Política

L’any dels preus desbocats

La guerra a Ucraïna ha mogut els fonaments més profunds de l’economia i els consumidors han de pagar més per omplir el cistell d’anar a comprar

El conflicte obliga a reformar el mercat energètic europeu després de registrar preus del gas rècords

Europa suporta millor la guerra del que s’anti­ci­pava, almenys en el ter­reny econòmic. Si en l’àmbit mili­tar la invasió russa d’Ucraïna encara està per deci­dir-se, el que sí que ha pro­vo­cat ja tot aquest any és que els con­su­mi­dors i la indústria euro­pea hagin hagut de fer front a uns preus de l’ener­gia astronòmics, amb grans inter­ven­ci­ons dels estats per pal·liar els efec­tes d’un enca­ri­ment sense pre­ce­dents.

Si bé el con­flicte ha mogut els fona­ments més pro­funds de l’eco­no­mia de la Unió Euro­pea (UE) amb ter­ratrèmols en l’ener­gia, la segu­re­tat i el comerç, el club comu­ni­tari ha esqui­vat de moment els pit­jors esce­na­ris econòmics. Això sí, els ciu­ta­dans con­ti­nuen sent els prin­ci­pals dam­ni­fi­cats de les con­seqüències econòmiques del con­flicte a l’est d’Europa.

Sens dubte, l’aug­ment dels preus ha estat el prin­ci­pal efecte de la guerra que han notat els con­su­mi­dors euro­peus. Fins fa un any, par­lar d’una inflació des­bo­cada feia pen­sar en altres països llu­nyans a la UE, però la guerra ha tor­nat a por­tar al con­ti­nent la temuda deses­ta­bi­lit­zació dels preus. Pri­mer va ser l’aug­ment del preu de l’ener­gia el que va impul­sar la inflació, que amb el 10,6% va regis­trar a l’octu­bre el màxim històric a la zona euro.

Regis­tres històrics

Si bé l’incre­ment dels preus energètics ja havia començat abans de l’atac mili­tar, la guerra va agreu­jar el pro­blema. El preu del gas natu­ral s’havia anat incre­men­tant des de finals del 2021, i a l’agost de l’any pas­sat va mar­car regis­tres màxims històrics amb 350 euros el megawatt hora. A més, la dependència energètica de la UE de Rússia no aju­dava. El 40% del gas natu­ral que es con­su­mia a la UE arri­bava de Rússia, un fet que donava molt poder al Krem­lin, alhora que l’ali­men­tava finan­ce­ra­ment. Ara la xifra s’ha reduït fins al 9%.

Per pal·liar els efec­tes de la crisi energètica i des­con­nec­tar-se de Rússia, la UE va posar en marxa un pla per reduir el con­sum de gas, refor­mar el mer­cat i bus­car nous socis. Si bé el nou pla inclou abraçar règims auto­ri­tats, com Egipte, l’Azer­baid­jan o Qatar com a alter­na­tiva a l’ener­gia russa, de moment el que sí que ha acon­se­guit la UE és reduir el con­sum de gas un 19%, per sobre de l’objec­tiu del 15%.

Un cop esta­bi­lit­zat el preu de l’ener­gia, ara són els ali­ments els que més s’enca­rei­xen. Omplir el cis­tell d’anar a com­prar ara és més car, i això pre­o­cupa Brus­sel·les. Si una cosa ha après la UE de cri­sis ante­ri­ors és que man­te­nir el poder adqui­si­tiu dels ciu­ta­dans és clau perquè no cai­gui l’eco­no­mia. Para­do­xal­ment, una de les mesu­res per apla­car l’acce­le­ració dels preus ha estat l’aug­ment dels tipus d’interès per part del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE).

Amb l’únic man­dat d’acon­se­guir l’esta­bi­li­tat de preus, la ins­ti­tució monetària ja ha situat els tipus d’interès en el 3%, la xifra més alta des del 2008, amb l’objec­tiu pre­ci­sa­ment de refre­dar l’eco­no­mia: si els ciu­ta­dans tenen menys recur­sos per adqui­rir béns i ser­veis, cau la demana i en con­seqüència els preus. Entre d’altres, l’enca­ri­ment dels diners es tra­du­eix en hipo­te­ques i crèdits més cars.

Esce­nari incert

Mal­grat que l’eco­no­mia euro­pea ha esqui­vat de moment els esce­na­ris econòmics més adver­sos i no es pre­veu per ara que cai­gui en recessió, si una cosa ha que­dat clara en els dar­rers anys és que l’esce­nari és del tot incert, espe­ci­al­ment en un con­text geo­polític tens. Pri­mer la dava­llada econòmica per la crisi sanitària per la covid-19 i després la guerra han posat con­tra les cor­des l’eco­no­mia euro­pea, obli­gada a repen­sar-se en un moment de can­vis glo­bals. El repte és ara com fer que no siguin els ciu­ta­dans els que paguin les tran­si­ci­ons i com evi­tar també que part de la població quedi enrere.

La UE prem l’accelerador cap a l’energia verda

La dependència energètica de Rússia donava al president rus, Vladímir Putin, una arma a la qual no estava disposat a renunciar. El xantatge rus amb l’energia, fins i tot tallant el subministrament a diversos països comunitaris, va obligar la UE a moure’s. Si abans de la guerra la transició verda era un objectiu, el conflicte la va convertir en una necessitat per independitzar-se de Moscou. Ara bé, en la cursa cap a l’energia verda, la UE no està sola. Els ajuts massius dels Estats Units a aquest sector han tensat la relació amb Washington i ara el club comunitari haurà de pensar com fer més per atraure les inversions al continent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia