Rècord de públic de música en directe

Aquest matí s’ha pre­sen­tat en roda de premsa l’Anu­ari de la Música 2024 que, coe­di­tat pel Grup Ender­rock i l’Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de Repre­sen­tants, Pro­mo­tors i Mànagers de Cata­lu­nya, ana­litza l’exer­cici de la indústria musi­cal tots els anys. El titu­lar prin­ci­pal, per la banda nega­tiva, és que la indústria de la música cata­lana ha dei­xat d’ingres­sar 200 mili­ons d’euros per l’incom­pli­ment, un any més, de la quota del 25% d’artis­tes i temes musi­cals en català que es va apro­var al Par­la­ment de Cata­lu­nya el 1998.

En la balança posi­tiva, la indústria del directe ha comp­ta­bi­lit­zat un nou rècord històric amb una fac­tu­ració glo­bal de 200 mili­ons, i les sales, audi­to­ris i tea­tres han aug­men­tat en públic i en nom­bre de con­certs. A més, els macro­fes­ti­vals ence­ten una nova era, sent un dels esde­ve­ni­ments musi­cals més con­su­mits pel públic català i l’escolta de música ha asso­lit la xifra més alta de la dar­rera dècada amb un 86% de cata­lans que escol­ten música de manera habi­tual.

Els segells cata­lans han man­tin­gut la línia de crei­xe­ment dels dar­rers anys, un 5%, gràcies al repunt del for­mat físic i la pre­va­lença del mer­cat digi­tal, i la música urbana ha esde­vin­gut mains­tream.

Anant al detall de les xifres, l’auge històric expe­ri­men­tat per la música en viu l’any 2022 s’ha con­so­li­dat el 2023 amb una xifra de 18,5 mili­ons d’espec­ta­dors, 3,5 més (un 23%) que l’any ante­rior. En aquest incre­ment, molt supe­rior al del nom­bre de con­certs (3%), hi tenen molt a veure els con­certs amb grans afo­ra­ments i les pro­gra­ma­ci­ons públi­ques, un model a l’alça. La fac­tu­ració del 2023 és també un 7% supe­rior i asso­leix el màxim històric de 200 mili­ons d’euros. La presència feme­nina als prin­ci­pals fes­ti­vals cata­lans es manté en el 45%.

Pel que fa al nom­bre de con­certs, en canvi, no s’ha expe­ri­men­tat un gran crei­xe­ment i, tot i que con­ti­nua a l’alça, els prop de 21.000 regis­trats estan lluny dels 24.000 que hi va haver el 2019, abans de la pandèmia.

El fes­ti­val Pri­ma­vera Sound va cele­brar una edició de dos caps de set­mana el 2022 que va mul­ti­pli­car per dos els assis­tents habi­tu­als. El 2023 va tor­nar al seu for­mat habi­tual, per­dent 250.000 espec­ta­dors (49%), fet que explica en gran mesura el perquè d’aquest retrocés d’un 17% de públic als fes­ti­vals. En gene­ral, entre els grans fes­ti­vals (entre 25.000 i 50.000 espec­ta­dors), la dinàmica a la baixa és més con­tun­dent (15%), amb la pèrdua d’uns altres 100.000 espec­ta­dors. Des­taca la dava­llada del 92% del Rock Fest que, per les obres a Can Zam, a Santa Coloma de Gra­me­net, es va cele­brar a l’espai reduït del Sant Jordi Club.

Pel que fa a les sales de con­certs, han asso­lit una clara recu­pe­ració res­pecte al 2022 tant de públic (16%), com de con­certs (8%), tot i que de moment no s’ha recu­pe­rat el volum de pro­gra­mació. L’Asso­ci­ació de Sales de Con­certs de Cata­lu­nya (ASACC) alerta que s’ha creat un eco­sis­tema “a dues velo­ci­tats”, amb els equi­pa­ments de Bar­ce­lona –res­pecte a la resta de Cata­lu­nya– que tre­ba­llen amb gires inter­na­ci­o­nals i grans esde­ve­ni­ments, i també amb les sales que acu­llen artis­tes emer­gents o alter­na­tius.

Pel que fa al sec­tor dis­cogràfic, el 2023 va ser un bon any amb un crei­xe­ment glo­bal de la fac­tu­ració d’un 5% i la cons­ta­tació d’una certa recu­pe­ració del for­mat físic. Es van ven­dre 2,2 mili­ons de còpies, un 14% més.

L’any pas­sat va ser l’any de Coti x coti, de The Tyets, amb més de 23 mili­ons de repro­duc­ci­ons a Spo­tify i lide­rant els rànquings de You­Tube i de ràdios musi­cals. El seu disc Èpic solete va ser el disc català més escol­tat de l’any. Els mata­ro­nins són l’expo­nent de la con­so­li­dació del l’escena urbana com el nou mains­tream amb Figa Flawas, Mushka i Juli­eta. Morad, Aitana i Rels B són els artis­tes dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana amb més repro­duc­ci­ons del dar­rer disc.

Aquest esclat històric del pop urbà es veu reflec­tit en la pro­ducció dis­cogràfica de música urbana en català del 2023, que ha remun­tat amb un des­ta­cat crei­xe­ment del 18% de dis­cos i sen­zills inèdits. S’ha pas­sat de 353 a 416 referències, asso­lint un rècord històric.

D’acord amb aquesta “explosió de la música urbana”, en català o cas­tellà, s’ha produït un aug­ment de la presència de grups novells d’aquest per­fil als fes­ti­vals cata­lans. El 2024 els novells, amb un màxim de dos dis­cos publi­cats, seran el 34% dels artis­tes cata­lans pro­gra­mats en fes­ti­vals de pri­ma­vera, estiu i tar­dor. Cal dir que gai­rebé la mei­tat d’aquest per­cen­tatge cor­res­pon als qua­tre noms ja citats, The Tyets, Figa Flawas, Juli­eta i Mushka.

Final­ment, el direc­tor edi­to­rial del Grup Ender­rock, Lluís Gen­drau, ha posat xifres a “l’incom­pli­ment de la Llei de Política Lingüística del 1998 pel que fa als per­cen­tat­ges de música en català que sona a les ràdios musi­cals”. La llei va esta­blir que havia de ser un 25%, però les dades mos­tren que això no s’ha apli­cat mai. De fet, fins al 2018 la mit­jana era del 5,8% de música en català a les emis­so­res musi­cals. Els últims sis anys, la major pro­ducció de música comer­cial en català ha permès aug­men­tar aquest per­cen­tatge fins al 7,6%. Segons Gen­drau, “una de les con­seqüències d’aquest incom­pli­ment és que els músics, autors i segells han dei­xat d’ingres­sar uns 200 mili­ons d’euros en con­cepte de drets d’autor”.