Fora de casa, també (1-4)

El Barça va fer per fi al camp del Lle­vant exac­ta­ment allò que s’espera d’un can­di­dat a gua­nyar la Lliga: sumar els tres punts i no dei­xar gaire marge a la sor­presa. També s’espe­rava això de l’equip blau­grana als camps del Racing i l’Osa­suna, però allà no va estar tan fi, no va pas­sar del 0-0. I jus­ta­ment per això el par­tit d’ahir era un test que calia superar.

L’equip de Rijka­ard va demos­trar que les últi­mes victòries davant del Sevi­lla i Sara­gossa eren alguna cosa més que dos bons resul­tats a l’empara del Camp Nou. El Barça va ser ahir un equip amb les idees molt clares sobre el que volia, sobre el que havia de fer per acon­se­guir-ho i sobre com havia de fer-ho. Pro­ba­ble­ment la feblesa objec­tiva d’aquest Lle­vant, que ha sumat un punt de 18 pos­si­bles i ha encai­xat 14 gols en 6 par­tits, va aju­dar d’alguna manera a l’impacte de l’1-4 final.

Però tot al Barça va rodar alhora des de l’onze titu­lar de Rijka­ard, sense con­ces­si­ons, ni rota­ci­ons més enllà de les obli­ga­des (Márquez i Zam­brotta); sense pen­sar en l’Stutt­gart, ni en la rea­pa­rició de Puyol, que va sor­tir al segon temps. El mis­satge era anar a bus­car el par­tit des del prin­cipi.

A par­tir d’aquí l’equip va res­pon­dre amb la inten­si­tat ade­quada i amb la mateixa segu­re­tat defen­siva dels últims par­tits, edi­fi­cada en l’anti­ci­pació de Milito i Abi­dal, en el balanç defen­siu de Deco, en la bona posició de Touré i Xavi, i també en l’acti­tud dels tres del davant.

El Lle­vant va ser incapaç d’acos­tar-se a la por­te­ria de Víctor Valdés amb alguna cosa més que no fos una pilota bom­be­jada des de molts metres de distància. I, en canvi, el Barça va poder inter­cep­tar mol­tes pilo­tes al mig­camp en con­di­ci­ons de fer córrer el rival enrere.

Aquest va ser el punt de par­tida. La resta va arri­bar amb una faci­li­tat quasi ines­pe­rada. No hi va haver fes­ti­val de fut­bol, però el Barça va tenir més pro­fun­di­tat que a Pam­plona o San­tan­der i, sobre­tot, més pegada. A la segona apro­xi­mació clara va apro­fi­tar un córner per obrir el mar­ca­dor. I a la ter­cera, el 0-2.

Hat trick d'Henry
Ahir ni els pals ni el por­ter van atu­rar Henry. El francès va obrir el reci­pi­ent del seu olfacte gole­ja­dor amb un gol a por­te­ria buida, apro­fi­tant el refús del por­ter a xut de Messi. Només set minuts després va apro­fi­tar una assistència a l’espai de Messi per tor­nar a batre Sto­rari i, tot just començar la segona part, una altra pas­sada a l’esquena de la defensa (ara de Deco) li va donar un altre cara a cara amb el por­ter local, que va con­ver­tir en el 0-3.

Messi va arro­do­nir la gole­jada al seu estil, con­tro­lant un canvi de joc de Deco, dri­blant i afu­se­llant. El seu cinquè gol el situa al cap­da­vant del pic­hichi, però ahir era pura anècdota, com l’1-4 de penal, com la resta de par­tit. La llàstima és que aquells minuts escom­bra­ria embru­tes­sin el balanç del par­tit amb una altra lesió mus­cu­lar, ara de Touré.