Motiu de debat entre les parts implicades

El con­se­ller de Medi Ambi­ent de la Gene­ra­li­tat, Fran­cesc Bal­ta­sar, pre­sen­tava l'octu­bre del 2006 l'avant­pro­jecte de cre­ació del parc natu­ral de les mun­ta­nyes de Pra­des.

La pro­posta de modi­fi­car la deno­mi­nació del parc natu­ral i incloure-hi bos­cos de Poblet, va pro­vo­car, en un pri­mer moment, les quei­xes dels alcal­des de l'agru­pació de muni­ci­pis de les mun­ta­nyes de Pra­des, que ente­nien que el parc es diri­gia cap a una zona deter­mi­nada i, per tant, exi­gien un model en què par­ti­ci­pes­sin tots els muni­ci­pis amb les matei­xes con­di­ci­ons i «sense pri­vi­le­gis ni dese­qui­li­bris» que dei­xes­sin la seva zona en un segon pla.

Bal­ta­sar va asse­gu­rar ales­ho­res que la marca s'incloïa per tal d'ofe­rir un valor afe­git i que no hi hau­ria cap pro­blema en revi­sar la deno­mi­nació.

Els alcal­des dels pobles de les mun­ta­nyes de Pra­des van lliu­rar un mani­fest en què es quei­xa­ven de la falta de res­posta del govern a les reco­ma­na­ci­ons que van entre­gar per escrit als tècnics del depar­ta­ment i també la inclusió de la deno­mi­nació dels bos­cos de Poblet.

Que en el pro­jecte del futur parc natu­ral de les mun­ta­nyes de Pra­des es volgués inte­grar el PNIN de Poblet, en ter­mes medi­am­bi­en­tals, també va pro­vo­car la reacció dels alcal­des afec­tats, que temien la pos­si­bi­li­tat de per­dre el caràcter pro­tec­ci­o­nista de l'espai natu­ral. Els agents impli­cats també esta­ven amoïnats per la manera com es ges­ti­o­narà el parc natu­ral, ja que el pro­jecte pre­veu un sol orga­nisme ges­tor que admi­nis­tri les 36.000 hectàrees de ter­reny que ocu­parà l'espai.

Un any després, fonts de Medi Ambi­ent, tot i que apun­ta­ven que la figura pro­tec­ci­o­nista de grau supe­rior del PNIN no des­a­pa­rei­xe­ria, adme­tien que el pro­jecte només pre­veia un orga­nisme ges­tor, i que es cre­a­ria una comissió específica per al PNIN.

La pos­si­bi­li­tat, «atesa la sin­gu­la­ri­tat» del paratge, dins l'òrgan ges­tor del futur parc natu­ral, que es pogués crear una comissió específica atenta al PNIN plana encara. Amb tot, fonts de la Gene­ra­li­tat van apun­tar ales­ho­res que no seria mai un ens com­ple­ta­ment autònom ja que el parc natu­ral de les mun­ta­nyes de Pra­des «és un dels més com­ple­xos de Cata­lu­nya», si es té en compte que comprèn dues províncies i cinc comar­ques. En aquest sen­tit, l'argu­ment que s'ofe­ria per expli­car la situ­ació era que «és molt propi», tal com passa en altres parat­ges, que una figura pro­tec­ci­o­nista n'englobi una altra, sense rebai­xar-ne, però, el valor pro­tec­ci­o­nista, però inten­tant de no tenir dos espais natu­rals en paral·lel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.