Societat

La gran vall del Pirineu

Malgrat estar esquarterada per tres fronteres polítiques, la Cerdanya és de les comarques més belles de Catalunya

La unitat de cultura i paisatge fa que el visitant se senti integrat en aquesta terra de personalitat pròpia

Com va escriure Josep Pla, “la Cer­da­nya és una de les comar­ques més belles, més fines de Cata­lu­nya. És una gran cas­sola, estruc­tu­rada sobre el curs del Segre, amb la gra­ci­osa par­ti­cu­la­ri­tat de caure lleu­ge­ra­ment, suau­ment, de lle­vant a ponent, en pla incli­nat. No és una gran vall enfon­sada, sinó una vall recli­nada. Envol­tada d’altes mun­ta­nyes que vore­gen els tres mil metres, la Cer­da­nya no depri­meix, com tants de llocs piri­nencs; pro­du­eix, al con­trari, una sen­sació d’amplària, d’ele­vació, de llu­mi­no­si­tat, de lli­ber­tat. Els seus cels són esplèndids, el seu aire és fi, els seus pai­sat­ges tenen una ten­dresa entra­nya­ble.” Tot i que està par­tida entre les demar­ca­ci­ons de Girona i Lleida i una part per­tany a l’Estat francès, podem par­lar d’una uni­tat de cul­tura i pai­satge que fa que el visi­tant se senti inte­grat en aquesta terra de per­so­na­li­tat pròpia en què els pobles amb història i pedigrí con­tras­ten amb els espa­dats i cims que l’envol­ten. La plana, que forma una de les valls més amples d’Europa; la solana, que fa fron­tera amb França i Andorra i és allà es tro­ben les alti­tuds més impor­tants de la comarca, com el Puig­pedrós (2.914 m), i la Baga, o sigui zona de con­fluència del Piri­neu axial i del Pre­pi­ri­neu, mar­quen la idi­o­sincràsia de la con­trada i creen un clima, a cavall entre l’Atlàntic i el Medi­ter­rani, que fa que a la Cer­da­nya, on hi ha més de tres mil hores de sol a l’any, tant es pugui gau­dir de la neu de l’hivern com de rutes, pas­se­ja­des i l’excur­si­o­nisme. Els més aven­tu­rers i ago­sa­rats poden afron­tar rep­tes com la pujada al Puig­mal, a la Tossa d’Alp, però també ens podem per­dre a la vall de la Llosa, pro­te­gida i con­ser­vada sense pressió urbanística, que pre­senta espais tan interes­sants com els llacs de la Muga. Els amants del romànic poden des­co­brir les esglésies que expli­quen la cons­trucció del caràcter ceretà i així tro­bem con­junts com els de Sant Esteve de Guils o Santa Cecília a Bol­vir, poble on s’ha obert el museu Espai Ceretània, que és un cen­tre de difusió del patri­moni arqueològic.

I no obli­dem Puig­cerdà, la capi­tal, on l’estany, el parc Schi­er­beck, el Museu Cerdà, la plaça de l’Ajun­ta­ment, el Casino, el con­vent de Sant Domènec o la plaça del Call ens con­vi­den a la calma. I no pas­sem per alt la gas­tro­no­mia, amb men­ges com el trin­xat, el pastís de ceps, el tiró (ànec) amb naps negres o els embo­tits.

El cas de Llívia

La vila de Llívia que després dels tractat dels Pirineus va restar de l’Estat Espanyol, es un enclavament únic que oferix múltiples possibilitats, ja sigui descobrint les restes romanes, visitant les ruïnes el castell, el Museu Municipal i el espai habilitat en el seu interior que alberga la Farmàcia Esteva, una de les més antigues de Europa, l’església de Nostra Senyora dels Àngels, la torre Bernat de So o perdre’s pels seus carrers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia