Societat

La nova verge del Tura

Amb la restauració que es va fer de la imatge, ara fa 35 anys, va deixar de ser negra i això va desconcertar els olotins

La petició del regidor del PP de repintar-la de negre va crear, el 2001, una forta polèmica entre defensors i detractors

Una res­tau­ració no havia creat mai tanta polèmica com la de la imatge romànica (segle XII) de la Mare de Déu del Tura d’Olot que es va dur a terme el 1989. I és que els olo­tins van pas­sar de la nit al dia a veure i a vene­rar una imatge total­ment dife­rent. La diferència prin­ci­pal és que va dei­xar de tenir el color de la pell negra i va recu­pe­rar l’ori­gi­nal i, a més, va dei­xar de ser una verge ves­tida amb roba i coro­nada per mos­trar el seu ves­tit poli­cro­mat ori­gi­nal. La va coro­nar el lla­vors bisbe de Girona, Jaume Cam­pro­don, el 25 de maig del 1975, i part de la corona ara encara la llu­eix, però amb un suport i sense tocar el cap.

La polèmica més con­tun­dent, això no obs­tant, la va gene­rar dotze anys després el regi­dor del PP, Joa­quim de Trinc­he­ria (Olot, 1941-2018), quan va dema­nar que es repintés de negre i, fins i tot, va fer-ho arri­bar al ple. De Trinc­he­ria va dir que se l’havia dei­xat enne­grir expres­sa­ment i va al·legar raons de tra­dició i de fami­li­a­ri­tat. A més, va recor­dar els ver­sos del goig de la patrona olo­tina que ho refor­cen: “Perquè el sol diví us abraça, teniu tanta more­nor.” El Bis­bat de Girona no va acce­dir a la petició del regi­dor, ni de bon tros el Ser­vei de Béns Mobles de la Gene­ra­li­tat, que, des del 1987, va lide­rar la res­tau­ració de la imatge, a petició de l’ales­ho­res capellà cus­todi del san­tu­ari del Tura, mossèn Ramon Tre­mo­leda.

El 1987, aquest ser­vei de la Gene­ra­li­tat ja va crear una rèplica exacta de la verge del Tura, per pre­ser­var-la. Els res­pon­sa­bles del Museu de la Gar­rotxa d’Olot van voler expo­sar l’ori­gi­nal i ins­tal·lar la rèplica al san­tu­ari, però mossèn Tre­mo­leda s’hi va opo­sar fron­tal­ment per raons de culte i litúrgi­ques. Dos anys després, va enlles­tir els tre­balls de res­tau­ració, després d’estu­diar el seu inte­rior i la poli­cro­mia amb radi­o­gra­fies.

La res­tau­ració, doncs, va ser necessària per pre­ser­var la imatge, que tenia evi­dents sig­nes de dete­ri­o­ra­ment a la cara per corcs. El resul­tat, però, com ha que­dat dit ante­ri­or­ment, va ser polèmic i, en el millor dels casos, va sor­pren­dre els olo­tins, devots o no de la verge del Tura. Fins aquell moment, la imatge estava sobre un pedes­tal simi­lar a una copa gegant i només se li veien la cara, les mans i el nen. Estava ves­tida i, segons el temps litúrgic o la fes­ti­vi­tat, se li anava can­vi­ant la roba. Aquests ves­tits encara es guar­den a l’habi­tació del dar­rere del cam­bril i es poden veure els pocs dies que s’hi per­met l’accés. Per les Fes­tes del Tura, solia lluir un ves­tit blanc amb l’escut de la ciu­tat d’Olot bro­dat.

Recu­pe­rar el color negre

El regi­dor del PP, però, va atiar una gran polèmica recla­mant que es pintés la verge per recu­pe­rar el color negre de la seva pell, tot i que, després dels tre­balls de res­tau­ració, va que­dar clar que no era el color ori­gi­nal i que el negre pro­ve­nia de l’expo­sició de segles al fum dels ciris. Les inten­ci­ons de De Trinc­he­ria van que­dar en evidència quan, coin­ci­dint amb les par­ti­ci­pa­ci­ons de la Grossa de Nadal que impri­mia cada any amb algun tema polèmic de la ciu­tat, les va dedi­car a la verge del Tura sota el lema “The colors of de Tura”, recor­dant el d’una famosa marca de moda inter­na­ci­o­nal.

Sigui com sigui, aquest diari va con­sul­tar en aquell moment experts en la matèria que van voler pole­mit­zar sobre el tema. L’his­to­ri­a­dor i metge gar­rotxí Antoni Noguera Massa, un expert en romànic, va recor­dar el cos­tum cis­ter­cenc d’enne­grir imat­ges donant con­tinuïtat als cul­tes pagans de fer­ti­li­tat de la terra. A més, va fer referència a l’antic culte pre­cristià a Isis, la imatge del qual estava feta amb fang negre del riu Nil (Egipte), i a la tra­dició d’enter­rar imat­ges enne­gri­des sota altres imat­ges com a culte a la terra. El també his­to­ri­a­dor local Josep Murlà va sos­te­nir que no hi ha una tra­dició de ver­ges negres i l’ales­ho­res con­ser­va­dor del Museu d’Art de Girona, Antoni Mon­tu­riol, deia, per con­tra, que era la tra­dició que feia negres les ver­ges. Final­ment, el doc­tor en història de l’art, Miquel Àngels Fuma­nal, es va mani­fes­tar con­trari a enne­grir la verge del Tura.

La verge del Tura és una imatge romànica del segle XII que, segons la tra­dició, la va tro­bar un bou men­tre un pagès llau­rava uns camps del mas Cari­tat d’Olot. Per això, al seu cam­bril del san­tu­ari del Tura, està acom­pa­nyada d’un bou als seus peus. Més enllà de la lle­genda, la imatge ha arri­bat fins a l’actu­a­li­tat, perquè l’his­to­ri­a­dor i metge local Joa­quim Danés la va sal­var del foc durant la Guerra Civil espa­nyola, tot i que va per­dre una mà i el nen Jesús. Martí Casa­de­vall, més enda­vant, va res­ti­tuir-li aquests ele­ments. El san­tu­ari del Tura té una altra rèplica de la verge, cons­truïda per l’olotí Àngel Vila després de la post­guerra, i és la que encara actu­al­ment surt al car­rer per la pro­cessó de les Fes­tes del Tura, el 8 de setem­bre, és a dir, avui mateix.

D’àlber i noguera
La talla de la Mare de Déu del Tura és de fusta d’àlber i de noguera. La coloració original era ocre clar i en cap estrat no hi havia ni la més petita ombra de negre com a pigment. La talla es va haver de sotmetre a un procés de desinfecció contra els insectes i es va haver de consolidar el suport on es va enganxar la imatge. Després de diversos estudis bioquímics i radiològics, es va aconseguir recuperar la policromia romànica de tota la imatge excepte la de la cara, que estava esmicolada i s’hi va mantenir la del segle XVI, amb 4 centímetres quadrats refets de nou.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia