Tots els candidats catalans a les europees donen suport a una campanya per l'oficialitat del català

L'autor de la versió catalana del web de l'eurocambra recull signatures a la xarxa

La ini­ci­a­tiva per­so­nal del jove informàtic de la Granja d'Escarp Miquel Català arriba just un any després que Brus­sel·les el com­minés a tan­car el calc en català del web de l'euro­cam­bra, ahir encara en fun­ci­o­na­ment. Els més de 155.000 visi­tants únics que ha rebut www.​europarl.​cat en un any han espe­ro­nat Català en la nova aven­tura, que cul­mi­narà el pri­mer semes­tre del 2010 durant la pre­sidència de torn del pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero. Ofi­ci­a­li­tat.cat per­met omplir un for­mu­lari a la xarxa per adhe­rir-se a la cam­pa­nya perquè el català sigui la pròxima llen­gua que esde­vin­gui ofi­cial a la UE.

La pre­sen­tació d'ahir, orga­nit­zada per la Ins­ti­tució Cul­tu­ral de la Franja de Ponent a la Uni­ver­si­tat Politècnica de Bar­ce­lona, es podria haver con­ver­tit en el pri­mer acte con­junt de tots els can­di­dats cata­lans als comi­cis euro­peus, però a última hora Oriol Jun­que­ras (ERC) no va poder-hi assis­tir per qüesti­ons d'agenda. En qual­se­vol cas, tots els aspi­rants donen suport a la ini­ci­a­tiva.

La soci­a­lista Maria Badia va apos­tar per una refor­mu­lació del règim lingüístic comu­ni­tari, que veu com una «ano­ma­lia», ja que no s'ha revi­sat des de 1958. Badia, euro­di­pu­tada des del 2004, creu que cal rede­fi­nir els con­cep­tes de llen­gua ofi­cial i llen­gua de tre­ball. L'euro­par­la­mentària va remar­car la neces­si­tat de crear com­pli­ci­tats a Brus­sel·les per resol­dre la qüestió, tenint en compte que la UE té prop de 500 mili­ons de ciu­ta­dans. Badia va des­ta­car que no s'ajus­ta­ria a la rea­li­tat «si es digués que no s'ha fet res en la defensa del català a Europa», però va adme­tre que la qüestió s'ha «enca­llat».

«Victòria de Franco»

El can­di­dat de CiU, Ramon Tre­mosa, con­si­dera una «victòria pòstuma» del dic­ta­dor espa­nyol Fran­cisco Franco que el català encara no sigui ofi­cial a la UE: «Al seu llit de mort, una de les coses que li hau­ria agra­dat sen­tir és aquesta», va dir. L'eco­no­mista va situar a Madrid «l'últim botó» per can­viar l'esta­tus de la llen­gua a Europa.

Al seu torn, l'eco­so­ci­a­lista Raül Romeva –que aspira a la ree­lecció– va recor­dar que el català no és com­pa­ra­ble a cap altra llen­gua no reco­ne­guda ofi­ci­al­ment dins la UE, pel nom­bre de par­lants, i va posar l'accent en la neces­si­tat d'ele­var-ne el rang per fomen­tar l'euro­pe­isme. «Si dei­xem de recla­mar-ne l'ofi­ci­a­li­tat, per­drem la bata­lla», va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.