Territori de Rossi

El Cir­cuit de Cata­lu­nya va ser l'esce­nari ahir de la millor cursa de la tem­po­rada, una cursa en la qual Valen­tino Rossi i Jorge Lorenzo van pro­ta­go­nit­zar un duel intens i vibrant, pot­ser el millor dels últims anys. El mallorquí ho va donar tot i més per superar el seu rival i com­pany d'equip, però l'italià va fer valer el seu idil·li amb el Cir­cuit de Cata­lu­nya per acon­se­guir una victòria increïble que no fa més que engran­dir, si encara es pot, la seva figura lle­gendària. Rossi va tor­nar a gua­nyar a Mont­meló després de dues tem­po­ra­des de no fer-ho –el 2007 es va impo­sar Casey Sto­ner i el 2008, Dani Pedrosa– i ja acu­mula nou victòries i un total de tretze podis en la pista cata­lana. Enlloc ha acon­se­guit tants èxits i tan seguits com aquí, ja que des del 1997, quan va gua­nyar la cursa de 125 cc en la seva segona tem­po­rada en el mun­dial, l'italià sem­pre ha aca­bat entre els tres pri­mers.

Recep­tiu i atent com pocs, Rossi va recom­pen­sar el suport rebut amb un seguit de reverències al res­pec­ta­ble, que no parava de core­jar el seu nom. La d'ahir, a més, és la victòria que fa 99 (el dor­sal de Lorenzo) en la seva car­rera i en la pròxima prova, que es dis­pu­tarà a la Cate­dral d'Assen, podrà acon­se­guir la cen­tena.

Les posi­ci­ons dels tres pri­me­res de la gra­e­lla no van variar en la sor­tida, fins que Rossi es va posar líder en la ter­cera volta. Tots tres van obrir un pri­mer forat res­pecte dels seus rivals, però Casey Sto­ner va sucum­bir al ritme de les Yamaha en la vui­tena volta. Ales­ho­res ja s'intuïa que el Cir­cuit viu­ria el duel espe­rat entre Rossi i Lorenzo. Tots dos van rodar engan­xats la resta de la cursa. Els intents d'avançament van ser tímids fins que no van arri­bar les vol­tes deci­si­ves. Lorenzo es tor­nava a posar líder a 12 girs del final, després de superar Rossi en el revolt de l'Estadi. A la recta d'arri­bada, quan fal­ta­ven tres vol­tes per al final, la cursa es va ani­mar de debò. L'italià apu­rava la fre­nada i tor­nava al pri­mer lloc, però el mallorquí no es va donar per vençut. En el següent pas per meta va apro­fi­tar el rebuf per inten­tar tor­nar al lide­ratge, però Rossi ho evi­tava en una mani­o­bra increïble. Lorenzo no es va arron­sar i asso­lia l'anhe­lat pri­mer lloc en el gir següent, l'últim. Fins a qua­tre avançaments hi va haver entre tots dos, però Lorenzo va arri­bar líder a l'Estadi. Sem­blava que ja no hi hau­ria més opci­ons d'avançar, però Rossi el va pas­sar en l'últim gir per un forat que només algú com ell podia tro­bar.

Les dues Yamaha van foca­lit­zar l'atenció de la cursa, però rere seu també hi va haver vida. Sto­ner, que va que­dar fos a causa dels pro­ble­mes esto­ma­cals que arros­se­gava de dis­sabte, asso­lia el ter­cer lloc del podi tot i l'asset­ja­ment a què va ser sotmès per Andrea Dovi­zi­oso. Pedrosa va acon­se­guir un sisè lloc meri­tori ate­ses les cir­cumstàncies amb què cor­ria. Elias enca­de­nava el seu cinquè Gran Premi de Cata­lu­nya sense aca­bar i Giber­nau era quinzè.

En la gene­ral, tri­ple empat a punts i tri­omfs entre Rossi, Lorenzo i Sto­ner, però l'italià es posa líder perquè té més segons llocs. «Com diem en el meu país, ‘mamma mia'», va dir Rossi expres­sant a la per­fecció el que es va viure al cir­cuit. Mare meva!