Esquerra frena la tercera hora de castellà

Després de ten­ses nego­ci­a­ci­ons, final­ment el pols entre el PSC i ERC sobre el decret d’ense­nya­ments mínims a la primària s’ha resolt a favor dels repu­bli­cans. Des que a finals d’any el govern espa­nyol va apro­var el reial decret que imposa més cas­tellà a les esco­les i que vul­nera com­petències cata­la­nes, la polèmica ha girat a l’entorn de la ja famosa ter­cera hora, que no figu­rarà a la nova nor­ma­tiva, segons fonts de la nego­ci­ació. Així ho anun­ci­a­ran Josep-Lluís Carod-Rovira i Ernest Mara­gall en una roda de premsa aquest mig­dia al Palau de la Gene­ra­li­tat.

Després que el con­se­ller d’Edu­cació es mostrés par­ti­dari públi­ca­ment d’incre­men­tar a les esco­les les clas­ses en cas­tellà, tal com fixa la norma espa­nyola —que l’exe­cu­tiu de José Mon­ti­lla va impug­nar al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal—, la direcció d’ERC va deci­dir no cedir en aquesta qüestió i li va fer arri­bar al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat el seu males­tar.

Dels tècnics als polítics
Les nego­ci­a­ci­ons han estat ten­ses, fins al punt que els repu­bli­cans van pre­sen­tar a Ernest Mara­gall un decret alter­na­tiu al que estava ela­bo­rant la seva con­se­lle­ria. Cons­ta­tada la impos­si­bi­li­tat d’arri­bar a un acord entre els grups, les nego­ci­a­ci­ons van deri­var al ter­reny estric­ta­ment polític. Carod i Mon­ti­lla han diri­git en els últims mesos les con­ver­ses per tro­bar punts d’equi­li­bri, amb la col·labo­ració de Joan Puig­cercós, Ernest Mara­gall i Joan Ridao. I fins ahir a la tarda no es van aca­bar de tan­car els últims ser­rells jurídics.

Tal com pre­te­nien els repu­bli­cans, la nova norma per­pe­tua el sis­tema edu­ca­tiu actual, que deriva de la LOGSE, i s’hi inclou el con­cepte d’immersió lingüística, que fins ara no estava regu­lat. Els alum­nes con­ti­nu­a­ran fent les matei­xes hores de cas­tellà i està pre­vist que aquest model es faci exten­siu als cicles mitjà i supe­rior.

Auto­no­mia dels cen­tres
Les 560 hores que exi­geix el reial decret espa­nyol que­den al docu­ment català en 420 i les estruc­tu­res lingüísti­ques comu­nes es faran en català, de manera que el decret de la Gene­ra­li­tat és ara sus­cep­ti­ble de ser impug­nat per l’exe­cu­tiu cen­tral. Això sí: el govern dóna auto­no­mia als cen­tres per rea­lit­zar un pro­jecte lingüístic propi, és a dir, que aquells cen­tres que ho dema­nin podran impar­tir més hores en cas­tellà. Si algun cen­tre s’hi volgués aco­llir, hau­ria de dema­nar-ne una auto­rit­zació al depar­ta­ment d’Ense­nya­ment, que hi dona­ria llum verda en funció de la rea­li­tat soci­o­lingüística de l’escola.

Fre­nar la ter­cera hora de cas­tellà ha estat un objec­tiu dels repu­bli­cans en els últims mesos, però no van res­pi­rar tran­quils fins dimarts, quan Carod i Puig­cercós van tan­car l’acord polític amb Mon­ti­lla i Mara­gall.