Política

Estat francès

La cohabitació impossible

Macron continua retardant la nominació d’un primer ministre a França per falta de majories

L’excap de govern socialista Cazeneuve i l’exministre de dretes Bertrand són els més ben situats

Dreta, esquerra i ultradreta amenacen amb una moció de censura immediata a l’Assemblea

L’Elisi parla de ‘coalització’, una cohabitació en coalició, perquè el president no acabi de perdre el poder

La situ­ació és tan estrambòtica que els peri­o­dis­tes es veuen ara obli­gats a seguir les entra­des i sor­ti­des de l’Elisi des de la plaça con­ti­gua, al davant mateix de la seu del Minis­teri de l’Inte­rior. Al prin­cipi, els ser­veis del pre­si­dent Emma­nuel Macron comu­ni­ca­ven qui rebia aquell dia per inten­tar tro­bar un nou pri­mer minis­tre, en fun­ci­ons des del desen­llaç fatal per a la majo­ria pre­si­den­cial en les legis­la­ti­ves anti­ci­pa­des del pas­sat 7 de juliol. En aquests moments, ja només és a través d’imat­ges esporàdiques i les comu­ni­ca­ci­ons dels matei­xos interes­sats. A més de les tru­ca­des telefòniques que es des­co­brei­xen a mesura que avança la jor­nada. Com un con­curs de tele­visió de qui ocu­parà el nou el càrrec, però amb l’agreu­jant que es tracta d’un país para­lit­zat, en què el joc par­la­men­tari no pot començar fins que el pre­si­dent no escu­lli aquesta per­sona. França ha entrat en una coha­bi­tació impos­si­ble, en què el pre­si­dent retarda al màxim la seva pèrdua de poder i una esquerra, un cen­tre­dreta i una ultra­dreta que es veten mútua­ment.

En les tra­ves­ses, els dos noms que tor­na­ven a cir­cu­lar amb insistència ahir eren l’exmi­nis­tre de dre­tes Xavier Ber­trand, pre­si­dent actu­al­ment de la regió del nord dels Alts de França, i el dar­rer pri­mer minis­tre soci­a­lista amb François Hollande, Ber­nard Caze­neuve, que va estri­par el car­net el 2022 per l’acord en les ante­ri­ors legis­la­ti­ves amb els insub­mi­sos de Jean-Luc Mélenc­hon. Dues per­so­na­li­tats, en prin­cipi, com­pa­ti­bles amb els dipu­tats macro­nis­tes i també amb els sec­tors més mode­rats de la dreta i l’esquerra, però amb l’amenaça d’una moció de cen­sura imme­di­ata de la ultra­dreta de Marine Le Pen i una bona part de l’esquerra, que faria de les seves nomi­na­ci­ons un epi­sodi efímer. Raó que també va invo­car el mateix Macron fa una set­mana i mitja per rebut­jar la can­di­data del Nou Front Popu­lar (NFP) d’esquer­res, for­mació que va que­dar en pri­mer lloc en els comi­cis, l’alta fun­cionària de finan­ces Lucie Cas­tets.

“La meva res­pon­sa­bi­li­tat és que el país no quedi blo­que­jat, ni afe­blit”, va con­cloure Macron en un comu­ni­tat que sem­blava escrit abans de començar les reu­ni­ons. “Els par­tits polítics de govern no han d’obli­dar les cir­cumstàncies excep­ci­o­nals de l’elecció dels seus dipu­tats a la segona volta de les legis­la­ti­ves i això els obliga.” Una inter­pre­tació molt per­so­nal perquè va ser ell qui va deci­dir, per sor­presa i en con­tra de la majo­ria dels seus, con­vo­car aques­tes elec­ci­ons la mateixa nit de la seva der­rota elec­to­ral a les euro­pees del 9 de juny. Li va sor­tir mala­ment, la treva olímpica entre el juliol i l’agost li va ator­gar un res­pir i, ara, només accepta una coha­bi­tació amb un cap de govern que d’alguna manera pugui seguir con­di­ci­o­nant des de l’Elisi. El que ell ano­mena un per­fum de coha­bi­tació o, segons el terme igual de bar­roc que fan córrer els seus con­se­llers, una coa­lit­zació. És a dir, una coha­bi­tació en coa­lició.

Via tecnòcrata

Per forçar la situ­ació, el cap de set­mana pas­sat es va treure de la màniga el nom de Thi­erry Beau­det, el des­co­ne­gut pre­si­dent del Con­sell Econòmic i Social, que ve de l’entorn mutu­a­lista i té una sen­si­bi­li­tat d’esquer­res. Es trac­tava de la via tecnòcrata per for­mar un govern d’uni­tat més enllà dels par­tits. I aquests imme­di­a­ta­ment li van dir que no. Perquè intuïen en la mani­o­bra la volun­tat de con­ti­nuar man­te­nint el con­trol des de l’Elisi, sense resol­dre res del tren­ca­clos­ques en la nova Assem­blea.

Una altra pista durant aquests dies ina­ca­ba­bles van ser les tro­ba­des de Macron amb líders muni­ci­pals i regi­o­nals. Com la del mateix Ber­trand. Una altra va ser la pre­si­denta de la regió d’Occitània, que inclou la Cata­lu­nya del Nord, la soci­a­lista Carole Delga. Una veu mode­rada, crítica amb els insub­mi­sos però que difícil­ment estri­parà les car­tes per sal­tar al buit sense el suport garan­tit. La direcció dels soci­a­lis­tes, a més, ha evi­tat en una exe­cu­tiva aquesta set­mana que es votés que no es veta­ria Caza­neuve de pri­mer minis­tre. Aquest manté les bones rela­ci­ons amb Hollande, que torna a ser dipu­tat soci­a­lista, però l’accep­tació implícita del seu nom sig­ni­fi­ca­ria tren­car automàtica­ment la coa­lició amb insub­mi­sos, eco­lo­gis­tes i comu­nis­tes, que és el que busca Macron.

En el cas de la dreta, el nom de Ber­trand tam­poc no era del grat de l’actual direcció d’Els Repu­bli­cans, on s’esmo­len les eines per a les pre­si­den­ci­als del 2027. Encara que sem­blen haver acos­tat posi­ci­ons per impe­dir que, final­ment, hi hagi un pri­mer minis­tre d’esquer­res. L’equació, però, té altres vari­a­bles, com la decla­ració aquest dimarts de la seva can­di­da­tura a aques­tes pre­si­den­ci­als d’Edo­uard Phi­lippe, l’expri­mer minis­tre de Macron el 2017, que dis­posa del seu propi par­tit de dre­tes, Horit­zons.

El moment i la manera de fer-ho sim­bo­lit­zen la pèrdua d’auto­ri­tat del pre­si­dent dins mateix del seu camp polític. Fins i tot, amb la insi­nu­ació que aquesta ines­ta­bi­li­tat política porti a unes noves legis­la­ti­ves anti­ci­pa­des el juny que ve, en com­plir-se l’any que marca com a mínim la Cons­ti­tució per fer uns nous comi­cis, o fins i tot la dimissió de Macron i unes pre­si­den­ci­als avançades. És el que ja pre­te­nen tant Le Pen com Mélenc­hon. De moment, no és clar que l’ober­tura de la legis­la­tura, el pri­mer d’octu­bre, es pugui fer amb un pro­jecte de pres­su­pos­tos per al 2025.

60
dies
fa que França no té govern. Des de les eleccions legislatives passades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia