Política

Rabell: “No permetrem que parin el país”

Sí que es Pot marca distàncies amb independentistes i unionistes

Iglesias reitera el suport espanyol a la consulta

Amb cues per entrar i amb un “Fora Mas” escrit en una de les colum­nes, Cata­lu­nya Sí que es Pot feia ahir l'acte final a la Farga d'Hos­pi­ta­let. La ins­cripció a la columna era un pre­sagi del que vin­dria dins, en el míting. Con­tra Mas i con­tra el PP. Con­tra aquells que volen la inde­pendència i aquells que no es mouen. La can­di­da­tura va tor­nar a pre­sen­tar-se com a garant de la democràcia i l'opció que aplega més sen­si­bi­li­tats, el vot útil per al canvi.

Per l'esce­nari hi va anar des­fi­lant gent com Íñigo Errejón, Joan Her­rera, Vicky Peña, Gemma Lie­nas o Jèssica Albi­ach, però qui es va tor­nar a endur tots els aplau­di­ments va ser, un cop més, el líder de Podem, Pablo Igle­sias. Ova­ci­o­nat amb crits de “pre­si­dent”, Igle­sias va tor­nar a diri­gir-se espe­ci­al­ment als espa­nyols immi­grants a Cata­lu­nya per aler­tar-los dels perills d'altres for­ma­ci­ons que només tenen el guió del sí o del no. Tot per com­pro­me­tre's a defen­sar que a Podem no volen que Cata­lu­nya marxi d'Espa­nya, “però aquesta decisió cor­res­pon als cata­lans”. És a dir, el dret a deci­dir dels cata­lans i una con­sulta vin­cu­lant. I segui­da­ment va enu­me­rar la reta­llada dels drets soci­als o en la salut. Però els suports a Rabell també li van venir de fora. El pri­mer minis­tre grec, Ale­xis Tsi­pras, va fer una piu­lada en què es lle­gia: “Cata­lans, aquest diu­menge voteu per Europa. Neces­si­tem arreu governs del canvi per res­ca­tar la democràcia. Bona sort.”

Rabell va voler començar la seva inter­venció apel·lant al poder de les clas­ses tre­ba­lla­do­res per can­viar les coses davant d'unes elec­ci­ons que, va dir, el que volen és divi­dir. “Mas és un irres­pon­sa­ble perquè ante­posa els seus interes­sos a la uni­tat del poble”, va dir. A més, va lamen­tar la cris­pació i els enfron­ta­ments per ban­de­res o per iden­ti­tats, vin­guin d'una banda o d'una altra. “No podem per­me­tre que ens parin el país. Hem de fer una crida a la res­pon­sa­bi­li­tat i traçar una força política per recu­pe­rar les ins­ti­tu­ci­ons”, va reblar un Rabell que va reve­lar que a Cata­lu­nya Sí que es Pot el conei­xen com l'ós pla­te­jat i va can­tar una versió de L'estaca de Llach.

Els punts febles

Un candidat desconegut per la pràctica majoria de catalans.

Una aposta per una consulta pactada amb l'Estat, quan aquesta s'ha demostrat una via esgotada. Això pot provocar que alguns electors tinguin dificultats per situar-los en alguns dels blocs sobre la independència.

La dificultat de donar a conèixer una marca nova.

Els punts forts

Una aposta clara per la problemàtica social i els problemes de caràcter sanitari i educatiu, així com la recuperació econòmica.

Un trencament amb una tradició política i la creació d'una nova marca.

El suport d'una força emergent a l'Estat espanyol com és Podem, que es presenta com a alternativa de govern al bipartidisme tradicional del PSOE i el PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia