Un líder sa i estalvi

Con­sul­teu aquí la retrans­missió minut a minut

El Barça té estètica, però també èpica. I ahir va demos­trar més la segona carac­terística que la pri­mera per sor­tir sa i estalvi d’un par­tit aspre i ingrat com pocs al camp del València. El lide­rat dels blau­gra­nes està posat a bon redós. Si bé ja no podrà ser campió gua­nyant al Ber­nabéu dis­sabte que ve, sí que s’asse­gura que, fins i tot en el pit­jors dels casos, es man­tindrà líder en sor­tir del cau del Madrid.

L’equip de Guar­di­ola no va crear-se cap infor­tuni de les adver­si­tats que va tenir. Ni quan pit­jor se li van posar les coses a Mes­ta­lla es va mos­trar dis­po­sat a cedir el seu futur a l’ene­mic. Ni al València, ni al Madrid.
El Barça va poder enfor­tir-se amb un dar­rer gol d’Henry després d’anar a remolc en un par­tit abrupte, ple de còdols i solcs. Tres minuts fatídics al final del pri­mer temps el van con­dem­nar a explo­rar una dimensió inha­bi­tual, la d’haver de remun­tar en un par­tit de màxim estrès.

Barça i València es van boi­co­te­jar en cada pam de ter­reny. En cada línia de pas­sada hi havia una mina: la pilota escla­tava abans de la ter­cera pas­sada con­se­cu­tiva que inten­tava con­ce­dir-se cada equip. Per tot arreu hi havia embos­ca­des a la cla­ri­vidència de mig­cam­pis­tes tècnics com Xavi, Ini­esta, d’una banda, i Silva, Mata i Pablo, per l’altra, tan forta com era la pressió d’un con­junt i l’altre i tan extrema com va resul­tar la negació d’espais.

El fut­bol sense pilota es va jugar a una velo­ci­tat extra­or­dinària en un par­tit molt tàctic, de con­tinu asset­ja­ment del rival. La pri­mera rema­tada, de Messi, es va fer espe­rar un quart d’hora i no va ser entre pals, en un par­tit del tot obtús.

Estrès emo­ci­o­nal –per la trans­cendència de les jor­na­des finals–, físic –per la falta d’oxi­gen i de pausa– i men­tal –per la fac­tura que cor­res­po­nia al mínim dubte–. Així que va caure com una bene­dicció que en la pri­mera ocasió que es van com­bi­nar més de cinc segons el talent d’Ini­esta i Messi, l’argentí va aca­bar inau­gu­rant el mar­ca­dor.

Va encon­gir-se per un moment Mes­ta­lla i tre­mo­lava de retruc el Ber­nabéu per la pressió que exer­cia el Barça el cap de set­mana previ al clàssic, però, tot i que va con­ti­nuar esta­ble el joc dels blau­gra­nes, dues bada­des segui­des en defensa dels visi­tants van revi­far el València i van con­vo­car l’orgull i la capa­ci­tat de resistència de Mes­ta­lla.

En una sor­tida mal mesu­rada de Valdés al llançament d’un córner, Maduro es va tro­bar l’empat i, poc després, una ziga-zaga de Pablo va pena­lit­zar una apren­siva defensa del Barça, que encara no s’havia tret de sobre el pes del pri­mer gol.

Que­dava tot un segon temps per remun­tar, però a la volun­tat del Barça li va cos­tar ser acom­pa­nyada de pre­cisió. Xavi va estar espe­ci­al­ment incòmode, Bus­quets tam­poc aca­bava de fal­car bé l’equip i no es tenien ni notícies de Messi ni d’Eto’o. Va haver de sor­tir Henry per, com a mínim, tenir més poder de rema­tada davant un València que es va bar­rar al dar­rere i que tot just va donar algun ensurt al con­tra­cop. De tant coratge, de tant insis­tir, va tro­bar el premi de l’empat el Barça. El gol d’Henry manté el líder amb salut de ferro.

Con­sul­teu aquí la retrans­missió minut a minut