Salut

Objectiu: salvar el sistema de salut

Qualitat, equitat i universalitat defineixen el model que tots els consellers voldrien preservar més enllà de la crisi

Per mantenir les actuals condicions cal prendre decisions que sovint depenen de Madrid

  • Els exconsellers escolten una de les intervencions de Boi Ruiz ANDREU PUIG.
  • Video: Les receptes dels consellers
El finançament sanitari depèn, com tantes coses, d'un pacte d'Estat
És urgent tractar el dèficit fiscal i esgotar la via dels impostos

Van fer-se càrrec de la car­tera de Salut en moments ben dife­rents, però tots són molt cons­ci­ents –i res­pon­sa­bles, almenys de la part que els toca– que al llarg dels últims trenta anys el sis­tema sani­tari públic català s'ha con­so­li­dat com un dels més equi­ta­tius i de més qua­li­tat del món. Ara, però, els estralls de la crisi, la neces­si­tat d'ajus­tar des­pesa i dèficit i la dràstica reducció dels ingres­sos fan tron­to­llar un dels grans èxits del país.

En un con­text espe­ci­al­ment deli­cat per al sis­tema sani­tari, El Punt Avui ha aple­gat cinc dels set con­se­llers de Salut que han pas­sat pels governs suc­ces­sius, amb la intenció que refle­xi­o­nin sobre el futur d'un dels ser­veis públics que els ciu­ta­dans valo­ren més i que més tem per­dre aquests moments.

Més enllà de les dis­crepàncies polítiques i ideològiques, el debat entre el con­se­ller, Boi Ruiz; Marina Geli (con­se­llera del 2003 al 2010, PSC), Xavier Pomés (2002-2003, CiU), Edu­ard Rius (1996-2002, CiU) i Ramon Espasa (1977-1980, PSUC) va par­tir d'un prin­cipi irre­nun­ci­a­ble: hi ha qua­li­tats inhe­rents a un sis­tema que cal pre­ser­var. Equi­tat, uni­ver­sa­li­tat i qua­li­tat són el cor del model sani­tari català i s'han de defen­sar per sobre de cap crisi.

Dis­po­sar de més diners

El pro­blema és –i tots hi van tor­nar a coin­ci­dir– que tot ple­gat no es podrà garan­tir a mitjà i llarg ter­mini si no hi ha més diners en la sani­tat. Si la pre­gunta és d'on han de venir aquests diners, la cosa es com­plica: el futur, com en tants altres àmbits, depèn de les deci­si­ons que es pren­guin –o no es pre­guin– a Madrid.

La neces­si­tat d'un pacte d'Estat que garan­teixi el finançament sani­tari de manera esta­ble, per tant, més enllà de la crisi, va ser com­par­tida pels cinc con­se­llers. “El pri­mer que s'ha de posar sobre la taula és el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya”, va afir­mar taxa­tiu l'excon­se­ller Ramon Espasa. El dèficit ha fet que la des­pesa per càpita en salut a Cata­lu­nya enguany sigui de 1.207 euros.

La dada dels 1.207 euros és espe­ci­al­ment indi­ca­tiva del moment deli­cat que viu la sani­tat. Mai abans no s'havia reduït la des­pesa sanitària per càpita, que al 2010 va ser de 1.364 euros. Tot i així, encara per sota de la majo­ria de comu­ni­tats autònomes de l'Estat (el País Basc supera els 1.700 euros, i Navarra i Extre­ma­dura se situen al vol­tant dels 1.600).

L'infra­fi­nançament és un mal que el sis­tema sani­tari català pateix des de molt abans de la crisi. Per això, el con­se­ller Boi Ruiz va lamen­tar que en època de vaques gras­ses “s'hagin ajor­nat algu­nes refor­mes que hau­rien evi­tat el dèficit històric que arros­sega el sis­tema”. Amb aquest plan­te­ja­ment, Ruiz va jus­ti­fi­car la neces­si­tat de fer ajus­tos: “Si no volem reduir pres­ta­ci­ons, només queda tocar el per­so­nal i la farmàcia.”

“La sos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema dependrà dels diners que hi vul­guem o hi puguem posar”, va resu­mir l'excon­se­llera Marina Geli, que va subs­criure la neces­si­tat d'un pacte d'Estat per deci­dir, no només d'on han de sor­tir els diners per a la sani­tat, sinó també per defi­nir les pres­ta­ci­ons que es finan­cen. Pre­ci­sa­ment en aquest punt, Xavier Pomés es va mos­trar par­ti­dari de revi­sar les pres­ta­ci­ons que ofe­reix la sani­tat pública. És una altra decisió que ens porta cap a Madrid, que és on es deci­deix en última instància el catàleg bàsic de pres­ta­ci­ons per a les comu­ni­tats autònomes.

