Tortosa vol recuperar l'esplendor del parc amb una actuació intensiva i sostenible

«La reforma inte­gral del parc muni­ci­pal serà una actu­ació repre­sen­ta­tiva, que ens aju­darà a recu­pe­rar un espai molt esti­mat per tots els tor­to­sins, però que fa anys que es troba en un estat lamen­ta­ble». Així va resu­mir la regi­dora d'Urba­nisme, Merit­xell Roigé, el pro­jecte de reha­bi­li­tació i millora del parc muni­ci­pal, que han redac­tat l'engi­nyer agrònom Josep Maria Rofes Sans i l'arqui­tecte Llo­renç Rofes Anguera. De fet, la memòria del pro­jecte cons­tata que el parc es troba «molt dete­ri­o­rat i enve­llit» en tots els aspec­tes. El fet de ser un parc molt cèntric, amb un ús inten­siu al llarg del temps, l'ha con­ver­tit en «un espai deca­dent, sense encant, poc atrac­tiu i amb una estètica del segle pas­sat amb una gran dei­xa­desa».

El parc muni­ci­pal és la con­seqüència d'un procés urbanístic que va allar­gar-se durant la segona mei­tat del segle XIX, amb l'ender­ro­ca­ment de les mura­lles, l'ober­tura del pas­seig del Tem­ple i la poste­rior des­a­pa­rició d'una antiga zona de cala­fats, el Camp dels Titets. El parc va ser un encàrrec de l'alcalde tor­tosí Teo­dor González a l'arqui­tecte Joan Abril, que va dis­se­nyar uns jar­dins d'estil romàntic amb pin­ze­lla­des moder­nis­tes. El parc actual també pre­senta sec­tors de jar­dins geomètrics amb par­ter­res enjar­di­nats, típics de l'estil francès. D'altra banda, la memòria també des­taca la presència de mol­tes vari­e­tats autòcto­nes, però sobre­tot d'espècies exòtiques com el cedre del Líban, les magnòlies nord-ame­ri­ca­nes o la tuia gegant, entre d'altres exem­plars d'ori­gen ori­en­tal. En aquest sen­tit, el pro­jecte de millora pro­posa una actu­ació inte­gral a tot el parc Teo­dor González, que és una peça de 42.192,50 metres qua­drats de zona verda en sòl urbà públic.

Per començar, s'eli­mi­na­ran tots els arbres que no són segurs per als usu­a­ris, a causa de bran­ques podri­des, la incli­nació exces­siva dels troncs o l'excés de pes en algu­nes bran­ques. A més, també es reno­va­ran les ter­res i les res­tes vege­tals esgo­ta­des o en mal estat, i s'eli­mi­na­ran les males her­bes o qual­se­vol ele­ment per­ju­di­cial. Després, també es demo­li­ran els murs que s'hagin de reha­bi­li­tar, es reti­ra­ran els fanals defi­ci­ents i també les ins­tal·laci­ons elèctri­ques pro­vi­si­o­nals, així com les pape­re­res i els bancs de pedra mal con­ser­vats o que siguen inse­gurs. Tot seguit, el pro­jecte pre­veu la res­tau­ració «de tots els ele­ments vege­tals i no vege­tals que inte­gren el parc històric de Tor­tosa», per «recu­pe­rar l'esplen­dor» d'un espai que va ser pio­ner a la Cata­lu­nya de finals del segle XIX. A més, el pro­jecte inclou la reha­bi­li­tació, el tan­ca­ment amb vidres i la il·lumi­nació de la llotja medi­e­val, que pas­sarà a ser un equi­pa­ment cul­tu­ral i museístic. La replan­tació d'arbres i d'arbus­tos, la senya­lit­zació botànica i la millora del sis­tema de reg i de dre­natge es com­ple­tarà amb la subs­ti­tució de tot el mobi­li­ari urbà, amb bancs i pape­re­res noves. A més, s'habi­li­tarà un cir­cuit per com­bi­nar esport, salut i natura, i es res­tau­ra­ran els pavi­ments, la pèrgola metàl·lica i altres ele­ments com l'estanc dels pei­xos i el pont de fusta. Altres millo­res afec­ta­ran l'enllu­me­nat i la zona de jocs infan­tils.