Societat

Tot allò que podia haver estat

L’Incasòl i Política Territorial van desistir d’urbanitzar un gran polígon industrial al sud de la Garrotxa

Havia de fer-se a la Plana i la gestió es preveia mancomunada entre Sant Feliu i les Planes

Una forta oposició veïnal va fer-ne dissuadir la Generalitat, que va apostar per l’actual de Llongafollia

El 2003, la Generalitat i els ajuntaments van tancar definitivament vuit anys de polèmica

Sovint es dis­se­nyen grans pro­jec­tes que han de trans­for­mar la rea­li­tat econòmica i social d’un ter­ri­tori i que, al final, no s’aca­ben exe­cu­tant. Dei­xant per a més enda­vant el debat sobre la seva con­veniència o no, és el cas del polígon indus­trial que es volia pro­jec­tar als ter­renys de la Plana –al límit entre la car­re­tera C-63 i la via verda del car­ri­let, sota el cas­tell d’Hos­to­les– i que havien de com­par­tir els Ajun­ta­ments de Sant Feliu de Palle­rols i les Pla­nes d’Hos­to­les.

Havia de ser un impor­tant pol d’acti­vi­tat econòmica a la banda sud de la comarca de la Gar­rotxa, que havia de fer de con­trapès als tres grans polígons indus­tri­als del cen­tre i nord comar­cal: el del Pla de Baix d’Olot, el de Begudà del muni­cipi de Sant Joan les Fonts, i sobre­tot el de Polit­ger de Sant Jaume de Lli­erca, amb el permís dels Mor­rals de la Vall de Bia­nya, encara més cap al nord.

Amb una visió ter­ri­to­rial més àmplia, aquest pro­jecte s’havia de com­ple­men­tar i, per tant tenia més sen­tit, amb les vari­ants de les Pla­nes d’Hos­to­les i Sant Feliu de Palle­rols i amb la vari­ant de Sant Esteve d’en Bas, ja cons­truïda, totes a la car­re­tera C-63 (Olot-Santa Coloma de Far­ners), perquè con­nec­tava amb pocs quilòmetres i temps aquest polígon de la vall del Bru­gent amb el túnel de Bra­cons o amb l’auto­via A-26 a Olot.

La rea­li­tat, però, ha estat una altra de ben dife­rent. L’eix de Bra­cons (Vic-Olot) està pen­dent del seu aca­ba­ment al tram de la C-152, les famo­ses vari­ants de les Pre­ses i la Vall d’en Bas i Olot. I les vari­ants de Sant Feliu i les Pla­nes ja van que­dar en paper mullat. L’any 2010, l’ales­ho­res Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent estava tre­ba­llant en les res­pec­ti­ves decla­ra­ci­ons d’impacte. La de Sant Feliu de Palle­rols era espe­ci­al­ment impor­tant, perquè el traçat afec­tada la falda de la mun­ta­nya de la Salut; la pro­posta ini­cial hi dibui­xava un traçat en trin­xera i l’alcalde de torn va recla­mar que es fes amb túnel. De fet, el cost deu haver estat un dels motius prin­ci­pals perquè el pro­jecte hagi que­dat en un calaix. Sigui com sigui, totes dues vari­ants estan al Pla de Car­re­te­res de la Gene­ra­li­tat i, per tant, no estan enter­ra­des del tot.

Quant al polígon a la Plana, l’any 2003, la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments de Sant Feliu de Palle­rols i les Pla­nes d’Hos­to­les van tan­car defi­ni­ti­va­ment vuit anys de polèmica per aquest nucli d’acti­vi­tats econòmiques. En aquest espai de l’Incasòl s’hi havia pro­jec­tat un polígon que havien de ges­ti­o­nar tots dos ajun­ta­ments i que va topar amb l’opo­sició fron­tal de la pla­ta­forma ciu­ta­dana Con­ser­vem la Vall d’Hos­to­les, que aler­tava del valor ambi­en­tal d’aquest espai, a tocar del parc natu­ral de la Gar­rotxa i amb punts d’interès cul­tu­ral com ara el cas­tell d’Hos­to­les –molt relle­vant en la història dels Remen­ces.

El con­flicte es va sal­var fent una per­muta amb els ter­renys on hi havia l’empresa Vivers Sant Iscle SL, al sec­tor de Llon­ga­fo­llia de Sant Feliu, que es va tras­lla­dar a la Plana, on els 60.000 metres qua­drats que hi havia al pro­jecte del polígon li van asse­gu­rar les neces­si­tats d’expansió del negoci, ampliat en aquell moment amb una empresa paral·lela de tras­plan­ta­ments d’arbres autòctons. “Jo era un venut per totes les parts, en el moment més àlgid del con­flicte i per una colla de malen­te­sos”, va arri­bar a afir­mar el con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial de torn, Joa­quim Nadal, per tan­car una dura polèmica a totes ban­des que va durar vuit anys. Ho va dir el dia en què el DOGC va ofi­ci­a­lit­zar l’exclusió de la Plana del parc natu­ral de la Gar­rotxa i l’Ajun­ta­ment de Sant Feliu de Palle­rols el va incloure en el nou POUM per faci­li­tar el tras­llat de l’empresa abans citada i poder desen­vo­lu­par sòl indus­trial a Llon­ga­fo­llia.

