Rosell & Laporta

No sé si la cam­pa­nya elec­to­ral serà igual. Però aquesta pre­cam­pa­nya està pas­sant una cosa ben curi­osa. Ja no és tots els pre­can­di­dats con­tra San­dro Rosell, que també. El prin­ci­pal rival de Rosell no és ni Ingla, ni Fer­rer, ni Sal­vat, ni Guixà, ni Bene­dito, ni Plaza. En aquesta pre­cam­pa­nya, el prin­ci­pal con­trin­cant de Rosell és, curi­o­sa­ment, algú que no es pre­senta a les elec­ci­ons, Joan Laporta.

Entenc que un pre­si­dent sor­tint hau­ria de man­te­nir una acti­tud d'exqui­sida neu­tra­li­tat, tot el con­trari que la que està tenint Joan Laporta. És tant el seu res­sen­ti­ment que dia sí dia també no perd l'opor­tu­ni­tat de car­re­gar con­tra el pre­can­di­dat favo­rit. I el més interes­sant és que cap can­di­dat vol anar clara­ment de bra­cet amb Laporta, ni el mateix Jaume Fer­rer, perquè tot­hom entén que resta més que no suma. I hau­ria de ser tot el con­trari, després dels títols acon­se­guits i en un club nor­mal la can­di­da­tura con­ti­nu­ista hau­ria de gua­nyar de car­rer. Però el Barça és ben dife­rent de la resta de clubs.

Joan Laporta no ha estat un pre­si­dent aglu­ti­na­dor, no ha sabut fer equip, o s'estava amb ell al cent per cent o s'estava con­tra ell. Pre­si­den­ci­a­lisme pur i dur. Mai el comiat d'un pre­si­dent amb els títols acon­se­guits i el nivell de joc exhi­bit haurà pas­sat tan des­a­per­ce­but com el del diu­menge que es va gua­nyar la lliga. No sé quina res­posta tin­dria Joan Laporta, però seria interes­sant conèixer-la.

I és que els socis i afi­ci­o­nats del FC Bar­ce­lona crec que han per­ce­but amb clare­dat que el res­pon­sa­ble dels èxits del Barça ha estat la manera de fer de Pep Guar­di­ola i no el bon govern del pre­si­dent Laporta. Serà interes­sant seguir tots els movi­ments dels pre­can­di­dats, igual que els de Joan Laporta que tinc claríssim que serà de tot menys neu­tral.

La tem­po­rada s'ha aca­bat i els fixat­ges arri­ben. A mi no em pre­o­cupa que l'actual junta fitxi, segu­ra­ment és qui ho ha de fer si volem con­ti­nuar tenint un equip com­pe­ti­tiu la tem­po­rada vinent. Això sí, espero que tot s'esti­gui fent amb el conei­xe­ment i auto­rit­zació de Pep Guar­di­ola. Els dos noms que s'han publi­cat són indis­cu­ti­bles; David Villa i Cesc Fàbre­gas són dues autènti­ques figu­res del fut­bol mun­dial i és claríssim que s'adap­ta­rien sense pro­ble­mes a la filo­so­fia de joc col·lec­tiu que defensa Guar­di­ola.

I el Madrid con­ti­nua enso­pe­gant amb la mateixa pedra. Pelle­grini no ha gua­nyat cap títol! Pelle­grini al car­rer i que entri un altre. Arri­barà Mou­rinho, fit­xa­ran els dos o tres juga­dors que el por­tuguès demani perquè no sigui dit, però con­ti­nu­a­ran sense tenir el més impor­tant, el pro­jecte. El talo­nari de Flo­ren­tino ho aguanta tot.