Però a Madrid, s'hi hau­rien de deci­dir més coses vitals per al futur del sis­tema. Per exem­ple, “si es fa una aposta per la fis­ca­li­tat per tal de des­ti­nar més diners a Sani­tat”, com va apun­tar Edu­ard Rius. Una pos­si­bi­li­tat seria, per exem­ple, apli­car impos­tos fina­lis­tes sobre deter­mi­nats con­sums (tabac, alco­hol, etc.) que vagin a parar direc­ta­ment al finançament del sis­tema sani­tari, com van insi­nuar Boi Ruiz i Ramon Espasa.

Però men­tre la via d'apu­jar impos­tos o d'apli­car-ne de nous ni tan sols es plan­teja, l'ombra del copa­ga­ment gua­nya ter­reny, tot i que només Pomés i Rius es van mos­trar ober­ta­ment par­ti­da­ris de cer­tes mane­res de copa­ga­ment, el con­se­ller Ruiz es man­te­nia pru­dent, i Geli ho va des­car­tar si abans no s'esgota l'alter­na­tiva pri­o­ritària dels impos­tos.

La una­ni­mi­tat va tor­nar al debat a l'hora de lloar la qua­li­tat dels pro­fes­si­o­nals del sis­tema sani­tari públic i l'esforç i res­pon­sa­bi­li­tat que estan demos­trant tot i viure en pri­mera per­sona els efec­tes de la reducció pres­su­postària. El sec­tor sani­tari públic ocu­pava abans de les reta­lla­des més de 125.000 per­so­nes –només als cen­tres de l'Ins­ti­tut Català de la Salut (ICS) n'hi tre­ba­llen 40.000–. Però en els últims mesos s'han per­dut dese­nes de llocs de tre­ball i els pro­fes­si­o­nals han hagut de fer sacri­fi­cis sala­ri­als, alhora que denun­ci­a­ven la pèrdua de qua­li­tat assis­ten­cial. Marina Geli va ser molt rotunda: si els pro­fes­si­o­nals estan enfa­dats és perquè estan pagant més que cap altre sec­tor públic l' efecte de les reta­lla­des. Pomés també va afir­mar que no es pot con­ti­nuar car­re­gant sobre els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris.

La pos­si­bi­li­tat que els tre­ba­lla­dors de l'ICS con­vo­quin una vaga al mes que ve posa més difícils les coses a Boi Ruiz, l'únic dels con­se­llers –amb la dipu­tada Geli– que dijous feia cara de pre­o­cu­pat.

k

Els videos del debat a elpun­ta­vui.cat

125.000
persones
són treballadors del sector sanitari públic (atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris i de salut mental).
151
milions
de receptes són les que es van expedir l'any passat. Van suposar un cost de més de 1.800 milions d'euros.
1.207
euros
és la despesa sanitària per càpita aprovada per a aquest any, una quantitat semblant a la de l'any 2007.

El Punt Avui reuneix cinc dels set consellers de Salut

Tots cinc han dut el timó de la sanitat catalana al llarg dels darrers trenta-un anys, però potser al conseller Boi Ruiz (CiU) li ha tocat el pitjor paper: gestionar el decreixement, quan fins ara la despesa sanitària no havia deixat d'augmentar. Ruiz –que va aterrar al govern procedent de la gestió sanitària– completarà al desembre el seu primer any com a conseller. És un any marcat per les retallades i la persistència d'una crisi econòmica que ja va començar a capejar la seva antecessora, Marina Geli (PSC), consellera i pes pesant dels dos governs tripartits. Durant el seu mandat, Geli va haver de fer front a un creixement rapidíssim de la població. Amb tot, van ser anys de bonança i el pressupost sanitari va créixer com mai. Geli havia agafat al desembre del 2003 el relleu de Xavier Pomés (CiU), últim conseller de Salut (llavors encara de Sanitat) dels governs de Jordi Pujol. Pomés, que ja havia estat conseller d'Interior, tan sols va estar un any al càrrec. Hi va arribar al novembre del 2002 per succeir Eduard Rius (CiU), que va encapçalar la conselleria del 1996 al 2002 i va haver de gestionar la primera crisi de les llistes d'espera. Dels tres pioners, només el primer conseller (PSUC), Ramon Espasa –al càrrec del 1977 al 1980– va poder assistir a la trobada. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias –conseller entre 1988 i 1996– hi va faltar per problemes d'agenda, i Josep Laporte va morir l'any 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.