El con­se­ller va coin­ci­dir també amb els alcal­des de les Pla­nes i Sant Feliu, quei­xo­sos perquè el procés havia estat molt lent, però va recor­dar que, per encai­xar el nou polígon en la futura vari­ant d’aquest últim muni­cipi i en l’espai flu­vial, hi havien d’inter­ve­nir molts orga­nis­mes. Nadal va remar­car, final­ment, que el govern havia estat “art i part” i que l’Incasòl, pro­pi­e­tari dels ter­renys de la Plana, no hi va sor­tir per­dent gaire per uns ter­renys que no podia per­dre perquè els tenia patri­mo­ni­a­lit­zats.

El nou polígon

Es va haver d’espe­rar fins al 2023, per impul­sar defi­ni­ti­va­ment amb els tràmits per­ti­nents el nou polígon de Llon­ga­fo­llia, en uns ter­renys de 8,31 hectàrees a la sor­tida de Sant Feliu en direcció a Olot. Ara el pla de Llon­ga­fo­llia des­tina 3,6 hectàrees a l’acti­vi­tat econòmica, amb un sos­tre màxim pre­vist de 37.123 metres qua­drats. Hi ha només dues par­cel·les encara sense ocu­par, una de 8.483 metres qua­drats i 9.501 de sos­tre i una segona de 27.612 metres qua­drats i 2 de sòl 27.612 de sos­tre, però divi­si­ble en d’altres de més peti­tes.

Aquesta nova àrea d’acti­vi­tats econòmiques està ubi­cada molt a prop de l’espai pro­te­git pel parc natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa. Per això l’Incasòl, que és el pro­pi­e­tari dels ter­renys, ha estat molt curós en tots aquells detalls que han con­tribuït a la seva inte­gració en el pai­satge. En con­cret, el pro­jecte de res­tau­ració ambi­en­tal ha estat espe­ci­al­ment escru­polós amb els ambi­ents de ribera i la con­ser­vació de la ver­neda del riu Bru­gent, amb la plan­tació i man­te­ni­ment en la franja peri­me­tral de pro­tecció de 25 metres del sòl urba­nit­za­ble. D’altra banda, i ate­nent a la pro­xi­mi­tat de la via verda del car­ri­let Olot-Girona, aquesta infra­es­truc­tura s’ha des­viat situ­ant-la sobre de la mota de ter­res per mini­mit­zar el risc d’inun­dació per les avin­gu­des del riu Bru­gent.

Sigui com sigui, la comarca de la Gar­rotxa té, final­ment, al sec­tor sud un polígon, però no amb les dimen­si­ons del pre­vist a la Plana, el qual, ara que s’ha fet rea­li­tat, acon­tenta tant els defen­sors com els detrac­tors del que s’havia de man­co­mu­nar al límit con­trari del muni­cipi de Sant Feliu de Palle­rols. És una zona d’acti­vi­tats econòmiques fruit de sos­pe­sar a la balança els bene­fi­cis en aquest tipus d’acti­vi­tats i la ferida infli­gida a un ter­ri­tori sen­si­ble com el pla de Llon­ga­fo­llia.

1.300
adhesions
va recollir la plataforma Conservem la Vall d’Hostoles, de suport als seus plantejaments per oposar-se a la urbanització del polígon mancomunat de la Plana, al límit dels municipis de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles. L’entitat mantenia que el polígon era una illa voltada de territori del parc natural de la Garrotxa, amb les reserves integrals dels volcans Puigroig i Artiguesroges a tocar, que estava força isolat, a molta distància dels nuclis de Sant Feliu i de les Planes, que afectava valors culturals com el castell d’Hostoles i naturals com els gorgs de la Mola, els tussols de la Plana i els travertins de la Torre, entre altres aspectes. Finalment, la plataforma proposava desenvolupar un polígon als Angelats, on ja hi havia indústries a precari, amb una capacitat molt similar al de la Plana, tenia 72.000 m², amb 24.000 d’ocupats. A més, tenia accés a la nova variant. Però no s’ha construït. Per a Sant Feliu de Pallerols, proposava una petita zona d’activitats econòmiques al sector de l’estació i traslladar els habitatges socials que s’hi preveien a una altra zona del municipi. Tot plegat, però, s’ha materialitzat al polígon d’activitats econòmiques de Llongafollia de Sant Feliu i queda per desenvolupar el dels Angelats, amb l’accés a la carretera que uneix les Planes amb Sant Aniol de Finestres i, per tant, amb tota la vall del Llémena.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia