“Nosaltres mirem de poder estalviar”

Sí. I real­ment feia falta. Era una cons­trucció dels anys 50 que s'havia fet d'una manera una mica bar­ro­era i que dema­nava reforma. Neces­sitàvem ampliar l'arxiu i altres coses i hem apro­fi­tat per eli­mi­nar-hi les bar­re­res arqui­tectòniques i faci­li­tar-hi l'accés a totes les dependències muni­ci­pals. Hi hem ins­tal·lat un ascen­sor. Ara aquest ser­vei públic té un edi­fici posat al dia que el dig­ni­fica.

Vam pas­sar a obrir cada dia que, per un Ajun­ta­ment tan petit com el nos­tre, està bé. Tenir unes ins­tal·laci­ons ade­qua­des és neces­sari per a tot­hom, tant per als ciu­ta­dans com per als que hi tre­ba­llen.

No. Feia temps que fèiem caixa perquè sabíem que aquesta obra era necessària. L'havíem sol·lici­tat a través del PUOSC i sabíem, per tant que dema­nava un esforç nota­ble. Ens hem aju­dat d'altres sub­ven­ci­ons que han sor­tit per poder aca­bar l'obra i les hem cobrat. L'ascen­sor era un mal­de­cap perquè no sabíem com finançar-lo, i van sor­tir els plans Zapa­tero que ens van ser­vir per tan­car el cer­cle.

Ens hi hau­rem de mirar molt més. Les sub­ven­ci­ons cada cop son més peti­tes i hau­rem de veure com ho fem. Espero que la Gene­ra­li­tat, almenys, acabi el pla d'obres i ser­veis. Si la Gene­ra­li­tat res­pon, nosal­tres podrem cobrir el que ens toca perquè ja ho tenim pre­vist.

És l'ade­quació de l'entrada al nucli de Llabià: aixe­car els car­rers, can­viar cano­na­des, fer-ne els ser­veis a sota terra, és a dir, enllu­me­nat, tele­fo­nia, cla­ve­gue­ram, etcètera. Té un import molt gran (al vol­tant dels 400.000 euros). Ara encara tirem amb una cano­nada d'ura­lita posada fa 50 anys. Can­viar-la és una pri­o­ri­tat. Llabià és un nucli bonic però les línies tra­ves­sen d'un cos­tat a l'altre i ho dis­tor­si­ona tot. Es tracta d'apro­fi­tar l'obra per millo­rar-lo. Hi ha coses que s'han de reno­var. Per aca­bar-la pot­ser ens hauríem d'endeu­tar, però seria poca cosa. Seria el pri­mer cop que ens endeu­taríem en força anys. Nosal­tres sem­pre mirem de poder estal­viar per haver de dema­nar menys als bancs, o ja no fer-ho.

El muni­cipi és agrícola, no depèn del turisme. Sobre­tot en el cas del turisme rural, suposa una acti­vi­tat de més a més. Hem de bus­car mane­res per millo­rar la qua­li­tat del turisme: menys gent que deixés més diners a la zona.

Ens afecta amb un per­cen­tatge petit. Estem par­lant d'unes 60 hectàrees que son agrícoles. Són arros­sars situ­ats en una punta de terme. A nosal­tres no ens apor­tarà cap bene­fici i, si ho fem bé, tam­poc ens hau­ria de por­tar pro­ble­mes. Quan tan­quem els òrgans de gestió és impor­tant que l'agri­cul­tura tin­gui veu i vot. Els page­sos no poden espe­rar que es reu­nei­xin una colla de per­so­nes ves a saber on. Els pro­ble­mes en l'agri­cul­tura s'han de resol­dre d'avui per demà. Neces­si­tem que el pagès pugui deci­dir què fa demà al camp i no ho hagi de dema­nar hora, tru­car una porta i espe­rar que li resol­guin al cap d'un mes. Pen­sem que el pagès cui­darà la terra i l'entorn si li dóna bene­fi­cis. Si no és així, dei­xarà de fer-ho. Pen­sem que són els page­sos qui con­ser­ven la terra. No tinc clar que qui pro­jecta el parc ho tin­gui clar.

Cal fer enten­dre quin pes té el pagès. Recordo que el con­se­ller Bal­ta­sar en una visita ens deia que estava encan­tat de com estava cui­dada la zona. I jo remarco: “I sense Parc Natu­ral!”. Quan el pagès es gua­nya la vida ho fa tot perquè no s'espat­lli. Pot­ser no cal tanta pro­tecció si ho tenim tant cui­dat! De tota manera, entenc que hi hagi sec­tors que tin­guin tendència a sobre­pro­te­gir. Per exem­ple, si jo fos l'alcalde de Tor­ro­e­lla vol­dria la màxima pro­tecció per les Medes i pel Montgrí. No crec que el Parc ens salvi la vida. A més ens caldrà que l'òrgan ges­tor sigui efec­tiu i que es pugui deci­dir amb cele­ri­tat.