Reportatge

50. ANYS. LA. GALERA

L.L

50 anys donant exemple

El 1963, amb les llibertats encara totalment sotmeses al règim franquista, va néixer de la mà d'Andreu Dòria l'editorial per a lectors infantils La Galera, amb una intenció renovadora, pedagògica, cultural i catalana

Pas­sat gloriós:

F El zoo d'en Pitus (1966), de Sebastià Sor­ri­bes

F Rovelló (1969),
de Josep Vall­verdú

F La colla dels 10 (1970), de Joa­quim Carbó

Èxits del pre­sent:

F La porta dels tres panys, de Sònia
Fernández-Vidal

F La gramàtica de l'amor, de Rocío Car­mona

F Retrum, de
Fran­cesc Mira­lles

F Elvis Riboldi (sèrie), amb tex­tos i il·lus­tra­ci­ons de Ramon Cabrera, Daniel Cerdà, Jaume Copons i Òscar Julve

F Sèrie de títols i temes loca­lis­tes (Sant Jordi, La cas­ta­nyada, El tió, La nit de Sant Joan, Car­nes­tol­tes...), amb text d'Anna Canye­lles i il·lus­tra­ci­ons de Roser Cala­fell

Apos­tes de futur:

F Jan Plata, de
Josep Lluís Badal

F Patatu, text
d'Àngels Bas­sas
i il·lus­tra­ci­ons de Pedro Rodríguez

F Diari d'H,
d'Hypa­tia Pétriz


El 1963, encara en ple fran­quisme, Andreu Dòria i Dexeus va deci­dir fun­dar l'edi­to­rial La Galera, es podria dir que al men­ja­dor de casa seva, amb uns cri­te­ris ben clars: pro­mo­ci­o­nar una lite­ra­tura infan­til i juve­nil de qua­li­tat que s'ajustés a la peda­go­gia reno­va­dora de l'època i que pogués estar al ser­vei de la llen­gua, l'escola i la cul­tura cata­lana.

Les inten­ci­ons eren immi­llo­ra­bles, la situ­ació, com­pli­cada. Amb esforç i bones col·labo­ra­ci­ons –només cal veure el Dos Cavalls amb què es feia la dis­tri­bució, com aquell qui diu de manera arte­sa­nal– Dòria va acon­se­guir un veri­ta­ble dream team d'autors novells que van començar a publi­car títols amb el segell. Autors que han esde­vin­gut clàssics de les lle­tres cata­la­nes, dins i fora del gènere, com Emili Tei­xi­dor, Joa­quim Carbó, Sebastià Sor­ri­bes, Josep Vall­verdú, Pilarín Bayés, Gabriel Janer-Manila... Amb el pas dels anys altres noms s'han sumat a aquesta nòmina tan selecta: Jordi Sierra i Fabra, Ignasi Blanch, Car­les Sala, Imma Chacón, Ana Alonso, Javier Pelegrín, Fran­cesc Mira­lles...

Tot ple­gat va fer que La Galera esde­vingués un refe­rent a Cata­lu­nya i a l'Esta espa­nyol pel canvi que s'estava ges­tant aquells anys a les esco­les, a les edi­to­ri­als i als mit­jans de comu­ni­cació.

El 1992, gai­rebé trenta anys després de la seva cre­ació, La Galera es va inte­grar dins la Fun­dació Gran Enci­clopèdia Cata­lana. En aque­lla època la soci­e­tat cada cop lle­gia menys (i la dava­llada con­ti­nua) i la qua­li­tat cos­tava més d'exi­gir i de man­te­nir. Tot i que els mit­jans de comu­ni­cació mai no han donat gaire espai a la lite­ra­tura infan­til i juve­nil, sem­pre ha venut força, però una certa satu­ració de mer­cat i els can­vis de cos­tum i de gus­tos va enfon­sar tot d'edi­to­ri­als ager­ma­na­des amb La Galera.

La Galera, però, va con­ti­nuar flo­tant, tot i les mol­tes difi­cul­tats. I per acon­se­guir-ho es va basar en la il·lus­tració i en la reno­vació que havia que­dat una mica anco­rada els dar­rers anys. Mil cinc-cents títols edi­tats i més de cent col·lec­ci­ons de referència acre­di­ten la tasca edu­ca­tiva i d'oci de qua­li­tat que ha man­tin­gut viva l'edi­to­rial. Així ho han cre­gut les ins­ti­tu­ci­ons que al llarg d'aquests cin­quanta anys li han ator­gat pre­mis com ara el Naci­o­nal del Lli­bre, el Crítica Serra d'Or i, entre d'altres, la Creu de Sant Jordi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.