Gran angular

La Unesco i Catalunya (i 3)

El quart producte inclòs en la llista del Patrimoni és el parc Güell, projectat i construït entre 1900 i 1914 per Gaudí. Una ciutat jardí a l'anglesa promoguda per Eusebi Güell que fracassa per manca de compradors de les parcel·les. L'Ajuntament de Barcelona la compra i, el 1926, en fa parc municipal

La Unesco ha decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat molt poques obres dels segles XIX i XX. És lògic, si es pensa que és necessària una certa pers­pec­tiva històrica. Ara bé, en el cas català, hi ha el moder­nisme. Un total de 9 edi­fi­cis o con­junts moder­nis­tes cata­lans, cons­truïts entre 1878 i 1926, han estat inclo­sos en la llista d'obres decla­ra­des Patri­moni de la Huma­ni­tat. Vegem-ho, per ordre d'apa­rició.

El pri­mer és la Casa Vicens, pro­jec­tada per Antoni Gaudí quan Gràcia encara no havia estat incor­po­rada a Bar­ce­lona. Gaudí va trans­for­mar l'encàrrec d'una casa d'esti­ueig de Manuel Vicens i Mon­ta­ner, un indus­trial fabri­cant de ceràmica hidràulica, en una joia arqui­tectònica basada en les rajo­les, el ferro, els colors i la cana­lit­zació de l'aigua de pluja.

El segon edi­fici prové d'un encàrrec total­ment dife­rent. El 1884, Gaudí és con­vi­dat a par­ti­ci­par en la cons­trucció de la Sagrada Família. Una església finançada exclu­si­va­ment pels dona­tius de la població. Una església dedi­cada a una família pales­tina molt espe­cial, amb un fill únic, que és Fill de Déu. Gaudí hi tre­ba­llarà fins a la seva mort, el 1926. El resul­tat és una extra­or­dinària “cate­dral dels pobres” (Joa­quim Mir) que ha esde­vin­gut la cons­trucció més visi­tada (i pagant entrada) de l'Estat espa­nyol, i, pos­si­ble­ment, una de les més visi­ta­des d'Europa.

Cro­nològica­ment, el ter­cer edi­fici del moder­nisme català decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat per la Unesco és el Palau Güell del Raval de Bar­ce­lona, pro­jec­tat el 1886 com a residència prin­ci­pal d'una família super­rica. L'encàrrec és d'Eusebi Güell i Baci­ga­lupi, un dels més grans indus­tri­als cata­lans, i euro­peus, del tom­bant de segle. El quart pro­ducte inclòs en la llista del Patri­moni és el parc Güell, pro­jec­tat i cons­truït entre 1900 i 1914 per Gaudí. Una ciu­tat jardí a l'anglesa pro­mo­guda per Eusebi Güell que fra­cassa per manca de com­pra­dors de les par­cel·les. L'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona la com­pra i, el 1926, en fa parc muni­ci­pal.

El cinquè con­junt de la llista és l'hos­pi­tal de Sant Pau i de la Santa Creu, pro­jec­tat per Lluís Domènech i Mun­ta­ner, entre 1902 i 1913. Un hos­pi­tal públic, a la punta del progrés en la recerca biomèdica, con­nec­tat per una xarxa sub­terrània de pas­sa­dis­sos i cana­lit­za­ci­ons. Con­ti­nu­a­dor de l'hos­pi­tal medi­e­val de la Santa Creu. De pro­pi­e­tat mixta: bis­bat de Bar­ce­lona i Ajun­ta­ment de la ciu­tat (i, al 1936, Gene­ra­li­tat). Finançat per Pau Gil, un ban­quer català ins­tal·lat a França, al cap­da­vant de la Ban­que Gil de París.

Seguei­xen dues cases de veïns del pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona: la Casa Batlló (1905-7) i la Casa Milà (1906-10). Amb­dues, pro­jec­ta­des per Gaudí, i tota una munió d'arqui­tec­tes i indus­tri­als col·labo­ra­dors. La pri­mera, un encàrrec Josep Batlló i Casa­no­vas, indus­trial tèxtil, que vol fer una reforma d'una casa pre­e­xis­tent. La segona, cone­guda com la Pedrera, finançada, sobre­tot, per Roser Segi­mon, la muller de l'empre­sari Pau Milà, que era vídua i havia here­tat una gran for­tuna de Josep Guar­di­ola i Grau, el seu pri­mer marit. Guar­di­ola havia estat un inno­va­dor con­re­a­dor de cafè a Gua­te­mala.

EL PALAU DE LA MÚSICA.

La vui­tena de la llista és un audi­tori: el Palau de la Música Cata­lana, un encàrrec de 1905 de l'Orfeó Català a Lluís Domènech i Mun­ta­ner, i escul­tors, cera­mis­tes i vitra­llers asso­ci­ats. Una soci­e­tat o club d'afec­ci­o­nats al cant coral que és capaç de finançar un gran tem­ple musi­cal.

La novena i dar­rera pro­ducció del catàleg de la Unesco és la cripta d'una església d'una colònia indus­trial tèxtil: la Colònia Güell, de Santa Coloma de Cer­velló, pro­jec­tada, també, per Antoni Gaudí. Fou un labo­ra­tori de pro­ves per a mol­tes de les inno­va­ci­ons cons­truc­ti­ves de Gaudí.

Dieta mediterrània

A proposta de la Generalitat de Catalunya, i dels comitès d'Espanya, França, Itàlia i el Marroc, la Unesco ha declarat que la dieta mediterrània es pot considerar que forma part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per bé que les verdures i els llegums, les fruites, les carns i els peixos, els olis i el vi siguin productes ben materials, i ben visibles, sembla que una dieta és, també, un concepte, una idea i un conjunt de sensacions. D'altra banda, alguns dels components d'aquesta dieta (com, per exemple, el tomàquet) són ben moderns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.