració molt ben pla­ni­fi­cada que té per objec­tiu evi­tar que els escàndols de cor­rupció i les inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als que l’esquit­xen per­ju­di­quin encara més la monar­quia . Tot i que la sor­tida d’Espa­nya de Joan Car­les de Borbó era una notícia espe­rada des de feia dies l’anunci no es va fer fins abans d’ahir, el pri­mer dilluns d’agost, amb Felip VI lluny de La Zar­zu­ela, a Mallorca. I es que sal­var la corona passa per blin­dar Felip VI. I en aquest procés el govern espa­nyol pre­si­dit per Pedro Sánchez i juga un paper clau inten­tant pre­sen­tar l’actual monarca com una per­sona exem­plar en con­tra­po­sició amb la figura del seu pare, al qual atri­bu­ei­xen el des­pres­tigi en què ha cai­gut la corona pels casos de cor­rupció que l’esquit­xen. El dis­curs que Felip VI va pro­nun­ciar el març per la pandèmia del coro­na­vi­rus, l’home­natge a les vícti­mes de la Covid-19, la gira per l’Estat espa­nyol que ha fet aquests dies o la foto­gra­fia de la con­ferència de pre­si­dents són algu­nes de les acci­ons per inten­tar blan­que­jar la figura de l’actual cap d’estat, molt debi­li­tada no només pels escàndols del seu pare sinó també per l’agres­si­vi­tat del dis­curs que va diri­gir a Cata­lu­nya el 3 d’octu­bre del 2017.

Un rei dèbil que cal blin­dar per sal­var la ins­ti­tució monàrquica. I si va fun­ci­o­nar però una vegada perquè no inten­tar-ho de nou? El 2014 amb l’abdi­cació es va acon­se­guir que l’escàndol de Botswana, el 2012, no esquitxés la monar­quia. Abans el monarca havia dema­nat perdó i havia acon­se­guit que el govern d’ales­ho­res pre­si­dent Mari­ano Rajoy li atorgués el pri­vi­legi d’afo­rat un cop perdés la invi­o­la­bi­li­tat que li ator­gava la Cons­ti­tució espa­nyola. D’aquesta manera es blin­dada l’antic cap d’Estat de pos­si­bles deman­des de par­ter­ni­tat, per exem­ple.

L’abdi­cació, dos anys més tard, sem­blava que havia acon­se­guit atu­rar la can­grena però no va ser així. Qua­tre anys més tard, l’estiu del 2018 la fil­tració dels àudios d’unes con­ver­ses entre Corinna Lar­sen, qui va ser amant de Joan Car­les de Borbó i qui l’acom­pa­nyava a Botswana, i el comis­sari de poli­cia jubi­lat Juan Manuel Villa­rejo, van deri­var en una pluja d’escàndols. I va ser ales­ho­res quan es va posar en marxa la segona part de l’ope­ració per sal­var la corona. El maig del 2019 Joan Car­les de Borbó va anun­ciar que es reti­rava de l’acti­vi­tat pública. “Crec que ha arri­bat el moment de pas­sar una nova pàgina de la meva vida i de com­ple­tar la meva reti­rada de la vida pública”, va afir­mar en una carta també diri­gida al seu fill, Felip VI.

La pluja d’escàndols es va con­ver­tir en un tsu­nami i el 17 de febrer d’aquest any, una infor­mació del diari anglès The Tele­graph tor­nava a par­lar de la pro­cedència de la for­tuna de Joan Car­les de Borbó. Set­ma­nes després el diari suís Tri­bune de Genève obria por­tava amb el següent titu­lar: «Joan Car­les I ama­gava 100 mili­ons de dòlars a Gine­bra”. El rota­tiu helvètic infor­mava que el fis­cal suís Yves Ber­tossa por­tava des del 2018 inves­ti­gant l’ori­gen d’una mul­ti­mi­lionària donació que Joan Car­les I va donar a Corinna Lar­sen, que sos­pi­tava que podria estar vin­cu­lada amb el cobra­ment per part del rei emèrit d’una comissió per les obres del TAV a la Meca de l’Aràbia Sau­dita. Però el tsu­nami con­ti­nu­ava crei­xent i el març pas­sat el diari britànic The Tele­graph tor­nava a par­lar de la monar­quia espa­nyola i posava l’accent amb Felip VI. El rota­tiu britànic va reve­lar que l’actual cap d’estat era el segon bene­fi­ci­ari de la fun­dació pan­ta­lla pana­me­nya on es van ingres­sar els 100 mili­ons de dòlars sau­di­tes. Una infor­mació que va dur Felip VI a eme­tre un comu­ni­cat ofi­cial en què anun­ci­ava que reti­rava l’assig­nació al seu pare i que renun­ci­ava a l’herència. Però el comu­ni­cat va empit­jo­rar la situ­ació en des­ta­par-se que era una mani­o­bra ja la llei impe­deix renun­ciar a l’herència fins a la mort del titu­lar.

El mateix mes es va pro­duir l’impres­si­o­nant cas­se­ro­lada con­tra la monar­quia i el juny el Tri­bu­nal Suprem va assu­mir la inves­ti­gació sobre un pos­si­ble delicte fis­cal i blan­queig de diners. La crei­xent pressió ha dut ara a la sor­tida de Joan Car­les de Borbó d’Espa­nya i a blan­que­jar la imatge de Felip VI amb una gira per tot l’Estat per inten­tar fre­nar la gan­grena.

2014
abdicació
de Joan Carles de Borbó a favor del seu fill, Felip, amb la qual va intentar aturar que l’escàndol de Botswana no esquitxés la corona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia