“A la ciutat, s’hi viu bé si tenim un medi rural viu”

Fem l’acompanyament, perquè des de Territori hi ha la part urbanística, però s’ha de fer una dinamització sobre el terreny. Tenim el contacte entre la part pública i privada de la petita i mitjana empresa. A través de taules de treball es mira d’endreçar el debat perquè tothom s’alinei i fer accions plegats.

S’han de posar a disposició eines noves i que la gent que té ganes d’emprendre tingui facilitats. Així com la Generalitat impulsa els ajuts per als joves que emprenen, a pagès també s’ha activat el tiquet rural, per facilitar el relleu generacional en altres oficis. Amb finançament europeu, es concedeixen fins a 35.000 euros a fons perdut per a aquelles persones que donen d’alta l’activitat en un municipi rural. També pot tenir els ajuts Leader per fer una inversió d’una nova activitat o ampliar-ne una d’existent. Treballem per fer aquest acompanyament a les onze associacions de grups locals (GAL) i els cinc grups pesquers (GALP).

Acabem de fer la segona convocatòria i hem rebut 200 sol·licituds. La prova pilot de l’any passat va permetre donar d’alta uns 90 autònoms que s’estan consolidant i aquest any confiem que en siguin un centenar més. S’han traspassat negocis com una carnisseria i s’han donat d’alta autònoms que treballen des de casa. Estem contents perquè veiem dinamisme tot i les deficiències dels serveis i la falta d’habitatge.

La mobilitat ja és prou complicada a la ciutat, però a rural desplaçar-se en autobús pot ser una odissea. Estem treballant amb iniciatives del transport a demanda per millorar aquesta dependència del cotxe privat.

Sí que hi ha un pla ambiciós de desplegar la fibra arreu, però sempre queden aïllats nuclis disgregats o masies. La ruralitat a les comarques barcelonines és bastant més còmoda en comparació amb la resta. L’Estatut del Municipi Rural ha de recosir la igualtat d’oportunitats al territori i aconseguir que hi hagi una discriminació positiva per a aquells ajuntaments amb menys recursos. Estan molt limitats a l’hora d’accedir a tramitar subvencions, amb un administratiu i un secretari o un enginyer a hores.

Difícil, perquè el món global va en el sentit contrari. S’està veient de mica en mica que es va guanyant reciprocitat perquè a la ciutat s’hi viu bé si tenim un medi rural viu. És la manera que es pugui proveir d’aigua, de materials per a la construcció, d’aliments, prevenir incendis o l’oci. Barcelona no té suficient superfície per ser autònoma energèticament. No soc pessimista però calen més recursos, perquè la mitjana i petita pagesia és la que manté els pobles.

Ens hem dotat de les eines i ara s’han de veure resultats. Potser en algunes coses farem tard, però tenim més conscienciació que fa cinc anys. Amb la pandèmia el repoblament va ser un miratge. Van venir a viure a rural per necessitat o comoditat, però s’ha vist que els nòmades digitals tampoc salvaran el món rural. Fer una xarxa d’espais de treball compartit sí que pot ajudar a establir-se el teletreball.

Sí, però després tenim moviments contradictoris, quan la Generalitat diu que els càrrecs directius han d’anar cada dia al lloc de treball. No ajuda per als qui s’han establert a rural i anar i venir es fa inviable.